15.08.2016 - 10:51
També dedicarà un espai encara per determinar a l’Olimpíada Popular
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha aprovat fa poc dedicar tres espais de la ciutat a dones i moviments femenins referents: a l’educadora Dolors Palau; a la fundadora de la Maternitat d’Elna (França), Elisabeth Eidenbenz, i al moviment Dones de la Motor Ibèrica.
“Encara tenim pocs carrers i places amb noms de dones, i estan arribant moltes peticions de districtes per fer emergir aquestes memòries de la ciutat”, ha defensat el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, en una entrevista d’Europa Press.
A proposta del districte de Sant Andreu, les Dones de la Motor Ibèrica seran recordades en un espai actualment sense nom format pel passeig Torras i Bages, el carrer dels Segadors i l’església de Sant Andreu del Palomar, en què el 1976 es van tancar fins a 300 dones i nens gairebé un mes en suport a 1.800 treballadors acomiadats de Motor Ibèrica.
L’educadora Dolors Palau i Roura, directora durant prop de quatre dècades de l’escola municipal Parc del Guinardó i deixebla de Rosa Sensat, donarà nom a la intersecció dels carrers Doctor Cadevall i Telègraf, prop de l’escola que va dirigir, després d’una proposta del districte d’Horta-Guinardó.
També s’ha aprovat dedicar un espai encara per determinar –que podria ubicar-se en els entorns del recinte Maternitat– a la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna, que va col·laborar en el naixement d’uns 600 nens de refugiats republicans espanyols i jueus que fugien del nazisme entre 1939 i 1944.
A més, també s’ha aprovat fa poc dedicar un espai tampoc assignat encara a l’Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar a la capital catalana el 1936 per contrarestar els Jocs Olímpics amb seu a Berlín durant el nazisme, però que finalment no es va portar a terme pel començament de la Guerra Civil.
Pisarello ha destacat que moltes de les iniciatives són promogudes pels barris i districtes, cosa que sosté que és un signe de salut democràtica: “Estem molt contents en aquest sentit, perquè malgrat que tenim una política memorial com a Ajuntament, aquesta està descentralitzada i moltes propostes provenen dels districtes”.
El Govern d’Ada Colau ha promogut el canvi de nom de dos espais de la ciutat: l’abans plaça Llucmajor, ara plaça de la República, a Nou Barris, i el de la plaça Joan Carles I pel de Cinc d’Oros, com popularment era coneguda la confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia.
SIMBOLOGIA DEL PLE
Sobre el debat sobre la simbologia del ple, que va aprovat al desembre modificar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per poder decidir-la, Pisarello ha explicat que estan “en període de converses amb la resta de forces” del consistori, amb les quals també aborden la possibilitat de canviar el nom del saló de plens, actualment Saló de la Reina Regent, ha recordat.
Després d’assenyalar que hi ha propostes sobre la taula que s’han de discutir i preguntat per si col·locaran un bust del rei Felip VI, després que retiressin fa un any el de Joan Carles I, ha defensat: “El ple municipal és qui ha de ser sobirà per prendre aquestes decisions”.
“Vam retirar el bust perquè la llei no obligava a tenir el bust d’una persona que ja no era cap d’Estat”, ha assenyalat Pisarello, que ha insistit que és el ple el que ha de decidir la seva simbologia, que s’ha d’aprovar per majoria de dos terços i reunir criteris de singularitat històrica, capitalitat, neutralitat religiosa i principis democràtics, entre d’altres.
