04.05.2016 - 22:57
|
Actualització: 04.05.2016 - 23:39
Jaume Asens, tinent batlle de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, ha dit que la capital catalana era una ‘ciutat lliure’ culturalment, en el lliurament del premi dels Jocs Florals 2016 al poeta Eduard Sanahuja.
‘L’última vegada que van ressonar versos poètics al Saló de Cent, un poema va acabar als jutjats penals’, ha lamentat. Es referia a la polèmica suscitada per la recitació de ‘Mare nostra’, de la poetessa lleidatana Dolors Miquel durant el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona.
‘Avui és un bon dia per a reivindicar que les mans de la justícia penal no han d’interferir en la poesia i que sols els règims autoritaris determinen quines pel·lícules es poden veure i quins versos es poden recitar’, ha dit.
Segons Asens –que substituïa la batllessa, Ada Colau–, ‘la poesia, l’art i la cultura en general no són un artefacte domesticat o fossilitzat’, sinó alguna cosa viva, i ‘els crims sobre paper han de ser jutjats pel tribunal de l’estètica, la moral i la política’, i no pels penals.
‘Teories del no’, d’Eduard Sanahuja, guanyador del premi
A l’acte de lliurament, que obre la 32a Setmana de Poesia de Barcelona, Asens ha lliurat un diploma i una flor natural a Eduard Sanahuja, que ha llegit versos del volum premiat, ‘Teories del no’. En una glossa sobre la figura de l’autor, Isabel Graña, secretària del jurat, ha recordat que l’aventura poètica del premiat va començar fa quaranta anys, i en aquest període ha esdevingut més savi i ha fet les paus amb el ‘monstre’ que el sotjava.
‘La mort és finalment acceptada en els versos de Sanahuja per formar part de l’existència’, ha dit Graña, que ha recordat que el guardonat havia recollit també els premis Vicent Andrés Estellés i Maria Mercè Marçal. El poeta premiat ha entonat un agraïment sincer i ha recordat que la primera vegada que havia trepitjat el Saló de Cent havia estat l’any 1985 amb Pasqual Maragall, ‘un gran alcalde i una gran persona’.
Autors dels considerats millors poemes del 2016 –Josep Ll. Badal, Pau Gener, Gemma Gorga, Maria Antònia Massanet i Irene Tarrés– han recitat els seus versos a l’acte.
El president del jurat, Antoni Vidal, ha destacat la vitalitat de la poesia feta en català actualment. ‘El nivell de la nostra poesia no té res a envejar al de les principals llengües del món’, ha subratllat. I ha dit que confia que aquesta riquesa no perilla i que un eventual estat català mantingui el seu paper de suport i cohesió a les diverses varietats del domini lingüístic. Segons Vidal, la poesia és una ‘celebració de la paraula que conté tot el secret del cor de l’home i la infinitud de l’univers’ dins un espai de llibertat i resistència.
Obra compacta, dura i molt treballada
Vidal ha exalçat el llibre de Sanahuja, dient que era una ‘obra compacta, dura i molt treballada’, amb una estructura minuciosa i un entramat filosòfic, estètic i moral que parteix de conceptes antagònics: l’afirmació i la negació. Ha destacat especialment la ‘vella capacitat de Sanahuja de conjurar les veus dels grans mestres per donar força al seu discurs literari’, que considera que és orfebreria i una demostració que la postmodernitat no ha pas de topar amb la tradició.
Ramon Llull, sense ‘photoshop‘
En la cerimònia de lliurament, que ha començat amb la interpretació de l”Himne del Rei Joan I’, a càrrec del quintet de vent Barna Brass Quintet, Stefano Cingolani ha dedicat un parlament al filòsof Ramon Llull, a qui ha volgut homenatjar sense passar pel ‘filtre del photoshop’.
Ha comparat a Llull amb la figura de Ramon Muntaner, i ha destacat que ni l’un ni l’altre no tenien la literatura per finalitat, sinó que l’empraven com un vehicle de comunicació de la veritat, i una ‘veritat que creien absoluta’.
Llull tenia una ploma poc refinada, perquè volia sumar com més públics millor a la seva causa d’apostolat catòlic, si bé era més bon poeta que no pas Muntaner, a qui ha definit de gran prosista, en contrast amb Llull que, segons la seva opinió, no passaria de l’aprovat en aquest àmbit.
