09.01.2017 - 22:00
El mandat de Barack Obama arriba al seu final. El 20 de gener, el seu successor, el republicà Donald Trump, assumirà el càrrec i és previsible que moltes coses canviïn als Estats Units. Durant els vuit anys d’Obama hi ha hagut llums i ombres, intents de canvi i promeses incomplertes.
Chicago és la ciutat escollida per al discurs de comiat d’avui. L’elecció no és casual: suposa, per al dirigent nord-americà, ‘tornar a casa’. Va ser precisament en aquesta ciutat de l’estat d’Illinois on Obama es va iniciar en la política com a senador després de graduar-se a Harvard, i va ser també allà on va fer el seu primer discurs després de guanyar les eleccions del 2008. Avui, dos mandats després, el dirigent nord-americà farà balanç i tindrà l’oportunitat de ‘donar les gràcies’ als ciutadans dels Estats Units.
Barack Obama va arribar a la Casa Blanca l’any 2009 envoltat d’un optimisme que traspassava les fronteres dels Estats Units. Era el primer president negre de la història dels Estats Units, representava el canvi, la renovació, i les expectatives sobre els avenços que s’havien de produir durant el seu mandat eren altes. Des d’aquell moment àlgid fa vuit anys (amb nivells d’acceptació del 70%), la realitat interna i la situació internacional han posat de manifest les dificultats, els matisos, els dilemes i les contradiccions en la doctrina d’Obama i les expectatives i l’optimisme inicial s’han anat diluint.
El llegat que deixa Obama queda lluny del que s’esperava. La prestigiosa pàgina web Politifact ha fet un recompte de les promeses de campanya que Obama ha complert durant el seu mandat. En total, 533 promeses de campanya de les quals un 48% han estat complertes i un 24% no.
Els fracassos d’Obama
D’entre les promeses que Obama no ha complert destaquen el tancament de la base de Guantánamo, el fracàs en els intents d’aproximació i cooperació amb Rússia, la reforma migratòria o el control de les armes.
Pel que fa a Guantánamo, l’Administració Obama s’escuda en què el congrés va rebutjar-ne el tancament. Tanmateix, algunes personalitats republicanes partidàries també de tancar el polèmic centre penitenciari han criticat el president per enviar a la cambra un projecte que era ‘impossible’ d’aprovar. És el cas de John McCain, que va dir que en el pla d’Obama no s’hi tractaven les qüestions importants i estava dissenyat per a ‘traslladar el problema’ al congrés. Si bé durant el mandat d’Obama no s’ha pogut tancar Guantánamo, sí que s’ha aconseguit disminuir-ne el nombre de presos.
A l’inici del seu mandat, Obama volia reconduir les relacions entre els Estats Units i Rússia. Vuit anys després, els dos països es troben molt allunyats i amb dues qüestions sobre la taula que, ara com ara, no els permeten la cooperació: la guerra de Síria, on els EUA donen suport als rebels sirians i Rússia al president Baixar al-Assad, i la presumpta ingerència del Kremlin en les eleccions presidencials nord-americanes que van donar la victòria a Donald Trump.
La reforma migratòria és una de les promeses que Obama incomplert. La seva administració ha deportat més de 2,5 milions de persones, una xifra superior a la de qualsevol altre govern. Aquest fet li ha valgut el nom de ‘deportador en cap’. Alhora, però, la majoria republicana del congrés ha impedit debatre la proposta de reforma.
El control de les armes és també una de les taques negres del llegat d’Obama. I més en un tram final de mandat on hi ha hagut nombrosos tirotejos arreu dels Estats Units. El president nord-americà sempre ha estat un ferm defensor d’un control estricte de la tinença d’armes però els seus intents de legislar sobre aquesta qüestió han fracassat per l’oposició ferma del congrés, controlat pels Republicans, i l’enorme poder dels lobbies de les armes. La qüestió de les armes és Davant el bloqueig del legislatiu nord-americà, Obama va optar finalment per aplicar una sèrie de mesures mitjançant el seu poder executiu. La qüestió de les armes és una de les que més han preocupat el president nord-americà durant el seu mandat.
La situació interna (amb un congrés en contra i molt bel·ligerant), la complexa situació econòmica i la caòtica situació internacional han dificultat molt la tasca d’Obama. Malgrat els fracassos, el president nord-americà també deixa alguns èxits com la limitada però positiva Obamacare, la retirada de les bases permanents de l’Iraq, acabar amb l’ús de la tortura, l’aproximació a la Cuba de Raúl Castro, l’acord nuclear amb l’Iran o els passos per intentar frenar el canvi climàtic.
Aquests èxits, però, estan a l’expectativa del nou president dels EUA i Donald Trump ja ha anunciat que desmantellarà l’Obamacare, que considera adequat l’ús de l”ofegament simulat’ i ha situat un negacionista del canvi climàtic al capdavant de l’agència mediambiental dels Estats Units.
