30.06.2017 - 22:00
Aquest estiu del referèndum és també el d’altres batalles a la capital, a Barcelona, com si tot plegat es conjugués per dir una sola cosa: com canviar la vida tocant de peus a terra i alhora fent-la millor; o al contrari, com complicar-ho tot més. Exagero una mica, però no gaire. Em refereixo en particular a la manera com avaluem les línies mestres del govern municipal, contra el qual sonen les campanes i fins els petards de: el turisme, el problema del lloguer que ataca moltes persones i transforma de rel el centre urbà, la gentrificació o expulsió de la gent modesta dels barris, la vaga del metro… i, ara, el tramvia per la Diagonal. Se’ns presenten anys entretinguts, de no perdre-se’n ni una.
Anem al tramvia. L’alcaldessa Colau ha començat la batalla tota sola, vol engegar les obres l’any que ve, unes obres que duraran tres anys. A veure com s’ho farà. No té cap més grup del consistori al costat, ni tan sols els socialistes amb qui poc o molt s’ha aliat: estan només d’acord a mitges del traçat. A banda de com aniran les batusses entre els grups polítics, el cas és que la sordina anti-Colau ha aconseguit que la qüestió del tramvia esdevingui opaca. A favor o en contra, se n’ha dit. Ara: si parlem del tramvia, parlem de reduir la circulació i, doncs, la contaminació dels vehicles particulars. Els cotxes, els cotxes, els cotxes. L’alcaldessa dirà que té més batalles per lliurar, la de l’habitatge ben en concret, però si aquesta contra el verí del cotxe resulta ser la més immediata –engegar les obres–, l’ha de fer bé. Com es reduirà la circulació?
Un dia vaig sentir un reconegut expert, Salvador Rueda, que no és cert que la societat civil s’oposi tan rotundament com es diu mediàticament als canvis en la mobilitat urbana, que es propugnen ara amb més força des de l’ajuntament, sinó el RACC. Les elits de l’automòbil són les més fortes en aquest afer. No va dir pas que el Reial Automòbil hi sigui insensible, sinó que hi mana moltíssim pels molts interessos que reuneix al voltant del cotxe.
Barcelona és una ciutat enverinada. L’últim estudi sobre tot això, de l’ISGlobal, lloc de recerca de provada independència institucional, diu que hi moren prematurament entre 3.000 i 3.500 persones cada any per la contaminació i que aquesta contaminació causa un 20% dels càncers de pulmó. Si el tabac ha estat repudiat, ho haurà de ser també l’automòbil contaminant. Aquesta setmana, justament, s’ha celebrat a la ciutat la tercera edició del Congrés Internacional de Transport i Salut, que ha posat l’èmfasi en l’estreta relació, més i més, entre malaltia i transport, entre la nostra salut i la manera com ens movem per la ciutat.
Poca broma: les ciutats podrien posposar el 20% de les morts prematures cada any amb una millor planificació urbana i del transport, diu un altre estudi. La qüestió difícil, però necessària, és canviar el transport urbà de manera que sigui sostenible i, sobretot, al preu més raonable. I que tots aquells que han d’anar en cotxe ineludiblement puguin fer-ho, ni que sigui al preu de pagar per entrar a la ciutat, com es fa en altres ciutats europees. La resta haurà de deixar el cotxe als barris d’entrada de Barcelona i, després, agafar el servei públic. Són moltes coses per adobar, certament, però no hi ha més remei, repeteixen els professionals que s’hi dediquen.
Al mateix temps, la contaminació del cotxe no és tampoc l’únic atemptat contra la salut urbana, els riscos associats al transport són més amplis: el soroll, les illes de calor, la manca d’espais verds, la inactivitat física, la segregació de comunitats i l’exclusió social. Ho ha dit una altra experta aquesta setmana a Barcelona, la investigadora Haneen Khreis. Per tant, sigui com sigui que vagi el debat municipal sobre el tramvia, que ses senyories ho tinguin present.
