23.11.2016 - 11:40
|
Actualització: 24.11.2016 - 03:39
Altres casos judicials que van afectar l’exalcaldessa, ‘Ritaleaks’ i la llei de memòria històrica, van acabar en sobreseïment
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
La mort de l’exalcaldessa de València i senadora Rita Barberá obligarà el Tribunal Suprem (TS) a arxivar la causa oberta contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals –Operació Taula– en donar-se per extingida la seua responsabilitat penal, tal com recull l’article 130 del Codi Penal.
Segons han explicat fonts judicials a Europa Press, la mort d’una persona investigada en qualsevol procediment extingix la seua responsabilitat penal, en el cas d’haver-la. Amb això, la causa s’arxiva. Després del mort, l’òrgan instructor comença uns tràmits perquè se certifique oficialment la mort, i una vegada ho tinga constatat, dicta una interlocutòria d’extinció de responsabilitat.
L’exalcaldessa s’havia enfrontat a l’últim any a tres causes judicials: ‘Ritaleaks’, la llei de memòria històrica i l’Operació Taula. Els primers procediments van acabar en arxiu el mes de juliol passat, mentre que el tercer seguia viu en el Suprem.
Precisament sobre esta última causa, Barberá havia acudit dilluns a declarar davant del magistrat instructor del TS Cándido Conde-Pumpido pel suposat blanqueig de capitals comès pel grup municipal del PP al consistori que ella va presidir durant 24 anys. La seua defensa es va basar a negar que hi haguera finançament il·legal o que hi haguera una caixa ‘B’ en el partit.
En la seua declaració a l’Alt Tribunal l’exprimera edil de València es va limitar a reconèixer que havia entregat 1.000 euros al partit en concepte de donació que mai li van ser tornats en dos bitllets de 500 euros. El seu advocat, José Antonio Choclán, ha manifestat en relació amb este procés: “No sap ningú la pressió que patix una persona sotmesa a una investigació penal, apallissada públicament. Mereix una reflexió”, ha exposat en declaracions a Europa Press.
Barberá estava sent investigada en el Suprem des del passat dia 13 de setembre, després que el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga l’Operació Taula derivada del cas Imelsa, li remetera l’abril la part del procediment que afectava l’exalcaldessa per tindre la condició d’aforada.
Independentment d’esta peça, que obrava en el Suprem, hi ha dues parts més que s’instruïxen a València. La causa principal, que seguix al jutjat ordinari, en què hi ha 47 persones imputades –entre ells, tots els regidors del grup popular al consistori menys un; assessors i exassessors i el PP com a persona jurídica–; i una altra part que s’investiga en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l’exregidor de l’Ajuntament de València i diputat autonòmic del PP en les Corts Miguel Domínguez.
‘RITALEAKS’ I MEMÒRIA HISTÒRICA
Altres dos procediments judicials seguits contra Barberá van acabar el mes de juliol passat en arxiu. Un d’ells era ‘Ritaleaks’, relatiu a presumptes irregularitats en despeses de representació carregats al consistori entre els anys 2011 i 2014, amb de 466 factures per valor de 278.000 euros.
Esta causa va començar a València, amb una denúncia de Compromís. Fiscalia Anticorrupció va apreciar un delicte continuat de malversació de cabals públics, va elevar el procediment a la Fiscalia del TS, i este òrgan ho va arxivar en entendre que els fets denunciats, el repartiment d’unes caixes de taronges i la realització de certs viatges, no eren constitutius de delicte.
Barberá també va ser denunciada per suposadament incomplir la llei de memòria històrica a València durant el període en el qual va ser alcaldessa de la ciutat. El Suprem va rebutjar la denúncia per delictes de desobediència i denegació d’auxili, així com la falta contra l’ordre públic.
L’Alt Tribunal destacava que la llei de memòria històrica del 2007 recollia l’obligació genèrica de les Administracions Públiques d’adoptar mesures tendents, entre d’altres coses, a la retirada d’objectes commemoratius de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, però en la denúncia del jutjat valencià –que va enviar el procediment a Madrid– no es relatava que s’haguera donat una ordre directa i expressa a Barberá per a prendre mesures i retirar estos símbols en compliment de la llei, ni tampoc que ella s’haguera negat a complir esta ordre prèvia. Per este motiu, es va arxivar.
