La banca torna a enfonsar les borses

Avui la por ha tornat a aparèixer en els mercats europeus. I no ha vingut d’Amèrica, sinó de més a la vora. El banc Crédit Suisse va presentar ahir el seu informe anual i no va agradar, ans al contrari. Va reconèixer haver detectat una “debilitat material” en el control intern de la informació financera de l’entitat. Per resoldre-ho, el banc ha anunciat que elabora un pla, que inclou l’enfortiment del marc del control del risc.

De fet, alguna cosa s’ensumava quan el banc suís la setmana passada havia endarrerit la publicació del seu informe del 2022, després d’haver estat advertit a última hora sobre qüestions tècniques per la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC). Crédit Suisse va confirmar els seus resultats del 2022, “després d’haver enllestit les converses amb la SEC”. Uns comptes que han deixat unes pèrdues netes de 7.293 milions de francs suïssos (7.381 milions d’euros) davant dels “nombre vermells” de 1.650 milions de francs (1.670 milions d’euros) de l’any anterior, el pitjor resultat del banc d’ençà de la crisi financera del 2008.

No cal dir que la bomba ha caigut molt a prop nostre, i per això les vendes d’accions bancàries han estat el denominador comú dels mercats arreu d’Europa. En les cotitzacions dels bancs hi ha hagut pèrdues intenses, enmig d’un clima de nervis entre els inversors, ja molt enrarit des del cap de setmana, quan va fer fallida el Silicon Valley Bank i el Signature Bank als EUA. Llavors, l’actuació ràpida i contundent de les autoritats nord-americanes, garantint tots els dipòsits dels bancs afectats, va aturar el cop, però va afectar molt els ànims i va fer dubtar si teníem davant un altre 2008. Ahir es va veure que les actuacions havien fet, en part, efecte, però avui les coses s’han tornat a capgirar amb Crédit Suisse. Certament, entre els bancs americans amb fallida i el suís no hi ha contagi real i directe, però sí psicològic i de confiança en el sector.

En realitat, la desfeta que té a la borsa Crédit Suisse és la conseqüència d’allò que ha viscut aquesta setmana amb un episodi intens, després de la publicació de resultats i el reconeixement que la fuita de clients continua essent un gran maldecap per al banc. L’informe anual de l’entitat admet que continua perdent patrimoni i clients d’ençà de l’escàndol del 2021, amb inversions de risc extrem i fortes pèrdues. De fet, des d’aleshores, els problemes no han cessat, que ja a l’últim trimestre de l’any passat va començar a fer una important reestructuració del seu negoci. I tampoc no hi ajuda l’auditoria de PWC, que ha signat en el document una “opinió negativa” sobre l’eficàcia del control intern en la informació de Crédit Suisse.

La cosa s’ha complicat aquest matí, quan hem sabut que el Banc Nacional de l’Aràbia Saudita havia assegurat que, “definitivament”, adduint la normativa vigent, no proporcionarà més ajuda al banc suís, després d’haver-li donat suport a l’ampliació de capital de 4.000 milions de francs suïssos l’any passat, com a part de la reestructuració del banc. Ho ha assegurat el president de l’entitat estatal saudita, Ammar al-Khudairy, a Bloomberg TV.

La negativa és cabdal, perquè és el primer accionista del banc helvètic, amb el 9,9% del capital. Els altres grans accionistes són Qatar Investment Authority, amb el 6,8%, i la saudita Olayan Europe, amb un 3,3%. Hem sabut també –plou sobre mullat– que Harris Associates, el més gran i més antic accionista als EUA que quedava a Crédit Suisse, va anunciar fa pocs dies la venda de tota la seva participació en el banc. La gestora, amb seu a Chicago, mantenia al voltant del 10% del capital a l’agost i ja el va rebaixar al 5% al desembre, però a l’arrencada del 2023 ha liquidat la seva posició.

I tot s’ha acabat d’agreujar quan s’ha sabut, segons el Financial Times, que “l’entitat ha sol·licitat al Banc Nacional de Suïssa una mostra pública de suport, cosa que també va demanar a Finma, el regulador financer de Suïssa”. Ni l’una institució ni l’altra no s’han definit, fins al moment d’escriure aquesta píndola.

De totes maneres, cal recordar que en el marc suís de regulació del capital, tant UBS com Crédit Suisse es troben sota l’anomenat règim “massa gran per a fer fallida”. Per tant, si Crédit Suisse fes fallida a causa d’una sortida sostinguda de dipòsits, la Finma hauria d’actuar molt ràpidament per salvaguardar els interessos dels dipositants, alhora que enfonsaria la resta del banc, a costa dels accionistes i els propietaris de bons subordinats.

El neguit ha arribat de seguida al Banc Central Europeu, que ha demanat immediatament a totes les grans entitats financeres de la zona euro que li comuniquessin les exposicions que tenen amb Crédit Suisse, segons que ha avançat el Wall Street Journal. El supervisor europeu vol, d’aquesta manera, tenir sota control el risc de cada entitat amb el banc helvètic, per si la crisi empitjora. Alguns analistes diuen que aquest tipus de situacions solen portar al tancament de posicions, cosa que podria agreujar encara més la situació de Crédit Suisse. De fet, el BCE ha estudiat si fer un comunicat públic per a calmar les aigües, però finalment sembla que ha decidit que no, no fos cas que el remei fos pitjor que la malaltia.

El trinxament que hi ha hagut als mercats ha estat important. Les cotitzacions de quatre grans bancs europeus s’han suspès, després d’haver caigut a plom. S’ha frenat la cotització de Crédit Suisse a la borsa de Zuric, que perd finalment cap a un 20%; a l’estat francès la Société Générale ha baixat gairebé d’un 10%; i s’ha suspès també la cotització dels bancs italians Monte dei Paschi i UniCredit.

A l’Íbex-35, les caigudes també han estat fortes. L’indicador general ha baixat d’un 4,3% i el particular dels bancs, d’un 7,7%. Les caigudes més fortes han estat del Banc Sabadell, amb un 10,5%; i el BBVA, amb un 9,6%. Els han seguit el Santander, amb un 6,9%; CaixaBank, amb un 6,7%; i Bankinter, amb un 6,5%. No cal dir que en termes de capitalització borsària això és una morterada de milions d’euros.

I ara, què? Doncs prendre una tassa de til·la i esperar… amb la vista voltant a tres bandes. La primera, a veure què passa als EUA. A l’hora d’escriure la píndola, els índexs de Wall Street perden l’1,5%, però els analistes estan més preocupats per la pròxima decisió de la Reserva Federal sobre els tipus d’interès. Aquesta tarda, els operadors de futurs de Wall Street estan dividits sobre el sotrac següent. Aproximadament la meitat està convençuda que no hi haurà un moviment de les taxes d’interès la setmana que ve, però l’altra meitat creu que el banc central apujarà les taxes un quart de punt percentual. Recordem que fa només quinze dies el president Jerome Powell amenaçava amb un 0,5%. Però les coses han canviat. Molt.

El segon punt de vigilància l’hem de posar en les autoritats suïsses. A veure què decideixen de fer sobre aquesta situació. Alguna decisió han de prendre, amb la cotització del banc tancada i la gent retirant dipòsits. I entre aquesta clientela, tot sigui dit, no són pas majoritaris els petits estalviadors. I el tercer escenari és al BCE, perquè també hi ha bancs de la zona euro tancats a borsa, i en espera de saber quina és la situació operativa dels bancs que supervisa amb Crédit Suisse. I, addicionalment, amb la decisió d’apujar tipus a tocar. L’espera una bona feina.