27.01.2016 - 16:10
|
Actualització: 27.01.2016 - 16:11
L’Observatori Fabra de Barcelona no registra un episodi de pluja que superi el llindar d’1 mm de precipitació diària des de fa 85 dies i iguala aquest dimecres la ratxa seca del 1928, el rècord històric de la seva sèrie de 102 anys. El Servei Meteorològic de Catalunya alerta que alguns territoris acumulen una ratxa seca de fins a 86 dies, sobretot al litoral i prelitoral Central, així com a alguns punts de la Catalunya Central. L’últim episodi de pluja extensa i abundant es remunta al 2 i 3 de novembre i l’absència de precipitació des de finals de tardor està igualant registres històrics. Aquesta situació continuarà en molts punts, ja que no es preveuen episodis importants de precipitació com a mínim durant els propers deu dies.
En la sèrie de 102 anys de l’Observatori Fabra de Barcelona, cal remuntar-se 88 anys enrere per trobar un precedent de ratxa seca comparable a l’actual. Concretament, va ser entre el 22 de maig i el 14 d’agost de 1928. En aquella ocasió, la ratxa seca es va trencar quan el dia 15 d’agost de 1928 es va registrar 1 mm de pluja, però posteriorment van passar 18 dies més sense cap mena de precipitació.
Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya, els indrets on aquesta ratxa seca -dies consecutius amb una precipitació diària inferior a 1 mm- s’està allargant més, amb màxims de fins a 86 dies a data 27 de gener. Concretament, no es registra cap dia de pluja d’almenys 1 mm des del 2 o 3 de novembre a bona part del Barcelonès, del Vallès Occidental o de la plana de Vic, així com al sud del Maresme i diversos sectors del Vallès Oriental, l’Anoia, el Bages, el Moianès i el Baix Llobregat. Més localment, en alguns punts del Baix Camp i del massís del Montseny.
A bona part de Catalunya, la ratxa seca es va quedar en valors de 40 a 60 dies, ja que durant el mes de desembre o sobretot a principis de gener es va produir algun dia amb precipitació superior a 1 mm. És el cas, especialment, de les comarques de Ponent. En el cas del Pirineu i de diversos sectors de les comarques gironines, la ratxa es va quedar en menys de 40 dies, ja que la pluja va superar el llindar d’1 mm tant a finals de novembre com a principis de gener. En canvi, la ratxa seca continua augmentant a molts indrets del litoral i prelitoral Central, així com al pla de Bages i la plana de Vic, on s’acumulen 85 o 86 dies.
Precedents arreu de Catalunya
A banda de l’Observatori Fabra de Barcelona, a la resta de comarques més afectades per aquesta sequera -litoral i prelitoral Central, plana de Vic i pla de Bages-, no s’han trobat precedents d’una ratxa tan llarga, ja que no es disposa de sèries tan llargues i continuades. A Vic, amb dades des de 1950, els 86 dies de sequera superen l’anterior rècord de 76 dies registrats entre el 30 de novembre de 1982 i el 13 de febrer de 1983. A Caldes de Montbui (Vallès Oriental), també amb dades des de 1950 i amb una ratxa seca actual de 86 dies, la més llarga de la sèrie havia estat de 71 dies entre el 27 de maig de 2007 i el 5 d’agost de 2007.
En canvi, altres territoris registren diversos precedents de ratxes seques més destacades, com a les comarques de Ponent, on la sequera es va quedar en uns 60 dies entre el 3 de novembre i principis de gener, quan el pas d’alguns fronts va provocar alguns dies de precipitació superior a 1 mm. En alguns punts del pla de Lleida i fins a les portes del Pirineu hi ha un precedent recent i molt extrem de ratxa seca, ja que entre el 22 de novembre de 2011 i el 19 de març de 2012 van passar fins a 119 dies sense cap precipitació diària superior a 1 mm. És el cas d’alguns sectors de comarques com el Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, l’Alt Urgell o el Pallars Sobirà, i més concretament, de localitats pirinenques com la Seu d’Urgell o Sort.
A l’Observatori de l’Ebre, situat a Roquetes (el Baix Ebre), la ratxa seca màxima d’aquests últims mesos ha estat de 61 dies, entre el 3 de novembre i el 2 de gener. A la seva sèrie, iniciada el 1905, hi ha diverses ratxes més llargues, encapçalades pels 82 dies entre el 2 de desembre de 1994 i el 21 de febrer de 1995. Ara bé, aquests 61 dies van ser sense cap mena de precipitació apreciable, cosa que només havia passat una vegada en tota la sèrie. Justament, van ser també 61 dies entre el 2 de juliol i el 31 d’agost de 1978.
A Girona, els 43 dies sense pluja superior a 1 mm, del 22 de novembre de 2015 al 3 de gener, queden lluny dels 74 dies que van passar entre el 30 de desembre de 1952 i el 13 de març de 1953. Més recentment, entre el 23 de novembre de 2012 i l’11 de gener de 2013, havien passat 45 dies de ratxa seca.
Precipitació acumulada molt escassa
Més enllà de la ratxa seca, la precipitació acumulada al llarg dels últims 85 dies ha estat molt escassa a pràcticament tot Catalunya, amb l’única excepció de la Vall d’Aran i l’extrem nord del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.
La precipitació acumulada en gairebé 3 mesos ha estat inferior als 5 mm a bona part del litoral i prelitoral Central, així com en punts de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès), de la Costa Daurada i del Baix Empordà. A la resta de Catalunya, excepte el Pirineu Occidental, la precipitació acumulada s’ha situat en general entre els 5 i els 30 mm, valors igualment molt escassos. Al vessant nord del Pirineu occidental (Val d’Aran i extrem nord del Pallars Sobirà) és on la precipitació ha estat més abundant, amb registres superiors als 200 mm, tot i situar-se per sota de la mitjana climàtica en la majoria de casos.
L’hivern del 2011-2012 és un precedent recent de precipitació tan minsa i generalitzada. En tres mesos (desembre, gener i febrer), un 90% de les estacions de la XEMA van recollir menys de 30 mm, mentre que un 75% van recollir menys de 20 mm. Els valors més escassos, inferiors als 5 mm, es van registrar a l’oest del país, des de la Ribera d’Ebre fins al Prepirineu. En aquella ocasió, l’única excepció va ser també el Pirineu occidental, on es van arribar a recollir fins a més de 300 mm a les cotes més altes. Ara bé, en contrast amb la situació actual, l’absència de precipitació va anar acompanyada d’algunes invasions d’aire fred i va ser especialment destacada la de la primera quinzena de febrer.
Situacions anticiclòniques i vent de l’oest
La situació que ha comportat una precipitació tan escassa ha estat bàsicament la persistència de les altes pressions al sud del continent europeu, amb algunes interrupcions que han provocat vents de component nord i oest a Catalunya. Després de l’episodi de pluja general i abundant de principis de novembre, l’anticicló es va centrar sobre Catalunya, amb inversió tèrmica i aparició de boires a les zones baixes del país, fins i tot prop de la costa.
A les cotes altes del Pirineu, la temperatura va ser excepcionalment alta. Aquesta situació es va interrompre a finals de mes, quan els vents del nord van provocar una baixada molt important de la temperatura i una nevada al Pirineu, especialment al vessant nord. A la resta de Catalunya, la precipitació va ser molt escassa o inexistent, amb l’excepció d’alguns sectors del nord-est.
Durant el mes de desembre la situació va ser plenament anticiclònica, amb temperatura molt elevada a muntanya i precipitació pràcticament inexistent, fins i tot al Pirineu. Només entre els dies 5 i 8 es van registrar algunes pluges en punts del litoral i prelitoral, sobretot de la Costa Daurada, on es va trencar la ratxa seca. La humitat relativa va ser elevada a les fondalades, amb boires freqüents. Aquest fet va pal·liar una mica l’absència de precipitació a molts sectors de l’interior i del litoral.
A principis de gener la situació va canviar lleugerament, ja que l’aproximació de depressions atlàntiques va permetre el pas d’alguns fronts sobre Catalunya durant la primera quinzena de mes, amb un predomini del vent de component oest. Aquesta nova situació va provocar precipitació minsa a diversos sectors del país, sobretot de Ponent, però va ser pràcticament inexistent prop del litoral i prelitoral. Posteriorment, el vent del nord va tornar a provocar un descens de la temperatura, just abans que aquesta última setmana s’hagi imposat de nou l’anticicló.
Poca neu al Pirineu
L’escassa precipitació dels últims mesos, així com la temperatura anormalment alta que s’ha registrat a les cotes altes com a conseqüència de la inversió tèrmica associada a les situacions anticiclòniques, fa que la neu acumulada al Pirineu sigui clarament inferior a la normal per l’època de l’any.
Previsió pels propers dies: sense pluges importants i temperatures per sobre la mitjana
Els models meteorològics a mitjà termini indiquen que, com a mínim durant els pròxims 10 dies, es mantindrà l’estabilitat atmosfèrica i no s’esperen precipitacions importants a Catalunya. El Servei Meteorològic de Catalunya no preveu l’arribada de pertorbacions destacades, tot i que divendres 29 creuarà un front poc actiu. Segons el model estadístic del Servei Meteorològic de Catalunya PRESCAT, la predicció de la probabilitat de precipitació diària superior a 10 mm no supera el 15 % enlloc de Catalunya. També es preveu que la temperatura continuï per sobre de la mitjana climàtica.
