Banderes vermelles

La comunitat lingüística catalana, sigui quin sigui el seu nivell de sobirania, des d’Andorra, tan fràgil, fins a la tan dissolta Catalunya del Nord, té banderes vermelles, com les de les nostres platges. El català corre molts perills, que haurien de despertar basarda entre els lleials a la llengua històrica i pròpia del país. No debades les onades de l’estat –l’estat espanyol ens tracta encara com una insignificança secundària i prescindible–,  les onades del Mercat en un món neoliberal on el gran es creu amb el dret de cruspir-se el petit –tenim moltes més etiquetes en portuguès a la nostra cuina que no pas en català…– i els tsunamis demogràfics han aconseguit que els ciutadans d’identitat etnolingüística catalana hàgim esdevingut ja minoritaris a la nostra terra. El castellà i el francès s’estan col·loquialitzant i nativitzant sense aturador i han esdevingut llengües pivot, llengües no marcades, llengües per defecte per a la majoria de nadius i nouvinguts.

Certament hi ha molts grups socials lleials de la llengua, però la seva feina recorda la de Sísif: pugen la pedra pel pendent però una vegada  i una altra el roc torna a esllavissar-se. Certament hi ha discursos favorables a la llengua pròpia, començant pel discurs romàntic de la llengua pròpia, autèntica. Però són insuficients: no s’aconsegueix que el català sigui la llengua de l’espai públic, la comuna.

Caldrà renovellar les iniciatives i el discursos per la llengua. Mentre ens hi posem, des dels governs i des de tots els grups socials, voldria recordar dos punts a tenir en compte. D’una banda ha de ser prioritari fer coses interessants i atractives amb la llengua. Els interessats per la llengua en si mateixa seran sempre una minoria i, per tant, caldrà arribar a les masses fent informàtica, ioga, robòtica, literatura clàssica, el que sigui, a través del català. La llengua no té un valor unívoc: el seu valor dependrà del que se’n fa. D’altra banda, cal abandonar somnis de societats compactes, d’uniformitat granítica, que no deixessin espai per a la diversitat interna: tan conciutadans són els del València, com els del Barça. Com deia agudament Juan Goytisolo, “la pureza es la fuente de todos los males”. Ni amb iniciatives sense suc ni bruc, ni amb moviments “a cops de pito” no anirem enlloc. Si no, continuarem malvivint amb banderes vermelles. I ens enfonsarem.

Emili Boix-Fuster

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’