03.12.2019 - 20:25
|
Actualització: 03.12.2019 - 23:28
L’Ajuntament de Barcelona ha atorgat avui la Medalla d’Or de la Ciutat al gramàtic Pompeu Fabra, a qui es va concedir el guardó el 1938, però mai no el va poder recollir a conseqüència de la guerra del 1936-1939, la derrota republicana i l’exili posterior a Prada.
En una cerimònia al Saló de Cent, i amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha lliurat la medalla al seu nét, Peio Rahola Fabra, tot destacant que és un acte de reparació d’un greuge històric.
El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el dia 3 de maig una declaració institucional per a reconèixer i honorar Pompeu Fabra com un dels màxims exponents de la cultura científica, racionalista i crítica, i va decidir d’atorgar la medalla a la família.
Un guardó que arriba vuitanta-un anys tard
El Comitè Municipal Permanent de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió del 24 de febrer de 1938, va acordar per unanimitat d’honrar amb la màxima distinció –llavors la Medalla de la Ciutat– la figura de Pompeu Fabra com ‘un dels forjadors del nostre idioma literari i les seves activitats en el camp del món científic de Catalunya’.
Segons fonts municipals, ni les investigacions d’alguns historiadors, tant en l’àmbit acadèmic com en l’entorn familiar, ni l’hemeroteca de la premsa diària de l’època, ni la consulta dels arxius municipals no han permès d’acreditar que aquesta medalla hagués estat efectivament lliurada al seu destinatari.
Per això el consistori considera ‘versemblant concloure que la Medalla de la Ciutat mai li fou lliurada materialment, donades les circumstàncies tan convulses d’aquell moment, en plena Guerra Civil, pocs mesos abans de la caiguda de Barcelona i de Catalunya i de l’exili del mestre Pompeu Fabra’, que va durar fins a la seva mort, el 1948 a Prada, on és enterrat.