Barcelona també té els seus carquinyolis i es fan a Horta

En un dels costeruts carrers d’Horta, a Barcelona, ben amunt, al barri de la Teixonera, hi ha un obrador de carquinyolis, en què Xavier Martí Picó prepara la massa, talla, cou i envasa aquests dolços típics d’alguns pobles de Catalunya, com ara Sant Quintí de Mediona, a l’Alt Penedès, que també tenen una llarga tradició a les Illes (carquinyols), al País Valencià (rosegons), a Occitània (croquant d’amandes), a Còrsega (canistrelli), i a Sicília i la Toscana (cantucci, cantuccini o biscotti di Prato). 

Els que Martí fa a Horta porten a l’envàs l’etiqueta de Ca la Marxanta. És l’aclucada d’ull que aquest artesà fa a la seva avantpassada, mare de la seva rebesàvia paterna, veïna de Cal Angó de Tuixent, que, amb la seva filla, feia la ruta des de les muntanyes de l’Alt Urgell fins a Reus, per vendre les herbes remeieres que collia als boscs del Pirineu, com tantes trementinaires feien. I al Baix Camp va romandre la filla, perquè va conèixer el seu home, d’Alforja, rebesavi de Xavier Martí, molt a prop d’on es fan les avellanes que també empra –a partir de l’octubre– per fer versions dels seus carquinyolis.

Ous, farina, sucre morè, ratlladura de pell de llimones ecològiques i ametlles senceres (o avellanes) tomben junts en la màquina batedora fins al punt idoni per a compactar una massa que Martí aplana i en deixa quatre costats ben rectes. Aleshores talla els carquinyolis. En fa de curts, d’uns quatre centímetres, i també uns de més originals, d’una dotzena de centímetres. Aquests darrers, els ha batejat amb el nom de Porretes del Padrí. És un altre record familiar, en aquest cas, de l’avi: “Quan el meu germà petit menjava galetes o bastons de pa, que li encantaven, sempre deia, mira quines porretes, referint-se als petits punys que no deixaven escapar molla.”  Tant de curts com de llargs, de carquinyolis, Martí en fa amb ametlles, produïdes a Maials (Segrià), i també amb avellanes de pagesos de la Selva del Camp (Baix Camp), al costat del poble del seu pare.

De funcionari a artesà

Xavier Martí fabrica els carquinyolis i els distribueix en comerços de la ciutat i en algun de fora de Barcelona. A Horta, tan sols hi té l’obrador i no fa venda per internet, tot i que té una pàgina web que dóna a conèixer tots els seus productes sota el nom de Carquinyolis d’Horta. Fa uns quatre anys que s’hi dedica. És ambientòleg i treballava per a un ajuntament fins que va arribar un moment en què es va sentir fart de la seva dedicació de funcionari i va tenir ganes de fer alguna cosa artesana. “Volia fer galetes. Havia fet un curs de cuina i m’agradava, i anteriorment, quan vaig acabar la carrera, havia treballat a l’hostaleria. Vaig pensar que les galetes eren un producte fàcil de transportar i conservar”, explica.

Cercant un local per a muntar l’obrador, al seu barri d’Horta, en va trobar un que ja tenia maquinària per a batre ous i farina i forn per a coure carquinyolis. Qui traspassava el local, traspassava també la llicència per a fer-los, perquè ell ja s’hi dedicava. “Els carquinyolis que feia eren més com els de Sant Quintí, perquè la seva família és d’aquella zona. Jo vaig voler provar una recepta semblant i vaig mantenir el mateix nom de Carquinyolis d’Horta, perquè em feia il·lusió que fos un producte del barri, però hi vaig afegir el nom de Ca la Marxanta.” 

Els carquinyolis de Martí no tenen forma de llesca de pa perquè ell talla la pasta abans de coure’ls. Ací hi ha la diferència: “Els més tradicionals es tallen quan ja són una mica cuits i després es tornen al forn per acabar-los de coure.”

Venda en botigues selectes

Els productes que Xavier Martí fa al seu obrador es venen en botigues del mateix barri, com ara la Terra de Sabors, la Sopa de Lletres i la Cansaladeria Grau, i també al mercat d’Horta. Però en establiments d’uns altres districtes de la ciutat també se’n troben, com ara a la botiga de queviures Quílez, a l’Eixample; la formatgeria Simó i la granja Viader, a Ciutat Vella; la graneria Sala de Gràcia; a la botiga Idoni de l’avinguda de Mistral; a la parada Sublims del mercat de Sant Antoni i a la parada Tant de Bo del mercat de la Concepció de l’Eixample i a la Formatgeria Camarasa del carrer de Santaló, a Sant Gervasi. Fora de Barcelona, també en despatxen a la cooperativa d’Alforja, a Tarragona, i a l’establiment Vilella Bonet de la mateixa població. La botiga de queviures selectes Malapell, de Sabadell, també en té. 

A banda de carquinyolis, Xavier Martí també fa i distribueix galetes de canyella i llimona, de coco, de gingebre i llimona i les més clàssiques, que recorden les pastes conegudes com a pets de monja, però més grosses. Per això a totes les variants de les seves galetes, rodones, les presenta com a Petarrons. El canvi de vida li dóna un control de la seva feina de principi a final, amb la satisfacció de treballar amb productes que sap d’on vénen i fer-ho tot al barri. “He intentat de fer un producte de qualitat amb un preu raonable”, comenta.

Fira del Pi

D’ençà de l’any 2019, els carquinyolis i els Petarrons d’Horta també tenen un espai a la Fira del Col·lectiu d’Artesans d’Alimentació de la plaça del Pi, on, el primer i el tercer cap de setmana de mes (de divendres a diumenge), s’apleguen productors artesanals de patés, embotits i formatges, mel i melmelades, bolets, vins i cerveses, fruits secs, herbes remeieres i xocolata. Allà, les galetes i carquinyolis de Ca la Marxanta comparteixen parada amb els pans i coques d’una altra artesana veïna d’Horta, la fornera de la fleca del número 20 del carrer del Tajo, Galette i Pastim. “La fira del Pi fa quaranta-un anys que es fa, únicament amb productors de proximitat. Només la xocolata ve de més lluny i és de la Franja. Tots els que hi anem pensem que el que té valor del nostre producte, a part de ser artesà, és que és de prop”, diu Xavier Martí.