19.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 20.06.2016 - 00:22
La moda de les barbes sembla que no té cap intenció d’anar-se’n. La cosa ja fa uns quants anys que dura i ja ha afavorit el naixement –o renaixement– d’una petita indústria amb negocis especialitzats, tendències dins la tendència, portals informatius, etc. Avui us oferim un passeig per les menes diferents de barba que trobem en les propostes de les barberies de les nostres ciutats. N’hi ha de més senzilles i de més sofisticades. I, a partir d’ací, les varietats poden ser infinites. A més, ja comencen a tenir nom propi, a voltes inspirat en personatges històrics que han lluït models semblants al que es proposa.
Barba de dos dies
Alguns llueixen una barba de dos dies simplement perquè avui els feia mandra d’afaitar-se, alguns altres la retallen curosament cada dos o tres dies per mantenir aquest ‘look’. És una de les barbes més fàcils de portar, mantenir i aconseguir. És un estil elegant i masculí que no passarà mai de moda.
‘(Friendly) Mutton Chops’
És la barba dels més atrevits, formada per unes patilles que arriben fins a mitja galta i es connecten a un bigoti. La condició principal és que no hi pot haver pèl a la barbeta. La diferència entre els Friendly Mutton Chops i els Mutton Chops és la densitat i frondositat de la barba; el primer tipus és més lleuger i el segon requereix un gran volum de pèl.
Shenandoah
Una barba llarga i natural, però sobretot mai amb bigoti. És la que utilitzen els homes de les comunitats Amish, que quan es casen deixen d’afaitar-se per mostrar un estatus d’adult dins el grup. La tradició de no dur bigoti es remunta a l’època en què el bigoti era una característica dels militars; els Amish, essent una comunitat pacifista, es volia allunyar de la figura d’aquells que feien la guerra.
Goatee
Curiosament, aquest tipus de barba és, en l’imaginari col·lectiu, un símbol de maldat o immoralitat: en més d’un film s’ha utilitzat com a tret característic del personatge malvat. Això fins al punt que la Universitat de Warwick (Anglaterra) va fer un estudi per a descobrir el motiu d’aquesta associació, i en va concloure que el cervell humà tendeix a percebre els triangles invertits com un perill. Sembla que aquesta barba, que requereix només deixar créixer el pèl a la barbeta –es pot combinar amb bigoti o no–, fa que la cara del qui la duu tingui aquesta forma, i això crea un estat d’alerta.
BARBES D’AUTOR
Van Dyke
Aquest look era el signe d’identitat del pintor flamenc Anthony van Dyck (Anvers, 1599 – Londres, 1641). Consta d’un bigoti i una barba que no estan units; per tant, les galtes han d’estar completament afaitades.
Garibaldi
No disposeu de gaire temps per a tenir cura de la barba i dur-la sempre impecable? El polític i militar italià Giuseppe Garibaldi (Niça, 1807 – Caprera, 1882) probablement tampoc no en tenia; i per això duia una barba relativament fàcil d’arranjar. És bàsicament una barba ampla, densa i arrodonida, amb un bigoti integrat. No hauria de passar mai dels 20 centímetres i, si bé del bigoti cal tenir-ne més cura, la barba no requereix gaire dedicació. Com més natural es vegi, millor.
Verdi
El compositor italià Giuseppe Verdi (Roncole, 1813 – Milà, 1901) va inspirar aquest model. Es tracta d’una barba sencera i densa, però que ha de fer més de 10 centímetres des del llavi inferior fins a la punta arrodonida. Aquest estil també es caracteritza per un bigoti separat de la barba, i normalment amb les puntes recaragolades.
Balbo
Aquest tipus de barba, format per un bigoti desconnectat de la barba, que es deixa créixer en forma de T inversa, tenia, als inicis, un fort lligam amb el feixisme, perquè els qui la va fer popular va ser Italo Balbo (Ferrara, 1896 – Tobrouk, 1940), col·laborador de Mussolini. Però actualment aquest estil sembla haver esdevingut el tret característic de l’actor Robert Downey Jr.
Bandholz
Aquest look té una història molt peculiar –i reivindicativa– al darrere. Eric Bandholz era un treballador del món corporatiu quan, l’any 2011, va sentir el desig de deixar-se barba. Després de rebre constantment comentaris negatius del seu entorn empresarial, va decidir de deixar la feina i dedicar-se al seu ‘estil de vida del barbut urbà’. Avui Bandholz és conegut com a fundador de Beardbrand, una companyia especialitzada en productes d’higiene masculins. L’estil consisteix en una barba llarga i natural, connectada a un bigoti frondós.
