Barcelona és un dels epicentres de la mobilització gihadista a l’estat espanyol

Els escenaris principals de la mobilització de l’autoanomenat Estat Islàmic a l’estat espanyol són Barcelona i Ceuta, segons un informe de l’Institut Elcano que dibuixa el perfil del gihadista basat en els 124 detinguts del 2013 a l’abril del 2016 per activitats relacionades amb EI. Segons aquest estudi, el gihadista espanyol té trenta anys. És urbà, pare de família, amb estudis secundaris, nacionalitat espanyola i un coneixement elemental de l’Islam i de la Xaria (llei islàmica).

El 83,1% dels gihadistes detinguts a l’estat espanyol per activitats relacionades amb l’autoanomenat Estat Islàmic són homes i en la majoria dels casos són joves. L’edat mitjana és de 31 anys al moment de la detenció. El 16,9% són dones amb una mitjana d’edat de 23 anys. Segons aquest informe, prefereixen que l’activitat de les dones se centri en la ‘gihad sense combat’.

Com es radicalitzen?
Segons que explica l’informe, hi ha dues maneres de radicalització dels gihadistes espanyols: online i offline, tot i que el nombre d’individus radicalitzats offline és superior al dels radicalitzats online. Centres culturals islàmics, domicilis privats, espais a l’aire lliure, com també presons són els més destacats entre els àmbits de radicalització offline.

Hi ha dos actors d’associació que ajuden a entendre per què alguns individus es radicalitzen i uns altres no. ‘Per una part, l’existència de contacte físic directe amb un agent de radicalització a qui generalment s’atribueix cert carisma. Per una altra, els llaços socials basats en vincles d’amistat, parentiu o veïnatge’.

Motivació ideològica i utilitària
Segons aquest informe, la principal motivació per a adherir-se a aquesta organització és ideològica, utilitària, existencial i d’identitat. No predomina la motivació emocional ni afectiva, ni tampoc no és decisiva la raó d’identitat.

Segons testimonis orals i escrits dels detinguts relacionats amb EI a l’estat espanyol, l’odi per als occidentals, que són descrits per infidels, no és una causa principal que es generalitza entre ells, perquè sovint combina amb una altra mena de motivacions individuals.