11.07.2023 - 11:02
L’Ajuntament de Barcelona ha celebrat el primer ple del mandat després de la investidura de Jaume Collboni com a batlle de la capital catalana. La sessió extraordinària ha servit per designar els regidors que formaran part del ple de l’Àrea Metropolitana, que s’ha de constituir el 27 de juliol. En total, s’han designat 24 consellers i conselleres de les diferents formacions que formen part del consistori barceloní. La proposta s’ha aprovat per unanimitat. La cita ha estat marcada per l’absència de l’exalcaldessa Ada Colau, que ha arribat a la sala quan el batlle ja l’havia aixecat la sessió.
Jaume Collboni ha fet una breu intervenció inicial en què ha destacat “l’honor” de presidir el plenari i s’ha mostrat disposat a parlar i arribar a consensos. En aquest sentit, ha dit que confia que en els quatre anys vinents hi hagi ocasions per debatre i ha apuntat que confia que aquests intercanvis d’opinions es facin “amb respecte, humilitat i vocació de servei a la ciutat”.
La sessió ha començat puntualment, tot i que l’exalcaldessa de la ciutat, Ada Colau, no ha arribat a temps. De fet, la líder dels comuns ha aparegut a la sala just quan Collboni ha donat per finalitzat el ple.
Pel que fa als representants que s’han escollit en el ple d’aquest dimarts, són un total de 24. Del grup municipal de Trias per Barcelona s’ha designat a Xavier Trias, Jordi Martí, Damià Calvet, Joana Ortega, Josep Rius, Assumpció Laïlla i Ramon Tremosa. Per la seva banda, el PSC ha proposat Laia Bonet, Albert Batlle, Jordi Valls, Marta Villanueva, Raquel Gil i Rosa Alarcón.
Els consellers i conselleres dels comuns seran Janet Sanz, Guille López, Carolina Recio, Jess González i Lucía Martín i els d’ERC Elisenda Alamany, Jordi Castellana i Jordi Coronas. Per la seva banda, Àngels Esteller i Víctor Martí exerciran aquestes funcions per part del PP i Gonzalo de Oro-Pulido serà la veu de Vox a l’Àrea Metropolitana.
L’oasi dels partits dins la política catalana
El Consell Metropolità està format per noranta consellers —els trenta-sis batlles i cinquanta-quatre regidors més— dels ajuntaments metropolitans. Tradicionalment, el president de l’AMB ha estat el batlle de Barcelona. L’AMB implica una quota de poder i retributiva molt llaminera que serveix als partits per a col·locar personal de confiança, principalment les formacions que són al govern. Per exemple, segons les retribucions fetes públiques el 2023, com el de gerent de l’AMB, director de Presidència o director de Serveis Generals superen els 115.000 euros anuals. Val a dir que alguns polítics com l’ex-presidenta de l’ens i ex-batllessa de Barcelona Ada Colau renuncien al sou perquè ja en tenen un altre.
Una part important del repartiment de poder en la institució i també per als partits que la conformen és la qüestió del personal. L’òrgan hi destina 36 milions d’euros, i té vora 550 treballadors fixos i 58 de personal eventual, és a dir, directius i assessors nomenats pels partits. En total, hi ha 35 assessors de grups polítics, que cobren un sou de 50.805,66 euros, a més de caps de gabinets, directors i gerents, de designació política, amb sous molt superiors.
Els consellers metropolitans, per la seva part, van cobrar prop de 700.000 euros en dietes, principalment els membres del govern. El 2011, es va publicar que només onze càrrecs havien rebut 330.000 euros en dietes.
Els presidents i vice-presidents de la institució cobren entre 575 euros i 885 per assistir a cada reunió del Consell Metropolità (se’n fa una de mensual), i els consellers sense cap més càrrec cobren 265 per cada reunió. Acostumen a ser reunions curtes i rutinàries. A més, els qui formen part del govern cobren entre 420 euros i 885 per assistir a la junta de govern (una de mensual), i els consellers cobren 145 euros per assistir a les comissions informatives i 795 euros per assistir a les juntes de portaveus.
