26.10.2018 - 21:50
‘Quan Ken Loach va filmar Terra i llibertat es va obrir una caixa de Pandora i de sobte a la universitat francesa tot un seguit de joves historiadors van començar a investigar sobre les Brigades Internacionals i el paper que havien tingut a la guerra d’Espanya de 1936 a 1939.’ La frase pertany al professor Rémi Skoutelsky, que ahir al matí va ser l’encarregat d’obrir el seminari sobre les Brigades Internacionals que ha promogut l’Observatori Europeu de les Memòries (EUROM) de la Universitat de Barcelona per a commemorar el vuitantè aniversari de la retirada d’aquestes tropes de voluntaris antifeixistes obligats a abandonar la lluita per la pressió internacional.
El fet que una proposta sobre la història d’aquests combatents hagi omplert la sala magna de la Universitat de Barcelona demostra fins a quin punt és una qüestió que interessa la gent. Potser per això mateix el cap de setmana és ple d’actes que commemoren l’efemèride i que serveixen per a articular aquest reportatge.
Com eren i com s’organitzaren?
Es calcula que les Brigades Internacionals varen estar plenament operatives de l’octubre del 1936 a l’octubre del 1938, tot i que molts estrangers participaren en la guerra gairebé des del començament, com és el cas d’alguns atletes de l’Olimpíada Popular de Barcelona i que ja no varen tornar a casa. Aquestes brigades –que arribaren a enquadrar gairebé 35.000 combatents a tot l’estat i al llarg dels dos anys– eren formades per voluntaris d’esquerres vinguts de tot el món per lluitar contra el feixisme i el cop d’estat del general Franco.
El reclutament dels voluntaris es feia a París i se n’encarregà el Partit Comunista Francès i també el de la Unió Soviètica. Des d’allà, els soldats eren enviats a Albacete, on tenien la base principal. Les brigades s’organitzaven per números i en batallons de voluntaris del mateix país, cosa que facilitava la comunicació. Cal destacar el paper especialment meritori d’italians i alemanys que lluitaren contra el nazisme i el feixisme mussolinià i que sovint s’enfrontaren a compatriotes seus que donaven suport a les tropes de Franco.
Les Brigades Internacionals varen participar en nombroses accions de guerra i els seus integrants demostraren molt sovint dosis extremes de valentia i sacrifici. Els trobem a la batalla de Madrid del novembre del 1936 al febrer del 1937; a la batalla del Jarama; a les de Guadalajara, Belchite, Brunete, Terol, Aragó i, ja a casa nostra, a la batalla de l’Ebre. En total, moriren gairebé deu mil brigadistes perquè solien ser els primers d’entrar en combat amb errors estratègics greus i equipament de baixa qualitat i molt sovint s’enfrontaren a les millors unitats franquistes.
De totes les Brigades Internacionals, les que varen tenir més anomenada foren la XII, coneguda com a Garibaldi, en la qual hi havia batallons italians, alemanys, francesos i belgues; la XIV, coneguda com a Marsellesa, formada sobretot per francesos, però on també hi havia el batalló Domingo Germinal, amb anarquistes espanyols i portuguesos; i, per descomptat, la XV brigada, l’Abraham Lincoln, que es va constituir el 1937 amb batallons balcànics, britànics, nord-americans, francesos, belgues, canadencs i irlandesos.
Imatges que valen més que mil paraules
La commemoració de la retirada dels voluntaris internacionals viurà avui un dels moments àlgids amb la inauguració oficial de l’exposició fotogràfica que es pot veure als jardins del Palau Robert des de fa uns quants dies i que aplega imatges inèdites de l’acomiadament dels brigadistes fetes per Henry Buckley. Buckley era el corresponsal britànic del Daily Telegraph i aquestes imatges s’havien conservat a l’arxiu comarcal de l’Alt Penedès. El fons té molta vàlua per totes les imatges de la guerra, però també perquè palesa fins a quin punt hi va haver un moviment important al voltant dels combatents de les brigades: una gernació de metges, infermeres, sanitaris i auxiliars varen donar suport a aquestes tropes i també varen haver de dissoldre’s el setembre-octubre del 1938 i varen rebre la desfilada d’honor del dia 28.
L’exposició, que es pot veure des del 18 d’octubre passat i fins al 4 de novembre, s’inaugura oficialment a dos quarts de dotze si les circumstàncies climatològiques ho permeten. La producció d’aquesta mostra ha anat a càrrec del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que s’ha encarregat de seleccionar les imatges.
D’altra banda, el Museu de les Terres de l’Ebre va inaugurar dijous una exposició titulada ‘Ebre: darrer escenari de les Brigades Internacionals’, comissariada per Lourdes Prades Artigas, del CRAI de la Universitat de Barcelona. A més dels texts i fotografies organitzats en vuit àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE. Aquesta mostra es podrà veure fins al dia 25 de novembre.
El gran homenatge de Barcelona
El 28 d’octubre de 1938, el govern de la Segona República Espanyola va organitzar a Barcelona, aleshores capital de tres governs, un multitudinari i emotiu comiat als homes i dones que, procedents de seixanta nacions diferents, havien vingut a defensar la república i lluitar contra el feixisme, enquadrats en les Brigades Internacionals. A la manifestació, hi participaren 300.000 persones que varen recórrer l’avinguda 14 d’abril (l’actual Diagonal) per acomiadar els milenars de voluntaris que ara es veien forçats a abandonar les terres republicanes. Per al record queden frases com la del brigadista estatunidenc Alvah Bessie: ‘No em doneu les gràcies per haver vingut a lluitar, jo us les he de donar per haver-me permès de lluitar amb vosaltres.’
Per això mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat demà, juntament amb el Memorial Democràtic, l‘Associació d’Amics de les Brigrades Internacionals i l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, un acte commemoratiu i d’homenatge als combatents que es farà al número 46 de la rambla del Carmel, on hi ha el monument a les Brigades Internacionals.
El programa inclou la interpretació de ‘La Marsellesa’, una intervenció del tinent de batlle de Barcelona, Gerardo Pisarello, i del seu homònim a Madrid, Mauricio Valiente. L’actriu Mercè Arànega llegirà el discurs de comiat de La Pasionaria, i hi haurà més intervencions, peces musicals, una lectura de poemes a càrrec de Lluís Homar i Mar Ulldemolins, una actuació de Paco Ibáñez i parlaments de la consellera de Justícia, Ester Capella, i de la batllessa de Barcelona, Ada Colau.
El seminari internacional
Tornem per un moment al seminari internacional que es va fer ahir a la UB i al professor Rémi Skoutelsky, un dels especialistes francesos en la guerra del 36-39 i, per extensió, en les Brigades Internacionals. Skoutelsky va ser un dels primers a endinsar-se en els arxius de Moscou a la recerca de documentació: ‘En una qüestió com la de les Brigades, hi conviuen, per un costat, la memòria col·lectiva i, per un altre, la història i són difícils de separar. Mentre que la memòria col·lectiva considera sagrats els fets per als qui els visqueren, la història es basa en la ciència i en la universalitat i, en el cas de les Brigades, hem de tenir en compte que a França molt sovint aquests voluntaris varen ser marginats i oblidats i se’ls va negar la condició de veterans de guerra. Se’ls va marginar perquè sabien massa coses. A l’Est, va ser pitjor. El fet d’haver lluitat braç a braç amb els americans els convertia automàticament en sospitosos. No va ser fins a l’obertura d’aquests arxius russos que a França no se’ls considerà veterans de guerra.’
Per a l’historiador, tot això és curiós, i més si tenim en compte els lligams especials que hi havia entre la Resistència francesa a la Segona Guerra Mundial i els brigadistes. ‘Molts dels dirigents s’han forjat en la lluita contra el feixisme a Espanya, a la brigada la Marsellesa, i és absurd no veure que hi ha una línia de continuïtat entre l’oposició al feixisme a Espanya i després la Resistència de molts dels seus integrants.’
El professor va voler aprofitar la intervenció per netejar alguns mites que corren al voltant de les Brigades i que tenen a veure amb la suposada repressió estalinista que patiren alguns dels seus membres. ‘Això no és així. A Stalin no li queda més remei que acceptar l’heterodòxia política en la majoria dels casos, en unes unitats on únicament s’ascendia pel valor al camp de batalla. La majoria dels soldats eren voluntaris i treballadors, no pas sindicalistes, i de moltes nacionalitats i filiacions, als quals els unia la lluita contra el feixisme, i aquest serà el vincle que els unirà a tots plegats. Aquesta imatge que s’havia projectat i que els arxius desmenteixen va fer molt de mal perquè va minvar l’interès per la investigació sobre un fenomen molt interessant que implica molts països i que afecta igual homes i dones.’
Propagandistes, periodistes i mites
La presència d’aquest contingent internacional, absolutament variat, va comptar amb les simpaties de nombrosos intel·lectuals i periodistes que veien en el feixisme un dels grans perills per a les llibertats al món i que es convertiren en els millors propagandistes de les Brigades. Així les coses, Ernest Hemingway va filmar el documentari The Spanish Earth, amb la col·laboració dels comandants de la XI brigada, per mirar de recollir fons per a la causa republicana i va comptar.
Fotògrafs com Gerda Taro i Robert Capa cobriren la guerra i seguiren molt especialment les Brigades. Entre els escriptors estrangers que participaren activament en combat hi havia Ralph Fox, Charles Donnelly, John Cornford, Christopher Caudwell, Ludwig Renn i, el cas més conegut, George Orwell. De fet, Homenatge a Catalunya és un dels llibres directament inspirats per l’estada a la guerra, com també ho serà Per qui toquen les campanes, de Hemingway, tot i que se sospita que el llibre del nord-americà, que només cobrí el conflicte com a periodista, va ser un encàrrec del servei de propaganda soviètic. I és que la guerra del 36-39 i el fet de cobrir les Brigades també van servir a Hemingway per conèixer el seu tercer gran amor, la periodista Martha Gelhorn, que segons tots els entesos era molt millor periodista que ell. La contesa també serví per trencar l’amistat entre el premi Nobel i John Dos Passos per un dels casos més famosos i polèmics de morts a la rereguarda: l’assassinat de José Robles, traductor de Dos Passos i assassinat pels soviètics perquè pensaven que passava informació al bàndol franquista.
En tot cas, Hemingway sí que va deixar alguna crònica memorable, com la que després recollí en forma de relat, ‘El vell al pont‘, que narra la retirada de la població civil cap al nord després de l’enfonsament del front a la batalla de l’Ebre.
