Barcelona, destinació de rics

El diari Financial Times va publicar ahir una notícia amb un titular bonic de veritat: ‘Els rivals de Londres: serà Barcelona el proper hub del sector financer i tecnològic? Certament, l’autora explica que després del Brexit pot haver-hi una fuga d’alts directius de la ciutat de Londres. Directius del sector financer i tecnològic. I que potser molts d’ells podrien escollir Barcelona com a nova base d’operacions.

Passa que la notícia és a la secció International Property. Perquè aquesta notícia no té gaire a veure amb el sector financer o tecnològic. Aquesta notícia té a veure amb el sector immobiliari.  Això va de comprar cases.  Tot l’article en va ple, de cases. Perquè en alguna banda hauran de viure tots aquests homes que deixen Londres .  Mare de Déu. Poques vegades he vist jo una notícia tan barrejada amb un anunci. Només falta que hi deixi els telèfons dels comercials que venen cases.

Així, a l’article hi llegim que ‘Casc Antic enllà, l’Eixample és una elegant barreja d’àmplies avingudes i palaus modernistes on Lucas Fox posa al mercat un apartament de tres habitacions en un edifici històric de Passeig de Gràcia, per 3 milions d’euros. La propietat, amb sostres daurats originals i terra de mosaic, dóna a la Casa Batlló de Gaudí’ O aquest altre: ‘Lucas Fox ven Villa Paola, una casa residencial de vuit habitacions amb terra de marbre, i rajoles àrabs per 7,5 milions’.

Segons el diari ‘un aspecte molt atraient de Barcelona és el visat d’or que s’ofereix als inversors que es gasten com a mínim mig milió d’euros en comprar propietats. Aquest permís permet a ciutadans de fora de la Unió Europea viure i treballar a Espanya i viatjar per tota la zona Schengen. El permís, que es va introduir el 2013, es va expandir l’any passat per a incloure-hi familiars, atrau compradors xinesos, de llevant i sud-Amèrica’.

Aconseguir papers a canvi de comprar una casa. Com voleu que els pisos de Barcelona mai baixin de preu? Sempre hi haurà un ric del sud-est asiàtic que voldrà papers per operar a la UE. En fi, aquesta Golden Visa de la qual parla el diari anglès s’aplica a països com l’estat espanyol i Portugal, i s’explica millor en aquest article de El País: es el govern de Mariano Rajoy  que va legislar aquesta manera d’aconseguir un permís de treball i residència: et donen el permís si ‘compres cases (o terres) de mínim mig milió d’euros, inverteixes un milió en accions, tens dipòsits bancaris per aquest valor, o compres dos milions en deute públic’. Són papers a canvi de diners. Segons l’article en dos anys s’han concedit 11.500 visats d’aquesta manera. I les cases, i terrenys, que s’han comprat tenen un valor de 741 milions d’euros.

Si ets rics i vols papers, Google t’ajuda, i l’oferta no és només a Barcelona o la península ibèrica.

En fi, per mi no és només que la màfia xinesa, russa i d’on calgui  està instal·lada a la ciutat de Barcelona. És que els donem permís de residència i treball quan compren cases. Fa temps que passa. La novetat és que ara gràcies al Brexit s’hi sumaran alguns directius de bancs i tecnològiques instal·lades fins ara a Londres.  Després de la sortida anglesa de la UE, aquests voldran seguir operant a la Unió Europea. I a Barcelona, si hi compren cases, rebran papers. I alguns vindran cap aquí.

Dit això, el millor de l’article és al final, quan l’autora lliga caps i s’adona que si Catalunya és un país lliure, i l’expulsen de la Unió Europea (com sembla que doni per fet) què en farem de tots els rics estrangers que han comprat cases en canvi de papers? També expulsats de la Unió Europea? Pobra gent, quin destí ! Primer han de marxar de Londres, i després de Barcelona!