Els bancs ja han fet l’agost!

“Paguem més imposts, però que els pagui tothom. Paguem cinc punts més que uns altres sectors. El sector bancari ha perdut diners durant molts anys i, a Espanya, no es cobreix el cost del capital.” Ho deia la presidenta del Banc Santander el mes d’abril, després d’haver presentat recurs contra el primer pagament fraccionat de l’impost extraordinari a la banca que va aprovar el govern de Pedro Sánchez. D’aquesta manera, el Santander seguia els passos d’unes altres entitats financeres afectades per l’impost: Bankinter, CaixaBank, Banc Sabadell, Abanca i Kutxabank, que també hi havien anat recorrent en contra.

Unes setmanes després, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, potser va ser el més explícit de tots els mandataris de banca a l’hora de referir-s’hi. “Criticar els resultats de la banca perquè pugen porta a engany. Pugen, senzillament, perquè eren molt baixos. Això és tirar-nos entre tots un tret al peu”, va dir durant la presentació de resultats del primer trimestre a València.

La banca es va emprenyar molt amb l’impost extraordinari, però temporal. I els seus mandataris es van desfogar a gust. Les elèctriques també el van haver de pagar, però aquesta és una altra història. Però això que la banca ha perdut molts diners i que pugen els beneficis perquè havien caigut molt són expressions que haurem de retenir, perquè impliquen una càrrega de cinisme de molta profunditat. Perquè tot això passa quan moltes famílies es veuen ofegades pels augments inesperats en les quotes de les hipoteques.

Bé, som a l’agost i ara fa uns dies hem sabut els beneficis dels grans bancs en el primer semestre de l’any. Així, el 26 de juliol, podíem llegir: “El Banc Santander ha tancat el millor primer semestre de la seva història.” L’entitat ha presentat un benefici de 5.241 milions d’euros entre el gener i el juny, fet que representa un 7,1% més que en el mateix període de l’any passat. L’augment seria de l’11,7% si es deixa fora l’impacte del pagament de 224 milions per l’impost extraordinari al sector financer corresponent a l’exercici passat (es va carregar el total el primer trimestre). Cal recordar que en aquest període ha fet provisions per 1.330 milions per a diverses situacions, principalment per al Regne Unit, Polònia i el Brasil, sense les quals els resultats haurien crescut d’un 16%.

I ara, no hi té res a dir, la senyora Botín? Doncs sí. A la presentació va dir: “Avancem a bon ritme en els nostres objectius de simplificar el negoci i aprofitar les nostres fortaleses globals. Els resultats d’avui reflecteixen aquesta millora, amb nou milions de clients nous en els dotze últims mesos, cosa que ens porta a un creixement de doble dígit dels ingressos.” I les pèrdues de què parlava ara fa tres mesos? I l’impost?

Dos dies després era CaixaBank qui presentava els resultats. I resulta que l’entitat va tancar el primer semestre amb un benefici de 2.137 milions d’euros, un 35,8% més que no pas al mateix període del 2022. Val a dir que el resultat de la primera meitat de l’exercici, si l’impost no s’hagués comptabilitzat, haurien crescut gairebé d’un 60%. “Aquest resultat sòlid és conseqüència de la bona marxa de l’activitat comercial i de la gestió prudent del risc de crèdit”, va destacar el conseller delegat, Gonzalo Gortázar. I, això sí, es va continuar queixant de la fiscalitat excessiva que han de suportar, enfront d’uns altres sectors de l’economia.

Aquell mateix dia també sabíem que el BBVA va obtenir un benefici net atribuït de 3.878 milions d’euros el primer semestre del 2023, un 31,1% més que un any abans, gràcies a uns ingressos més importants obtinguts especialment a Espanya i Mèxic. És un benefici rècord que no havia aconseguit mai en els primers sis mesos de l’any. El banc recupera així els nivells de benefici que tenia el 2010 a Espanya, abans de la gran crisi financera.

Els comentaris als beneficis i als propòsits immediats de l’entitat que es van fer a la conferència de premsa posterior a la presentació dels beneficis van ser sucosos. “Els resultats del primer trimestre són molt sòlids. Hem obtingut grans avenços en la captació de clients i negoci sostenible, amb xifres rècord al semestre”, va indicar Onur Genç, conseller delegat del banc. I, compte!, perquè tot seguit va descartar que l’entitat remuneri a curt termini els dipòsits dels clients, perquè encara hi havia molta liquiditat al sistema i, a més, la concessió de crèdits queia. No va aclarir si era per menys demanda o més rigor en la concessió, o totes dues coses alhora.

El cas és que, amb tot plegat, els grans bancs espanyols –Santander, BBVA, CaixaBank, Bankinter, Sabadell i Unicaja Banc– han guanyat entre el gener i el juny un benefici net conjunt de 12.386 milions, un 20,2% més que no es va anotar al mateix període de l’any passat, gràcies, sobretot, a la millora registrada en els marges. Bankinter i Sabadell han estat les dues entitats que han crescut més en beneficis, un 54% i 44% interanual respectivament.

Què ha passat, doncs, amb els bancs espanyols? Han fet una gran gestió financera en el primer semestre? Són potser els més llestos d’Europa? No, la millora tan important en els beneficis ha arribat per la via dels marges, és a dir, allò que cobren pels crèdits i comissions, menys el que paguen pels dipòsits. Uns marges que han crescut més del 15% o del 20%, segons els casos. I en aquesta operació no hi ha en joc gaire substància grisa.

Recordem, una vegada més, que l’estat espanyol és el país de la zona euro que menys rendibilitat ofereix als seus dipòsits, especialment els bancs grans, per les raons que ja apuntava el conseller delegat del BBVA. Ja tenen liquiditat i els interessa de vendre unes altres menes de productes més rendibles, mitjançant les comissions. No obstant això, a la banca en línia sí que trobem alguns dipòsits que ofereixen rendibilitat.

Segons el comparador Helpmycash, actualment, “si vols contractar un dipòsit a termini fix i vols la rendibilitat més gran, t’has de fixar en els bancs europeus”, de segona línia, tot s’ha de dir. A la banca en línia espanyola, assenyala que Openbank ha llançat un dipòsit a sis mesos en què ofereix un 3,07% TAE de rendibilitat que es pot contractar sense un import mínim, un dels avantatges més grans. Per contra, “per obtenir aquesta remuneració, has de domiciliar una nòmina o un ingrés d’almenys 600 euros. Si no ho feu, la remuneració serà del 2,01% TAE”. I poca cosa més… Ho podeu comprovar entrant a la web, sempre actualitzada.

Vet ací el gran secret. Mantenir collats els clients de passiu i deixar que el BCE faci la resta, mentre continuen jugant amb les comissions. Els augments dels ingressos han estat molt alts. Seguint els tipus del BCE, el rendiment dels crèdits nous i revisats s’ha enfilat. I com que l’euríbor també s’ha enfilat (ja és al 4,15%), les revisions de les hipoteques a tipus variable, ha estat un ajut molt important en el compte de resultats de la banca.

Tranquil·litat, doncs, vigilar la morositat en la concessió de nous crèdits, i esperar els augments del BCE, heus ací la fórmula aplicada i que l’ha duta a l’èxit actual. No em sembla just. Que la banca és un negoci, ja ho sabem. Que ha de vetllar pels seus accionistes, també. Però, al mateix temps, és un servei gairebé públic, almenys mentre els estalviadors no tinguin un altre lloc on col·locar els diners que rescaten de les despeses. Per això m’emprenyen tant les paraules d’alguns banquers en termes victimistes sobre la fiscalitat, quan, en realitat, són en nivells rècord de beneficis. Però això tan sols es pot explicar per l’oligopoli que pateix el mercat espanyol, després de la desaparició de tantes i tantes caixes d’estalvis. I, és clar, que els imposts extraordinaris, dels quals es queixen tant, els hem pagat els clients…