20.07.2023 - 21:40
The Washington Post · Frances Vinall i Rachel Pannett
Quan ahir va inaugurar-se la Copa del Món Femenina de la FIFA a Sidney-Wangal, dues banderes van onejar al costat de l’australiana mentre les “Matildas” jugaven contra Irlanda.
La cridanera bandera negra, vermella i groga representa els aborígens australians i que la blava, verda i blanca representa els habitants de les Illes de l’estret de Torres, un grup indígena de la costa nord-est d’Austràlia. Aquestes banderes tindran el mateix protagonisme que la bandera nacional en els partits que es disputin en terreny australià durant el torneig.
A l’altra banda de la mar de Tasmània, en el primer partit disputat a Auckland – Tamaki Makaurau, la bandera nacional de la coamfitriona Nova Zelanda onejà juntament amb una bandera negra, vermella i blanca en representació del poble maori.
Aquestes banderes indígenes contrasten amb les d’Austràlia i Nova Zelanda, que inclouen la Union Jack britànica –símbol del llegat colonial britànic en ambdós països– a l’angle superior esquerre.
Quina importància tenen aquestes banderes indígenes?
És la primera vegada que la FIFA ha modificat el seu reglament –generalment molt estricte– per permetre que les banderes dels pobles indígenes onegin en cadascuna de les seus del torneig. La decisió respon a una petició conjunta dels governs d’Austràlia i Nova Zelanda.
“Aquestes banderes expressen un esperit de respecte mutu, identitat nacional i reconeixement de les cultures indígenes dels nostres amfitrions”, va dir aquest mes el president de la FIFA, Gianni Infantino.
Tant a Austràlia com a Nova Zelanda, les cultures indígenes van ser reprimides i marginades pels colonitzadors britànics, i el llegat d’aquesta discriminació persisteix fins als nostres dies. El reconeixement de les cultures indígenes forma part d’un procés de reflexió nacional en curs en tots dos països.
Els documents oficials del Mundial inclouran tant topònims anglesos com indígenes. Per exemple, New Zealand – Aotearoa i Brisbane – Meanjin.
Però alguns crítics han acusat la FIFA d’emprar imatges i noms indígenes sense contreure cap compromís real sobre la creació de programes de futbol de base per als maoris i els pobles indígenes australians.
“És hora que el futbol vagi més enllà del simbolisme i ofereixi un suport substancial als pobles indígenes de tot el món”, va manifestar el Consell Australià de Futbol Indígena en una carta a Infantino.
Què significa la bandera aborigen australiana?
La bandera aborigen va protagonitzar un dels moments més icònics de la història esportiva d’Austràlia: quan la velocista aborigen Cathy Freeman va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000, se la va posar a les espatlles a l’hora de fer la volta de celebració a la pista.
Fent-se ressò de Freeman –que va desafiar les normes olímpiques a l’hora d’exhibir la bandera aborigen–, la selecció australiana de futbol femení, les anomenades “Matildas”, va posar amb la bandera aborigen a la fotografia d’equip prèvia al partit dels Jocs Olímpics de Tòquio del 2021.
Kyah Simon, aborigen del poble anewan i davantera de les “Matildas”, va explicar a la premsa que fer onejar la bandera durant el torneig posarà de manifest l’orgull de tota una cultura.
“La meva família ha vingut a totes les grans competicions i hi ha portat la seva bandera aborigen”, va declarar a Australian Associated Press. “Espero que la gent que vingui de fora pugui veure la riquesa cultural que tenim aquí i que, de passada, en pugui aprendre més.”
La bandera aborigen australiana va ser dissenyada per Harold Thomas, un artista aborigen del nord del país, i va esdevenir tot un símbol de protesta a la dècada dels setanta del segle XX. Va tenir un paper molt destacat en la protesta per part de grups indígenes contra els Jocs de la Commonwealth del 1982 a Sydney. L’any 1995 va ser reconeguda, juntament amb la bandera de les illes de l’estret de Torres, com a bandera oficial d’Austràlia.
I la bandera de les illes de l’estret de Torres?
Els habitants de les illes de l’estret de Torres tenen una cultura emparentada amb l’aborigen australiana, però diferent.
La bandera té dues franges laterals verdes i negres (que representen la terra i el poble) amb una de blava al mig (que representa la mar) davant la qual hi ha una lligadura blanca amb un estel de navegació de cinc puntes.
Va ser creada per Bernard Namok, de l’illa Thursday, l’any 1992. El disseny es proclamà guanyador d’un concurs que formava part d’un programa més ampli de revitalització cultural. Un mes més tard, la Comissió d’Aborígens i Nadius de les Illes de l’Estret de Torres –ja desapareguda– va reconèixer la bandera i la va equiparar en rang a la bandera aborigen.
I la bandera maori?
La idea de crear una bandera nacional maori va sorgir a la dècada dels vuitanta. Fou inspirada en l’ús de la bandera aborigen d’Austràlia, i també es consolidà com a part d’un moviment de protesta indígena més ampli.
La bandera maori –dissenyada per un grup d’artistes maoris– presenta el símbol de la falguera enroscada, coneguda per koru, que simbolitza la nova vida, la renovació i l’esperança en el futur. És coneguda com a bandera tino rangatiratanga, que en llengua maori significa ‘sobirania, independència i autonomia’.
Les banderes “ressonen entre els indígenes que no se senten representats per les banderes dominants dels seus governs colonitzadors”, explica la jove activista Tamatha Paul. Encara que no tingui rang oficial a Nova Zelanda, la bandera sol onejar juntament amb la nacional en grans avinenteses. La primera vegada que onejà oficialment fou el dia de Waitangi, la festa nacional neozelandesa, del 2010.
Un moment per a la posteritat
“És molt, molt significatiu per als aborígens d’Austràlia, i també per als maoris de Nova Zelanda, que aquestes banderes s’exhibeixin de manera destacada, es reconeguin i se celebrin durant el mundial”, explica John Maynard, professor emèrit d’història indígena en la Universitat de Newcastle (Austràlia) i membre del Grup Consultiu Nacional Indígena de la Federació de Futbol Australiana.
Els membres de la comunitat indígena australiana havien defensat enèrgicament davant la FIFA que onegessin les banderes. “És la primera vegada que la FIFA ha accedit a fer onejar banderes indígenes –o qualsevol altra bandera que no sigui nacional– en un mundial”, diu Maynard.
El director executiu de la Federació de Futbol Australiana, James Johnson, va descriure la decisió de la FIFA de permetre que onegessin totes les banderes oficials d’Austràlia com “un moment important per a tots els australians, especialment per als pobles indígenes”.
El director executiu de la Federació de Futbol de Nova Zelanda, Andrew Pragnell, explica que fer onejar la bandera maori al costat de la bandera oficial del país en el mundial era “un símbol poderós” de l’associació entre el govern i els maoris “que és la base d’aquest país.”
L’esport ha tingut durant molt de temps un paper important a l’hora de posar en relleu les cultures aborígens, tant a Austràlia com a Nova Zelanda.
Els equips nacionals neozelandesos són coneguts per la haka, un desafiament cerimonial de guerra maori, abans dels partits; l’equip masculí de rugbi fa més d’un segle que la fa.
Encara que les dues principals lligues del país veí –la lliga de futbol australià i la lliga de rugbi– hagin viscut episodis de racisme, ambdues celebren anualment una ronda indígena en què cada equip llueix una samarreta especial dissenyada per artistes indígenes.
