Barcelona, capital de la divisió independentista

TEMA DEL DIA
Tripartit. Acabat d’estrenar com a candidat a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall ja ha llançat dos missatges sobre com vol enfocar la campanya i la governabilitat del consistori si guanya les eleccions. Primer de tot, ha descartat un govern d’esquerres amb els comuns i el PSC, una opció que sap que no agrada a l’electorat independentista. Desestimant d’entrada el tripartit, Maragall estronca una possible fuita de vot independentista i deixa els seus rivals electorals sense un dels flancs d’atac més fàcil. Ha afirmat que la prioritat seria pactar amb partits republicans, i això agafa dels comuns al PDECat.

En segon lloc, ha anunciat que faria una campanya centrada en la ciutat per no regalar a Manuel Valls un debat en clau nacional. L’objectiu, en aquest cas, és posar entrebancs a Manuel Valls, perquè Maragall considera que el candidat camuflat de Ciutadans no coneix la ciutat i per tant se sentiria més còmode en un debat sobre el procés que no en un sobre Barcelona. En aquest terreny, tindrà per rival Colau, però no pas l’ex-primer ministre francès, que acaba d’aterrar.

La veritat és que els rivals, de moment, sembla que li aplanin el camí, a Maragall. Només Colau es troba en condicions de disputar-li la batllia, segons les enquestes. La candidatura de Valls ha començat malament, amb fotografies en llocs exòtics de la ciutat per a fer veure que la coneix però que a la pràctica l’acosten més a la figura d’un turista que no a la d’un governant. De tota manera, cal no menystenir les seves possibilitats, perquè té el suport de bona part de l’establishment barceloní i amb la bandera de la seguretat i l’ordre pot fer forat entre els barcelonins descontents amb la gestió de Colau.

L’altra qüestió que facilita les coses a Maragall és la confusió de l’espai postconvergent a l’hora de presentar una alternativa sobiranista prou transversal per a guanyar-lo. El PDECat ja va activar Neus Munté com a candidata, però la seva feina és eclipsada pel debat sobre si hi haurà un altre candidat d’aquest entorn. D’entrada, ja ha aparegut a la cursa Ferran Mascarell, el candidat oficiós de la Crida, que, com Maragall, té una llarga experiència municipal. I encara podria aparèixer un tercer nom d’aquest món. De moment, no hi ha pacte entre Mascarell i Munté i, doncs, podria haver-hi dues candidatures.

Però la fragmentació independentista no acaba aquí, perquè també hi haurà el candidat o candidata de la CUP, que encara no s’ha fet públic, i el que surti del procés de primàries, que probablement serà Jordi Graupera, que ja ha registrat ‘Barcelona és capital’ com a nom de la candidatura. Anant molt bé, hi haurà quatre candidats independentistes, però poden arribar a ser cinc si Munté i Mascarell no es posen d’acord. Tot un rècord per a l’independentisme, que de moment demostra una capacitat infinita de dividir el seu electorat, tot i saber que si Catalunya vol esdevenir una república no pot tenir el batlle de Barcelona en contra.

MÉS QÜESTIONS
La UGT i la CSIF s’oposen al requisit lingüístic de la nova llei de la funció pública. La llei de funció pública, que inclou el requisit lingüístic, no es podrà aprovar aquesta legislatura, en bona part per l’oposició dels sindicats, sobretot la UGT i la CSIF. L’únic sindicat que no hi posa inconvenients és CCOO. L’avantprojecte de llei de la funció pública ha passat un altre tràmit preceptiu, la negociació amb els sindicats, però la conselleria de Justícia i Administracions no ha aconseguit el suport que volia. La UGT i la CSIF s’hi oposen perquè, amb matisos diferents, consideren ‘excessiva’ l’exigència del coneixement del català. I la Intersindical perquè no inclou els funcionaris de la Sanitat, que n’han estat exclosos. El text fa quasi dos anys que és aturat, malgrat que la qüestió lingüística es va desencallar políticament el febrer de l’any passat, quan la titular de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, i el d’Educació, Vicent Marzà, van tancar un acord. El tracte estableix que tothom qui aspiri a una plaça pública ha d’acreditar prèviament un nivell de coneixement de català, tret del personal sanitari, que restava exempt d’aquesta obligació. Però el consens en l’àmbit sindical que hi havia abans d’aquest pacte polític no s’ha mantingut després. Una volta passat, amb discrepàncies, el tràmit de la mesa de la funció pública, ara la llei encara resta pendent d’alguns informes interns clau, com el de l’advocacia de la Generalitat i el d’Hisenda. Quan tingui tots els informes, serà enviada al Consell Jurídic Consultiu i al Consell Econòmic i Social. Encara que tot depèn de la prioritat que el Consell vulgui donar a aquest text, és molt difícil que abans de dos mesos l’avantprojecte tingui les condicions per a passar a les Corts.

Oltra demana l’ajuda de l’exèrcit si el pesquer de Santa Pola no troba port per a atracar. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha demanat la col·laboració del govern espanyol perquè ajudi el pesquer de Santa Pola si no troba un port pròxim on atracar. Oltra ha tornat a demanar que el govern espanyol autoritzi que els immigrants salvats pel pesquer desembarquin en un port valencià, com v fer l’Aquarius al juny. Però, ara com ara, el govern espanyol s’hi oposa. El delegat al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, continua dient que la solució és que els immigrants tornin a Líbia. La mala mar, amb onades entre quatre i sis metres, dificulta les comunicacions amb el pesquer. Mentrestant, creix la pressió sobre el govern espanyol perquè el deixi atracar. El defensor del poble i tres ONG han demanat a l’executiu que cerqui alternatives i li han recordat que Líbia no és un lloc segur. La Comissió d’Ajuda al Refugiat també s’ha manifestat contrària al retorn. Els pescadors han rebut la negativa del govern espanyol amb decepció. Ni la tripulació ni els immigrants no volen desembarcar a Líbia. El problema és que els ports d’Itàlia i Malta continuen tancats als immigrants.

La consellera Fanny Tur reivindica l’oficialitat del català al Parlament Europeu davant el president de la cambra. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha aprofitat un acte cultural al Parlament Europeu per reivindicar l’oficialitat del català davant el president de la cambra, Antonio Tajani. La consellera i els representants del Centre Balears Europa a les Illes Balears i a Brussel·les, Rosa Cañameras i Antoni Vicens, juntament amb la família Mir, han lliurat l’escultura La Balanguera de Jaume Mir al president del Parlament Europeu. El govern, el Consell de Mallorca i la UIB avalen el lliurament de l’escultura, un aval imprescindible perquè el Parlament Europeu accepti una cessió d’aquestes característiques. L’escultura, d’uns seixanta centímetres, representa l’himne de Mallorca i alhora el poema de Joan Alcover. Aquesta obra d’art serà exposada permanentment a la sala-passadís de les estàtues, una zona habilitada per a l’exposició permanent d’aquestes escultures al Parlament Europeu. La consellera Tur ha explicat que el títol prové del poema de Joan Alcover ‘La Balanguera’, una obra que fa referència ‘a les arrels d’un poble i que fou escrit en català, una llengua que parlen onze milions de persones a Europa, però que encara no té reconeixement oficial a la Unió Europea’. Per una altra banda, ha volgut agrair la generositat i el gest de la família i ha recordat que aquesta estàtua representa ‘un símbol de tot el que ens falta per construir com a poble i com a democràcia’.

El moviment de les Armilles Grogues nord-català s’organitza al marge de les directrius de París. El moviment de les Armilles Grogues de Catalunya Nord refusa la designació dels vuit portaveus oficials a escala estatal que es van decidir a París. Entre aquests hi ha un nord-català, Thomas, que segons diverses fonts va ser candidat del Front National a les municipals de Canet. Tant per les formes com per la persona triada, els armilles grogues diuen que havien d’haver estat consultats i que rebutgen qualsevol politització del moviment. Arran d’aquest desacord, han convocat una assemblea demà a Sant Llorenç de la Salanca per escollir un portaveu propi dels ‘Armilles Grogues 66’, que és com s’anomenaran. Mentrestant, després de dotze dies de vaga, els talls de carretera continuen i en alguns supermercats falten queviures. En canvi, al mercat internacional Sant Carles s’acumulen les mercaderies perquè els camions no poden entrar-hi ni sortir-ne.

LA XIFRA
4.000 habitatges buits hi ha avui dia a Andorra, segons que ha informat el Departament d’Estadística. Actualment hi ha 33.249 habitatges ocupats per residents.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de gener de 1905 Arthur Griffith va crear el Sinn Fein a Irlanda. Va ser fundat com a partit monàrquic separatista irlandès, però a partir de 1917 es decantà per la creació d’una república irlandesa.