Barcelona, Girona i 200 municipis més entraran el mes vinent en fase d’emergència contra la sequera

El govern pronostica que al gener els 202 municipis que s’abasten del sistema Ter-Llobregat, incloent-hi Barcelona i l’àrea metropolitana i també Girona, hauran d’entrar en la fase d’emergència del pla contra la sequera. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha descrit avui la sequera com “la més dura i profunda que ha patit aquest país d’ençà que hi ha dades, fa 110 anys”. A partir del gener, doncs, si no hi ha canvis meteorològics improbables, les dotacions d’aigua disponibles per a l’agricultura baixaran un 80%; per a la ramaderia, un 50%; i per als usos industrials i recreatius, un 25%. Ara com ara ja hi ha una trentena de municipis del país en fase d’emergència: els que s’abasten dels embassaments de Siurana-Riudecanyes i Darnius, i els que s’abasten de l’aqüífer del Fluvià-Muga. Els 202 municipis que hi entrarien al gener són ara en fase de preemergència, un punt intermedi que va crear el govern per ajornar les restriccions més severes. 

Les dues mesures principals de la nova fase són una rebaixa de la dotació d’aigua per habitant i dia, que passarà dels 210 litres actuals a 200, i del cabal ecològic dels rius Llobregat, Ter i Muga. Tanmateix, a fi que les restriccions d’emergència “afectin tan poc com sigui possible les activitats econòmiques del país”, el govern n’ha matisat unes quantes. Permetran, per exemple, de regar comptadament l’arbrat públic perquè no es mori, atès que “les ombres dels arbres són refugis climàtics difícils de substituir”. Per això mateix es podran fer servir les piscines d’usos esportius. Els camps de futbol de competicions federades no podran regar per als entrenaments, però ho podran fer per als partits, si cal. Tot i això, el govern ha demanat als clubs que tanquin les dutxes dels vestidors, perquè és on s’hi gasta la gran majoria d’aigua. 

Per una altra banda, s’endarrerirà l’obertura de les noves granges, de les ampliacions de granges existents i, en general, de les noves activitats que requereixin un ús intensiu d’aigua. En continuaran els tràmits, però no es podran posar en marxa fins que no se surti de la fase d’emergència, cosa que segons Mascort és impossible de saber. 

Mascort també ha explicat que el departament multarà trenta ajuntaments que continuen gastant més aigua que no els és permès. El departament ha enviat notificacions i requeriments a més municipis, que ara poden presentar al·legacions. “L’objectiu d’aprovar el règim sancionador no era sancionar ningú. Però van passat els mesos, i si hi ha ajuntaments que se salten per sistema les dotacions que tenen assignades, ho haurem de fer”, ha dit, i hi ha afegit que “també ho fem amb les empreses que tenen concessions de l’Agència Catalana de l’Aigua”.

Quins són els municipis del Principat afectats per les restriccions per la sequera?

Les restriccions que ja són vigents

D’ençà del 21 de novembre que s’apliquen restriccions provisionals als 202 municipis del sistema Ter-Llobregat. Entre més, hi és prohibit de netejar amb aigua potable els paviments, les clavegueres, els carrers i les façanes –tant si són públiques com privades. També és prohibit de regar-hi les zones verdes i els jardins públics i privats, i no s’hi poden omplir les piscines privades, ni les fonts ornamentals ni els llacs artificials. A més a més, la dotació d’aigua d’aquests municipis per habitant i dia ha baixat de 230 litres a 210. 

Els 202 municipis afectats es reparteixen per les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En aquest enllaç podeu consultar-ne la llista completa.