Bar Calders, una dècada revolucionant i canviant el carrer del Parlament

El Bar Calders celebra deu anys. El 2011, Marc Lamarca passejava pel barri de Sant Antoni de Barcelona quan va descobrir el passatge de Pere Calders, just a tocar del carrer del Parlament. Es va enamorar del local on antigament hi havia el bar Paloma. Sempre pensava: “Com és que no hi ha un bar?” Justament, en aquell moment el seu pare i un amic li van parlar d’una idea que tenien al cap: obrir un gran restaurant. “Els vaig dir que coneixia el local ideal per a començar un projecte. Crec que els ho vaig dir més aviat perquè callessin, no pas amb la intenció real de fer res. L’endemà els portava aquí i els l’ensenyava”, recorda Lamarca, qui encara se sorprèn que d’una manera tan fortuïta sorgís ara fa deu anys el Bar Calders. Amb els anys, el local s’ha convertit en un punt de trobada i reunió per a molts barcelonins. I ha estat un dels motors de transformació del carrer del Parlament.

Parlem d’un carrer del Parlament molt diferent de com el coneixem avui dia. Els bars encara no l’havien inundat. “Quan ens vam instal·lar aquí encara hi havia una fàbrica d’anxoves, un taller mecànic i una fàbrica de botons. Anys després totes aquestes activitats han anat desapareixent”, explica Marc Lamarca. Ara la majoria de locals s’han transformat en bars i restaurants.

“Quan vam decidir d’obrir, era perquè crèiem que en aquesta zona faltaven bars. Era un lloc de pas i gairebé no n’hi havia. Però ara potser s’ha descontrolat. Alguna cosa no funciona bé quan hi ha molts clients que vénen a acomiadar-se de nosaltres perquè marxen del barri.” I és que Sant Antoni no s’ha salvat de l’especulació immobiliària. El fet que s’hagi convertit en un barri de moda per a molts barcelonins i turistes ha fet augmentar els preus dels lloguers, cosa que ha forçat molts veïns a marxar. “Fins i tot nosaltres ens hem vist influenciats per això. També ens han augmentat el lloguer del local. El nostre somni és poder celebrar deu anys més, però tampoc no sabem si serà possible.”

El Calders va néixer en un moment de crisi i celebra la seva primera dècada en un altre moment complicat per a la restauració. La pandèmia, i les restriccions que ha comportat, els ha afectat de ple. El carrer del Parlament ha vist com aquests últims mesos alguns bars es veien obligats a tancar. Però sempre que han pogut obrir, la terrassa del Calders s’ha omplert de gent. Els barcelonins tenien ganes de retrobar-se i fer coses junts. Això sí, la pandèmia els ha ajudat a ser conscients de què són: “Hem descobert que no necessitem els turistes. Són un afegit. Ens agrada que vinguin, però no depenem d’ells.”

Lamarca encara recorda el dia que van descobrir que les guies turístiques que s’escriuen sobre Barcelona recomanaven els turistes d’anar al Calders. “Ara fa cinc anys vaig anar a Gal·les. Vaig entrar en una llibreria i tot mirant guies de Barcelona vaig descobrir que hi sortíem. No en teníem ni idea. No ho vam buscar. En realitat nosaltres coneixem els nostres clients. Avui he arribat i mentre t’esperava m’he assegut en una taula. Ho hauria pogut fer en unes altres tres taules. I potser fa uns anys en unes set.”

En realitat, la història del bar és plena de casualitats. Uns mesos abans que ells obrissin ho va fer molt a prop el Federal Cafè, un local que va esdevenir una mena d’església per a tots els barcelonins que abracen la subcultura “hipster”, que acabava d’arribar a la ciutat. Un moviment que va ser un gran impuls per al Calders al començament. Els Lamarca encara se’n recorden dels primers clients més fidels, res de “hipsters”: eren els pares que duien els nens a l’Escola Ferran Sunyer. “Crec que van ser clau per al nostre èxit. La gent veia la terrassa plena i pensava que ho havien de provar.”

Aquestes i moltes més històries són les que s’expliquen a la revista que han fet per celebrar el desè aniversari. Una publicació que recull curiositats, texts, fotografies i il·lustracions de persones estretament lligades al local. Una manera diferent de celebrar els deu anys. “Teníem pensades moltes coses, però amb la pandèmia no podrà ser. Haurem d’esperar. Volíem reunir en una festa tots els treballadors del Calders. Molts no es coneixen entre ells. Però no serà possible. Al final vam decidir de fer aquesta revista. La idea és fer una festa en diferit. Ara mateix tenim un espai limitat. I les restriccions no ens permeten de reunir tothom. Gràcies a la revista qui vulgui podrà venir quan li vagi bé a celebrar-ho amb nosaltres.” Amb la revista, que és a la venda per set euros i mig, regalen vals per a consumicions valorades en vint-i-cinc euros.