Joan Canadell: ‘Ara toca que els bancs ajudin perquè l’estat hi va posar 60.000 milions euros i no els han tornats’

Joan Canadell (1967) és l’actual president de la poderosa Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta entitat, mitjançant el Consell de Cambres de Catalunya, va emetre ahir un comunicat sobre què cal fer durant la pandèmia de la Covid-19. El representant de la petita i mitjana empresa té una posició molt més progressista que no Foment del Treball, però també més que no pas el PSOE. Canadell és partidari del confinament i aturada econòmica gairebé total que demana el president Torra (amb alguna excepció més), que la banca ajudi en aquests moments (com l’estat va ajudar-la) i que durant el confinament els autònoms deixin de pagar quotes i que rebin una mena de subsidi de desocupació. Així mateix, demana d’arribar a acords amb els treballadors sobre com absorbir les pèrdues durant els dies de l’aturada: una part els treballadors, una part l’empresa. VilaWeb va entrevistar telefònicament el senyor Canadell, confinat a casa seva d’ençà d’ahir al migdia.

—Què en penseu, del confinament que demana el president Torra?
—Hi estem d’acord. Pensem que això ha sortit una mica de mare perquè no s’han pres les mesures en el moment que s’havien de prendre i per tant ara l’única actuació que queda és fer un confinament. I una aturada tan total com es pugui. Amb excepcions però al màxim nivell. Que no s’hagin confinat àrees de l’estat on es veia un creixement molt important de casos, com per exemple Madrid, i algunes altres, ha fet que ara la Covid-19 s’hagi distribuït pertot arreu. S’havia d’haver fet el que es va fer a Igualada o al nord d’Itàlia o Wuhan. Com que anem per darrere, l’única cosa que ens queda és confinar-nos.

—Però el confinament i l’aturada vol dir que les empreses s’aturen. Hi esteu d’acord igualment?
—Sí. Amb l’excepció que la mesura no ha de ser a llarg termini, ni a mitjà. Però a curt sí. Parlem d’una a dues setmanes. I també entenem que la tornada no serà de cop, sinó progressiva. I que en quatre, sis setmanes, si tot va bé, estiguem del tot recuperats.

—La Cambra de Comerç és favorable a aturar totes les feines, amb excepcions concretes. Quines serien aquestes excepcions?
—El sector sanitari i el d’alimentació, com diu el president, sense dubte. Però també les empreses que tenen un procés de fabricació llarg, que n’hi ha moltes, de dues, tres, quatre setmanes, i que ara són a la meitat del procés. No podem deixar els productes a mitges. Intentem acabar les comandes a mig fer. Amb el mínim d’efectius possibles i amb les mesures sanitàries que toquin. No ho deixem a mitges. I el sector molt internacionalitzat, mirar també que no perdin els clients, que costen tant de trobar. I, amb els mínims efectius i màxima protecció per tothom, cal permetre que es faci una mínima activitat. Mínima.

—Pedro Sánchez és, en teoria, socialista, i no vol aturar la feina. I vosaltres, Cambra de Comerç, en gran part sí que la voleu aturar. Com s’explica?
—No entenem què fa Pedro Sánchez. No respon a cap patró. No fa ni la via britànica o coreana (deixar fer, però posar moltes mesures de control immediat) ni la via Wuhan: tancar i confinar quinze dies, cosa que va anar bé. Fa servir un model que no entenem. I que segons els científics no té sentit.

—Quines diferències hi ha entre les mesures de la Cambra i les de Foment?
—Us sóc sincer, no sé si s’han pronunciat sobre l’aturada com nosaltres. La setmana passada sé que van proposar de facilitar l’acomiadament dels treballadors de les empreses. Home, doncs nosaltres no hi estem d’acord. No sé si ells van rectificar, però nosaltres creiem clarament que no s’han d’acomiadar treballadors. En canvi, facilitar expedients de regulació temporal, sí. Però temporal. I que tornin després d’un temps a l’atur. I ajudes a la PIME. També.

—Imatges de treballadors omplint metros aquest matí, amb el perill conseqüent. Què en penseu?
—Per una banda fa basarda, però també crec que molts empresaris tampoc han pogut avisar els treballadors. Suposo que demà n’hi haurà menys. I demà passat, encara menys. Espero que demà se’n vegin menys. I espero que dimecres o dijous els vagons vagin buits, o molt esponjats.

—Quin paper haurien de tenir els bancs?
—Sobretot de facilitar el finançament a les empreses. I que de cap manera ho aprofitin per retallar pòlisses de crèdit. Això podria matar empreses. En part, l’estat ha de facilitar liquiditat als bancs però els bancs hi han de contribuir. Ara toca que els bancs ajudin perquè l’estat hi va posar 60.000 milions d’euros i no els han tornats. Si ara els bancs han d’utilitzar part de les reserves per contribuir, que ho facin. Al final també els hi va el negoci. Si desapareixen les empreses, també els desapareix el negoci.

—Els autònoms han de deixar de pagar la quota?
—Evidentment. I a més a més demanem que els autònoms que no puguin fer cap mena d’activitat telemàtica, no tan sols deixin de pagar quotes, sinó que tinguin una mena de subsidi d’atur tant temps com duri: dues, tres, quatre setmanes.

—Quins acords proposeu amb els treballadors?
—Tant com es pugui. Fem que en part els dies que es perdin es compensin amb vacances, o bosses d’hores, flexibilitat. Però que no sigui tot. Que no tot recaigui en els treballadors ni en l’empresa. Una part el treballador, una part l’empresa. Negociem un mig-mig. I per tant que la mesura no sigui tan greu per als uns o per als altres. Parlem-ne.

—Joan Canadell està confinat a casa?
—Des de dilluns al migdia, sí, quan vaig anar a la reunió de crisi. I almenys durant una setmana o dues no tinc previst de tornar a la Cambra.