24.05.2017 - 17:05
En les 22 ciutats analitzades hi ha 362.493 places en habitatges oferts en plataformes, un 5% més que hoteleres
MADRID, 24 (EUROPA PRESS)
Barcelona, Madrid i València es mantenen com les ciutats espanyoles amb nivells més alts de competitivitat turística, segons l’informe UrbanTUR 2016, una anàlisi que elabora cada quatre anys l’Aliança per a l’Excel·lència Turística, Exceltur, i que mesura diferents indicadors entre 22 principals destinacions turístiques urbanes, per analitzar els riscos i oportunitats als quals s’enfronten.
Per darrere d’aquestes tres ciutats que ocupen el podi, es troben Sant Sebastià, Màlaga, Sevilla, Palma de Mallorca, Bilbao, Santiago de Compostel·la i Gijón. L’estudi harmonitza els resultats dividint les ciutats segons la seva dimensió.
D’aquesta manera, Palma de Mallorca es troba la primera a les ciutats mitjanes (entre 200.000 i 500.000 habitants), per davant de Bilbao, Gijón i Las Palmas. Sant Sebastià és líder entre les ciutats petites amb població inferior als 200.000 habitants, per sobre de Santiago de Compostel·la, Santander i Salamanca.
L’informe UrbanTUR 2016 destaca que les ciutats espanyoles s’enfronten a reptes nous que no formaven part de l’agenda del turisme urbà fa quatre anys i que en l’actualitat tenen profundes implicacions sobre el seu propi model de ciutat i de convivència ciutadana.
En les 22 ciutats escrutades, hi ha ja 362.493 places en habitatges oferts en les principals plataformes, la qual cosa supera en un 5% les places hoteleres ofertes.
En aquest sentit, es ressalta la pèrdua de la prioritat política en turisme des de les diferents administracions, que davant l’evolució de la demanda i la dinàmica urbana ha perdut estatus i rellevància.
AMB PROU FEINES ES DESTINA UN 0,5% DE LA DESPESA PÚBLICA.
El director d’estudis i investigació d’Exceltur, Oscar Pirelli, ha exemplificat aquesta situació durant la presentació avui de l’informe assegurant que solament el 0,49% de la despesa pública total es destina al turisme.
Les posicions en aquesta llista estan condicionades per la capacitat d’incrementar de forma sostenible la productivitat del sistema turístic a llarg termini, i per a això es val de 65 indicadors.
Entre ells, destacats factors centrals com la gestió de la capacitat d’acolliment a través de l’allotjament, l’impuls d’una estratègia de mobilitat turística, el foment de la participació ciutadana en la gestió turística de la ciutat, l’aposta per un sistema d’intel·ligència turística per a la gestió de la destinació i el posicionament turístic de cada ciutat pel perfil de despesa del turista.
NOUS REPTES
En comparació amb el 2012, ha augmentat el treball tècnic en màrqueting digital i eficiència administrativa. Els equips turístics han entès la importància d’estar presents als nous canals digitals i de dotar la ciutat d’una estratègia eficaç.
No obstant això, queden oberts altres fronts importants com les escasses reflexions sobre el model urbà o el posicionament per segments del client. Entre les oportunitats per desenvolupar, es troben la descentralització de les zones d’interès turístic, la descongestió dels centres en favor de la perifèria així com establir plans de mobilitat específics per a turistes que, excepte a Barcelona, no es troben a cap altre centre urbà.
