07.01.2024 - 10:21
|
Actualització: 07.01.2024 - 22:50
Barcelona ha arribat a 1,7 milions d’empadronats per primera vegada d’ençà del 1990. Segons les dades d’empadronats més recents publicades per l’Oficina Municipal de Dades, la ciutat ja tenia 1.701.891 habitants el primer d’agost de l’any passat. El nombre de residents es va disparar durant els set primers mesos de l’any amb més de 40.000 nous habitants, un ritme més alt de creixement que en els sis anys anteriors, en què l’augment poblacional va ser d’uns 35.000 habitants. Prop de la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 anys i 39, i al voltant d’un 85% són estrangers. Per primera vegada conformen més d’una quarta part de la població barcelonina.
La població de Barcelona el primer de gener de l’any passat era d’1.660.435 habitants i, fins el primer d’agost, la xifra va pujar de 41.456 habitants. Segons dades del Departament d’Estatística de l’ajuntament, el darrer any en què la ciutat va tenir més 1,7 milions d’habitants va ser el 1990 (1.707.286). En aquella època, Barcelona anava perdent població d’ençà que va tocar el sostre històric el 1979, amb 1.906.998 habitants.
La major part dels nous empadronats, de nacionalitats de fora de la UE
L’augment poblacional s’observa sobretot en la franja d’edat entre 25 anys i 39, amb 20.474 nous empadronats, un 49,4%. En concret, la franja entre 30 anys i 34 és la que puja més, de 8.025 habitants. La major part de franges d’edat creix, excepte algunes edats avançades i els infants de 0 anys a 4, que es van mantenir estables durant el 2023.
La xifra de residents amb nacionalitats de fora de la UE va pujar de 28.368 habitants entre el gener i l’agost del 2023, i el nombre d’estrangers comunitaris també va créixer, concretament de 6.760 residents, com també els habitants amb nacionalitat espanyola (6.328). En conjunt, els estrangers són 427.119, un 25,1% del total.
Impacte de la guerra entre Rússia i Ucraïna
La nacionalitat més habitual, a banda de l’espanyola, continua essent la italiana (49.371 empadronats), i ja fa anys que és tendència. D’ençà del 2016, pràcticament s’ha duplicat el nombre d’italians, atès que fa just vuit anys n’hi havia 26.993. La segona comunitat més gran és la colombiana, seguida de la paquistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa.
Les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l’alça –concretament, entre el març del 2022, dies després no comencés la guerra, i l’agost del 2023. Si a principi del 2022 hi havia prop de 5.000 ucraïnesos, un any i mig més tard n’eren 9.510, i la xifra no s’havia estabilitzat, sinó que continuava creixent. De russos, dels 7.554 de març del 2022, s’ha passat als 11.411 de l’agost del 2023.
L’Argentina, Colòmbia i el Perú, els llocs d’origen més freqüents i amb augments significatius
Però les dades també es poden mirar del punt de vista del lloc de naixement, en compte de la nacionalitat. En aquest sentit, l’Argentina és el país d’origen més popular, a banda de l’estat espanyol, amb 45.568 ciutadans –uns 4.500 més en els primers 7 mesos del 2023. La xifra duplica els empadronats del país sud-americà l’any 2017. Colòmbia, el Perú, Veneçuela i el Paquistan són els llocs de naixement més freqüents després de l’Argentina, amb augments de residents de més de 3.000 per país del gener a l’agost del 2023.
Els nascuts fora del Barcelonès són majoria
Amb dades oficials també del padró, amb data del primer de gener de l’any passat, els residents que han nascut fora de la comarca del Barcelonès són majoria per primera vegada d’ençà que va començar la sèrie històrica, el 2016. Uns 812.000 empadronats van néixer a algun dels cinc municipis de la comarca, cosa que representa prop del 49% del total. La xifra ha anat baixant amb els anys, sobretot perquè els nascuts a Barcelona ciutat han baixat de més de 30.000 residents d’ençà del 2019 –de fet, el 2020 va ser el primer en què els nascuts a la ciutat van passar a no ser majoria. Aquest darrer quart de segle, els nadius barcelonins han baixat d’uns 100.000.
Els originaris de Catalunya encara són majoria a la ciutat, però el pes va baixant, no solament per la davallada de barcelonins, per bé que molt més lleugerament al llarg del temps –en els primers mesos, hi ha hagut un repunt d’un miler d’empadronats del Principat, fins als 117.320.
Més de la meitat de la població de 25 anys a 39 és d’origen estranger
La major part de gent de la franja d’edat entre els 25 anys i els 39 ha nascut en un país estranger. Concretament, el 57% dels 378.152 residents a Barcelona al començament del 2023. És una xifra més alta que els aproximadament 3 de cada 10 que van néixer a la ciutat i el 5% de la resta del Principat.
Augment de població i morfologia dels barris de Barcelona
Per barris, l’augment de residents més gran del gener a l’agost de l’any passat va ser al Barri Gòtic, amb 2.789 veïns nous, un 11,4% més, que contribueixen als 27.249 empadronats. La Marina del Prat Vermell, un barri que és en plena conversió d’un entorn industrial a un de residencial, al districte de Sants-Montjuïc, és el segon que creix més (10,1%), seguit del Bon Pastor (9,3%), el Besòs i el Maresme (8,9%) i Porta, un dels 13 segments de Nou Barris (8,2%). En valors absoluts, el Gòtic també encapçala el rànquing, seguit de Sants (2.537 veïns nous), el Besòs i el Maresme (2.481), Porta (2.367) i el Fort Pienc (1.766).
Seccions censals entre el 5% d’estrangers i el 86%
El padró també revela una distribució dels estrangers molt heterogènia en les seccions censals. En concret, al barri de Sant Andreu, entre els carrers de Joan Torras i Estefania de Requesens, la xifra no passa del 5%. En quatre seccions censals més del districte de Sant Andreu i en una de Nou Barris, una de Sant Martí i una d’Horta-Guinardó, el percentatge és de menys del 10%.
A l’altra banda de la balança, en 66 seccions censals els ciutadans d’origen estranger són majoria, sobretot al districte de la Ciutat Vella. En una de les quals, entre la Via Laietana, el carrer del Regomir, el carrer de Ferran i la plaça de Correus, el percentatge arriba al 86,2%.
