05.07.2016 - 17:41
La Generalitat preveu aprovar a la tardor l’Estratègia catalana de les persones sense llar
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
Barcelona concentra el 57,8% de les persones sense sostre de Catalunya, amb 3.141 ciutadans d’un total de 5.433 en tota la comunitat autònoma, ha explicat el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt.
Ho ha dit a la presentació al Parlament de l’informe ‘Quantificació i distribució territorial de la població malament allotjada a Catalunya’, elaborat per la Generalitat amb dades dels ajuntaments del 2014.
Fornt ha afirmat que aquestes dades van en línia amb el recompte que va fer el maig la Fundació Arrels, i que va comptabilitzar unes 3.000 persones sense llar a Barcelona, segons les seves paraules.
Ha afegit que el perfil de les persones sense sostre és el d’un home d’entre 35 i 64 anys amb problemes socioeconòmics, i ha advocat per donar resposta a aquestes situacions amb “transversalitat”.
COORDINACIÓ
Ha parlat de la voluntat del Govern d’una coordinació més gran entre els diferents departaments de la Generalitat, així com amb els ajuntaments i entitats del tercer sector.
Per això, ha recordat que el Govern està dissenyant l’Estratègia catalana de les persones sense llar, que té avançat el disseny, mentre que ara “s’està treballant a àmbit tècnic” amb la voluntat d’aprovar-la a la tardor.
Ha fet referència a la inspiració d’experiències internacionals com el mètode del ‘Housing First’, una actuació amb bons resultats al Regne Unit i els Estats Units que prioritza l’habitatge en la reinserció de les persones sense llar, a les quals es fa un seguiment.
TRES PILARS
La Generalitat vol basar l’estratègia de reinserció en tres pilars: el foment de l’ocupació, l’atenció sanitària i l’acompanyament social, han explicat a Europa Press fonts de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Fornt ha fet referència a patologies mentals i addiccions com l’alcoholisme com a problemes que no se solucionen únicament oferint un habitatge a la persona afectada, per la qual cosa ha insistit en la necessitat d’afinar els mecanismes de coordinació.
