24.12.2022 - 20:40
|
Actualització: 24.12.2022 - 21:19
L’art, en totes les seves formes, ha estat sempre un mitjà poderós per a representar, resistir i recordar la guerra. I la guerra de Rússia contra Ucraïna no és pas diferent: hi ha artistes que responen contundentment a l’agressió russa per mitjà d’una explosió d’obres d’art i criden l’atenció i reforcen la resiliència del poble i la cultura ucraïnesos.
Han publicat tot d’obres d’art a Instagram i Twitter. Algunes de les quals representen el dolor i el trauma, mentre que unes altres reflecteixen “el foc de l’esperança i el desafiament que comporta aquesta tragèdia”.
Alguns artistes internacionals també s’han afegit a l’esforç. L’11 de novembre, el grafiter Banksy va publicar una imatge a Instagram d’una gimnasta fent la vertical, pintada al costat d’un edifici devastat pels bombardaments a Borodianka, a Ucraïna.
Uns dies més tard, Banksy va confirmar que era responsable de sis obres més a Kíiv i unes altres ciutats d’Ucraïna, una de les quals semblava representar el president rus, Vladímir Putin, essent llançat per un nen en un partit de judo. No és exagerat d’interpretar el nen com un símbol de la resistència ucraïnesa.
View this post on Instagram
Les altres obres de Banksy es mostren en el vídeo anterior, acompanyat d’una banda sonora de dones cantant música popular ucraïnesa. Ens mostren nens jugant a un balancí fet amb parts d’un tanc, un camió de transport bombardat, un home que es banya i una dona amb bata amb una màscara de gas i amb un extintor. Com a resposta, es van publicar missatges ucraïnesos d’agraïment i solidaritat a l’Instagram de Banksy.
La guerra de Rússia contra la cultura
La destrucció de la cultura i el patrimoni cultural ha estat un dels molts presumptes crims comesos per Rússia a Ucraïna. El juliol del 2022, la UNESCO va informar de danys a més de cent seixanta-quatre llocs culturals, inclosos llocs religiosos, museus, edificis històrics, edificis dedicats a activitats culturals, monuments i biblioteques.
Com en tants aspectes més, recorda la guerra de Iugoslàvia, en què la imatge de la destrucció de la biblioteca de Sarajevo i els seus dos milions de llibres i artefactes l’agost del 1992 va ser una de les més emblemàtiques de la guerra. Una de les primeres víctimes culturals a Ucraïna va ser el parc commemoratiu de Babi Iar, a Kíiv, que es creu que va ser l’objectiu directe de les forces russes com a part d’una eliminació de la història i la cultura ucraïneses.
View this post on Instagram
En resposta, la UNESCO es va comprometre a prioritzar la protecció dels béns culturals. Aquest compromís era basat en la convicció que “la cultura és un bé públic essencial per a la societat, i l’accés a la vida cultural és un dret humà bàsic universal”. Tot i que l’art per si sol no pot canviar la dinàmica o el curs de la guerra d’Ucraïna, pot tenir un paper important en el reforç i la demostració de la resiliència de la vida cultural. Que també pugui tenir un paper en la construcció de la pau i el foment de la reconciliació depèn de la seva protecció.
La UNESCO respon a les amenaces a la cultura ucraïnesa
El mes de setembre, la UNESCO va anunciar una iniciativa conjunta amb l’ONG ucraïnesa Museu d’Art Contemporani “per a fomentar la continuació de la creació artística i l’accés a la vida cultural a Ucraïna”. El fons desemborsarà cent mil dòlars del Fons d’Emergència per al Patrimoni de la UNESCO per donar suport a set projectes, d’entrada, i uns altres deu més endavant. Els projectes van ser seleccionats en una convocatòria oberta i inclouen residències i suport a artistes ucraïnesos desplaçats a Dniprò i Khàrkiv.
La UNESCO va descriure el seu suport als artistes ucraïnesos com a vital per a preservar l’expressió artística com a base per a la cohesió social, la resiliència de la comunitat i un objectiu comú: lluitar per la llibertat i els valors democràtics.
Quin paper té l’art en la guerra?
Tot això suscita preguntes importants sobre el paper de l’art i la responsabilitat dels artistes en temps de guerra, la representació artística de la guerra i els seus horrors, l’art i la política de resistència i el paper potencial de l’art en la construcció de la pau i el foment de la reconciliació.
Com va observar la historiadora Joanna Bourke al llibre War and Art, l’art és intrínsecament polític, sigui deliberadament o no. Els artistes prenen decisions sobre com representen la guerra, i sovint invoquen “tant l’amargor com la vulnerabilitat de la guerra moderna”. L’obra d’art de Banksy a Ucraïna ens alerta sobre la devastació causada per la invasió russa.
Com que són pintades en edificis bombardats, les imatges reflecteixen com l’experiència de la guerra pertorba el dia a dia, i juxtaposa el fet quotidià amb l’extraordinari: una dona amb rul·los i bata també porta una màscara de gas, els nens juguen amb un balancí antitancs.
La intervenció de Banksy va ser ben acollida pels ucraïnesos, “aclamada com un símbol de la invencibilitat del seu país” i com a part d’un esforç ucraïnès més ampli per a aprofitar l’art com a lloc de resistència i demostració de resiliència. Fins a quin punt l’art pot contribuir a la pau i la reconciliació és una qüestió per a més endavant. Sembla força allunyat del dolor, la ira i el desafiament evidents en bona part de les obres d’art creades fins ara.
Ara com ara, tal com demostra la resposta a les obres d’art de Banksy, l’art a Ucraïna serveix de lloc d’expressió, de solidaritat i de símbol de resistència. Tal com va expressar el govern ucraïnès, aquestes obres no solament parlen de sang, mort i destrucció, sinó també d’amor, suport i esperança.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
