12.03.2024 - 19:50
Fa una setmana, a la Píndola assenyalàvem la sensació que les coses pintaven una mica millor –quant a creixement de l’economia– que no deien les previsions. Hi havia poques dades, però totes apuntaven a una situació més positiva a l’estat espanyol,, sobretot en la demanda interna, el mercat laboral i les opinions, més optimistes, dels directors de compres (PMI), tant per a la indústria manufacturera com per als serveis. En canvi, la situació era ben diferent als dos grans països de la zona euro, Alemanya i França, que passen un moment francament difícil.
Avui el Banc d’Espanya, en l’informe trimestral, ha publicat que el creixement del PIB de l’estat espanyol es revisa a l’alça el 2024, perquè els preus de l’energia s’estima que seran més baixos i el dinamisme de l’activitat més fort que no s’havia previst els darrers trimestres del 2023, però es manté sense canvis amb vista al 2025 i el 2026. En concret, ha elevat la previsió de creixement econòmic per al 2024 a l’1,9%, tres dècimes més que no el pronòstic anterior, del desembre.
També afirma que el procés de moderació de la inflació continuarà avançant aquests trimestres vinents. L’IPC general es reduirà del 3,4% del 2023 al 2,8% el 2024, l’1,9% el 2025 i l’1,7% el 2026. Aquesta baixada, l’explica per l’estimació d’uns preus de l’energia més baixos i l’extensió d’algunes mesures fiscals més enllà d’allò que s’havia anticipat. Això sí, avisa que el context macroeconòmic, de l’estat espanyol i del món, continua condicionat per nombroses fonts d’incertesa. També alerta que els riscs sobre aquestes previsions van orientats a la baixa per a l’activitat i equilibrats per a la inflació.
Un punt que per a mi és molt important de destacar és l’anàlisi i la previsió que fa del consum privat per als mesos vinents. Explica que, després de moderar-se una mica més que no es preveia aquests darrers mesos del 2023, el consum privat ha mantingut en l’arrencada del 2024 un ritme de creixement similar al del quart trimestre de l’any passat. És a dir, ha frenat la moderació. Aquest avanç sembla que recolza, entre més factors, en la fortalesa que continua mostrant el mercat laboral, en els alts nivells de partida de la taxa d’estalvi i en la recuperació gradual de la confiança dels consumidors, particularment d’aquells que són situats en els estrats de renda mitjana i alta.
A partir d’aquest punt estima que, amb vista als trimestres vinents, en un context de moderació progressiva de les pressions inflacionistes, de relativa robustesa del mercat de treball i de condicions financeres una mica més favorables, la despesa de les famílies prolongarà la tendència expansiva, de manera que el ritme d’avanç d’aquest component de la demanda, en el conjunt de l’any, serà una mica superior al del 2023.
De fet, el Banc d’Espanya arriba a la mateixa conclusió –amb matisos en l’aspecte quantitatiu– que els dos grans serveis d’estudis que hi ha al país, el de CaixaBank i el del BBVA, que aquesta última setmana també han variat les previsions d’enguany, en positiu.
CaixaBank Research ha revisat a l’alça la previsió de creixement de l’estat espanyol, tant per a enguany com per a l’any vinent. Ha elevat a l’1,9% l’augment esperat del PIB del 2024 (la previsió anterior era de l’1,4%) i al 2,2% el del 2025 (preveia que era del 2%). Segons que estimen, “l’any anirà de menys a més”, perquè els efectes de la pujada de tipus s’aniran esvaint i “l’impacte de l’execució dels fons Next Generation anirà agafant més tracció”. I, com fa el Banc d’Espanya, apunta que el “motor de creixement” serà la demanda interna. L’informe pronostica que el consum privat creixerà d’un 2,4% –enfront de l’1,7% del 2023– i l’augment de l’ocupació serà de l’1,9%, cosa que farà que els espanyols recuperin poder adquisitiu.
Segons el BBVA Research, enguany l’avanç del PIB a l’estat espanyol pot ser del 2,1% (i no de l’1,5% com preveia). “El consum privat i les exportacions de serveis mostren un comportament més bo, ajudats per la immigració i els guanys de competitivitat.” Entre els factors que donaran suport a l’avanç, assenyala el descens observat en els preus de l’energia, l’impacte d’aquesta baixada sobre la inflació i la correcció subsegüent dels tipus d’interès. A més, diu: “La política fiscal és una mica més expansiva que no es preveia i, alhora, l’execució dels fons NGEU aconsegueix una velocitat de creuer.”
Crec que és molt positiu que les institucions esmentades tinguin una visió més optimista de l’any, perquè això pot influir directament o indirecta en la confiança de consumidors i empresaris. A gastar una mica més els primers –els qui puguin, és clar– i a invertir els segons. Precisament la inversió privada és un dels punts més febles de la conjuntura actual, perquè, segons l’informe del Banc d’Espanya, apunta “a una certa fragilitat a començament d’any”.
Però, malgrat la prudent injecció d’optimisme de les millores en les previsions, és obvi que hi ha aspectes molt importants a resoldre. El més clar és el de la inflació, que pot continuar aportant sorpreses. Avui mateix n’hem tingut una als Estats Units. Era la dada més esperada pel mercat. I les xifres de l’IPC als EUA corresponents al mes de febrer han estat més altes que no semblava. La inflació interanual puja al 3,2%, una dècima més que el mes de gener, cosa que trenca la tendència en l’alentiment que hi havia en l’augment dels preus. Vet aquí una notícia que, sens dubte, apuntarà la Reserva Federal amb vista a la reunió sobre tipus d’interès. I de retruc, també el BCE.
De totes maneres, la balança de les notícies d’avui cau clarament en el platet positiu, amb les previsions del Banc d’Espanya, que, recordem-ho, acostuma sempre a curar-se en salut i no pecar d’un optimisme gratuït, cosa que sí que solen fer els governs.
