La bandera espanyola a palau, el primer indici que la independència feia aigües

El 27 d’octubre de 2017 Catalunya va tenir una oportunitat històrica per a fer realitat un dels clams més forts del moviment independentista: fer fora la bandera espanyola. Si més no, això va passar a les desenes d’ajuntaments del Principat que arriaren aquella bandera amb motiu de la proclamació de la República Catalana. Però la imatge més esperada de la jornada, la retirada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, no es produí mai.

Per a centenars de milers de ciutadans catalans (i nombrosos dirigents polítics, com s’ha sabut anys més tard) fou la llavor d’una intuïció que els fets de les setmanes següents van confirmar: que la independència de Catalunya no arribaria el 2017. El principi de la fi del 27 d’octubre començava amb la bandera espanyola.

L’arriada de bandera de palau, la imatge que no arribà mai

En el moment de la proclamació de la república es van retirar de la façana del Parlament de Catalunya tant la senyera com la bandera espanyola, de manera que les astes que coronen la façana van quedar completament buides. Aquesta situació inusual es devia al fet que, si bé al parlament no podia continuar onejant la bandera d’un país que arran de la declaració d’independència havia esdevingut legalment estranger, tampoc no podia hissar la senyera fins que el govern no signés oficialment el decret de regulació dels símbols nacionals.

La retirada conjunta de les banderes del parlament havia de ser el preludi de l’acte que, del punt de vista simbòlic, era cridat a ser el punt d’inflexió de la jornada: l’arriada de la bandera espanyola de les dependències de la Generalitat.

És per això que, a partir del moment de la declaració d’independència, el focus d’atenció mediàtica i política es traslladà cap al Palau de la Generalitat, on encara onejava la bandera espanyola. N’hi havia tanta, d’expectació, de fet, que mitjans com ara TV3 o Betevé van mantenir tot el dia una càmera fixada en les banderes de palau, tot esperant que el govern aprovés el decret que havia de donar pas oficialment a l’arriada de la bandera espanyola.

Aquest decret havia de ser part d’un conjunt de vint-i-set actes legislatius, els primers del nou govern republicà. Cap d’aquests decrets no arribà mai, tanmateix, i el país es trobà privat d’una imatge de gran càrrega simbòlica i política: la bandera espanyola va continuar onejant al Palau de la Generalitat.

El primer símptoma del desencís

A mesura que el dia avançava, el manteniment de la bandera espanyola a les astes de palau es convertí en un dels símptomes més evidents del fet que la proclamació no avançava com el govern havia previst.

La incomprensió i el desencís començà a amarar no solament els ciutadans sinó també, com s’ha sabut més tard, molts dels representants polítics que el govern havia reunit a palau en aquell moment històric. És el cas d’Eduardo Reyes, aleshores diputat de Junts pel Sí. Reyes volia fer baixar la bandera espanyola, però el govern no li ho va permetre. “Quan penso en tot plegat, sento nostàlgia i angúnia”, explicà fa poc en una entrevista a VilaWeb.

Retirada en massa de banderes espanyoles

Als ajuntaments catalans, la situació era ben diferent. Alguns consistoris –fos per oposició ideològica a la independència de Catalunya o fos per excés de zel, atesa la manca d’indicacions del govern– van optar per deixar intacta la configuració habitual fins aleshores a les cases de la vila: la bandera catalana en un extrem, la municipal en un altre i al centre la bandera espanyola. Fou el cas d’ajuntaments com ara el de Barcelona o bé el de Reus.

L'Ajuntament de #Sabadell retira la bandera espanyola i europea! Benvinguda República! pic.twitter.com/6dyday5Atl

— Crida per Sabadell (@CridaSabadell) October 27, 2017

Molts altres, tanmateix, entengueren que la declaració d’independència no admetia equívocs i van retirar la bandera espanyola tan bon punt en van arribar les primeres notícies de palau. Fou el cas de desenes d’ajuntaments repartits per tot el Principat, entre els quals el de Sabadell, Tortosa, Amposta, Deltebre, Palamós, la Bisbal d’Empordà, Lluçà, Sant Quirze de Besora i Prats del Lluçanès. Un cas a part dins d’aquest grup és l’Ajuntament de Tossa de Mar, que va optar per despenjar les tres banderes –catalana, espanyola i municipal– que onejaven al balcó consistorial tot esperant indicacions oficials. L’Ajuntament de Terrassa es decantà per una via intermèdia: no retirà la bandera espanyola, però sí que la recollí.

A #Terrassa de moment la tenim cargolada! #RepúblicaCatalana @omniumterrassa @trsxlaindepe pic.twitter.com/g6bLVfWSf2

— M. Teresa Claret (@tereclaret) October 27, 2017

A Girona, en absència d’acció per part de l’ajuntament, van ser els ciutadans, concentrats als carrers per a celebrar la proclamació de la república, qui es van encarregar de despenjar la bandera espanyola –tant de la façana de la casa de la vila com de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya, situada a la plaça Pompeu Fabra. No fou pas l’únic acte d’iniciativa ciutadana de la jornada: a Tortosa integrants del CDR local van anar un pas més enllà i aprofitaren la transcendència del moment per a rebatejar simbòlicament com a plaça 27 d’Octubre la cèntrica plaça d’Espanya, un canvi que malgrat tot no va tenir efectes oficials en el nomenclàtor municipal.

Municipis com ara Gelida, Puigcerdà, Cerdanyola, Manresa, Figueres i Tàrrega no van retirar la bandera espanyola el 27 d’octubre perquè ja l’havien despenjada durant l’aturada de país del 3 d’octubre o immediatament després. Com a Girona, a Tàrrega i a Figueres va ser la gent, i no pas el govern municipal, qui arrià per iniciativa pròpia la bandera espanyola de la casa de la vila.

[VÍDEO] Moment en que es despenja la bandera espanyola de l'Ajuntament de Manresa pic.twitter.com/3CydskwcG1

— CDR Manresa (@ComiteManresa) October 3, 2017

Als ajuntaments on la bandera espanyola ja feia anys que no onejava, en desobediència de la legalitat espanyola, alguns van prendre la decisió de substituir l’estelada que presidia el balcó consistorial per la senyera. Fou el cas de Vic o Taradell, que reconegueren amb aquest gest una proclamació que –si més no en aquell moment– semblava haver culminat el procés d’independència de Catalunya.

📷 L'Ajuntament de Vic dona la benvinguda a la República Catalana amb la nostra bandera: la senyera pic.twitter.com/R6ZyMdoeGq

— Ajuntament de Vic (@aj_vic) October 27, 2017

L’eufòria inicial del 27 d’octubre, tanmateix, deixà pas a la repressió, el 155, l’exili i l’empresonament de dirigents independentistes. Cinc anys més tard, la bandera espanyola continua acompanyant la catalana al capdamunt de la façana del Palau de la Generalitat i ha estat restituïda al Parlament de Catalunya, com també a bona part dels municipis –com ara Sabadell o Girona– que la van retirar el 27 d’octubre de 2017. És el recordatori físic i punyent d’un somni que s’esvaí cruelment, justament quan més a prop semblava de complir-se.