18.05.2023 - 01:50
“Ara sí que sí. A les 20.22 del dimarts 16 de maig de 2023, la meva base de dades de modismes ha arribat al milió de registres.” Això ho escrivia ahir al vespre, emocionat, el filòleg Víctor Pàmies, el gran compilador de refranys, l’home que n’ha aplegat més de tota la història. Tot aquest tresor l’ha anat amassant d’ençà de fa més de vint-i-cinc anys, i més de la meitat ja és a internet, a l’abast de tothom, dins la Paremiologia catalana comparada digital, una obra de consulta obligatòria no tan sols per a filòlegs, sinó per a qualsevol lletraferit, en el significat ampli de la paraula.
No són refranys i prou
Pàmies detalla tot el contingut del seu banc de dades, per una pruïja de rigor i precisió i perquè ningú no es confongui: “No són un milió de refranys diferents. És un recull de fraseologia, on tenen cabuda locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, citacions, exclamacions, preguntes de rebot, jocs de paraules, onomatopeies, insults, corrandes, endevinalles, palíndroms, embarbussaments…”
I, a més, explica que en aquest milió de registres n’hi ha en català, però també en les llengües de l’entorn: castellà, francès, occità, italià, llatí, esperanto, portuguès, anglès, gallec…: “Totes aquelles llengües que mínimament puc interpretar o reproduir.”
“Del milió de registres –diu Pàmies–, només una mica més de la meitat són a la PCCD.” Però tots hi acabaran entrant? “No, perquè hi ha material pensat per crear un refranyer multilingüe, com una altra eina de consulta independent. A més, hi ha algunes obres que he buidat que no són en català. Ho necessitava per poder fer paremiologia comparada, per poder acarar el català amb les parèmies d’altres llengües.”
Ens aclareix també que un milió de registres no vol dir un milió d’unitats diferents, sinó que tots tenen variants. “Per exemple, de la dita que actualment hi ha més recurrències, ‘Cel rogent, pluja o vent’, hi ha 716 registres corresponents a 284 variants. I són variants, per exemple, ‘Cel rogent, pluja o vent’; ‘Cel rogenc, pluja o vent’; ‘Sol rogent, pluja o vent’; Broma roja, vent o pluja’; ‘Posta roja, pluja boja’, etc.”
Una feina de formigueta
El gener del 2020 es va presentar a VilaWeb la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb la presència de l’autor i de Pere Orga, desenvolupador de Softcatalà que s’encarregà del programa de consulta i gestió.
En aquell moment, Pàmies ja feia quasi vint-i-cinc anys que havia començat a arreplegar refranys. De fet, a la PCCD ja hi havia 150.000 registres, corresponents a 10.000 refranys i frases fetes diferents. Però al seu banc de dades n’hi tenia molts més. Concretament, 650.000. I no cessava de créixer. Ens ho explicava ell mateix: “A casa tinc uns 1.000 llibres de refranys, molts dels quals encara no he buidat. Treballo a un ritme de buidatge de 100 registres diaris, vora 40.000 cada any. Sempre dic que em vull jubilar amb un milió de registres. Hauré d’accelerar perquè em falten menys de vuit anys.”
L’acceleració ha estat intensa, com es pot comprovar, perquè encara li falten anys per a jubilar-se. Li demanem què hi ha ajudat. “Amb l’aparició de la Paremiologia catalana comparada digital, vaig reactivar molt el ritme de buidatge. Suposo que veure el resultat consultable a internet m’ha fet dedicar-hi més temps que abans. Segurament hi aboco moltes més hores.”
I com ha viscut la fita? “M’ha emocionat molt –diu Pàmies–. Veure que els números quadren i sumen, dia a dia. El novembre del 2009 celebràvem els 300.000 registres. El juliol del 2015 arribava a la xifra màgica del mig milió i tenia previst d’arribar a la jubilació amb el milió al sarró. Però m’he avançat cinc anys i ha estat com un regal d’aniversari pel canvi de dígit en la desena del sis.
I ara què?
Víctor Pàmies veu clar que això no s’aturarà: que cal prosseguir i, sobretot, garantir la continuïtat d’aquesta tasca. Demanar-li quines obres importants té pendents de buidar és obrir les comportes d’un pantà: “Moltíssimes. Sempre he tingut present que el meu temps és limitat i el material que hi podria incorporar és inabastable. Per tant, he hagut de prioritzar.” Ens diu que sempre s’ha interessat per les primeres fonts, les més antigues, les de més difícil accés (perquè no són digitalitzades), els materials inèdits… “La idea és que de cada peça paremiològica es pugui mostrar una mena de mosaic com més complet millor, amb el màxim nombre de mencions i informacions”, diu. I ens parla d’obres importants, amb xifres que fan rodar el cap: “He començat a abordar el Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover-Moll (deu volums, que seran uns 40.000 registres), el Tresor de la llengua catalana, de Griera (catorze volums, 25.000 registres), el Diccionari Quintilingüe del 1805 (dos volums), el Diccionari Labèrnia del 1842, el Refraner de les terres de Tortosa (quatre volums), d’Enric Bayerri, les fitxes del fons de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (amb més de 20.000 refranys no estudiats ni catalogats), el fons musical de Josep Ricart i Matas (més de 9.000 fitxes manuscrites amb fraseologia musical en més de deu idiomes), el fons personal d’Ermengol Passola, etc.”
Pàmies, convençut que no veurà l’obra acabada, fa temps que treballa en una “memòria digital”, una mena de testament vital del seu fons paremiològic. “El dia que jo no pugui continuar-ho, pel motiu que sigui, algú hauria de reprendre-ho des del punt on ho he deixat, sense haver de començar de zero com he fet jo”, diu.
I si algú l’hi ajudés ara, no se’n podria fer molta via? “És clar que avançaria més. Encara que no sempre és fàcil compaginar maneres de fer de persones diferents. Caldria una coordinació i hauria de formar aquestes persones. Penso que no ho pot fer qualsevol. Cal una formació lingüística, documentalista i en elaboració de materials lexicogràfics, perquè en molts moments he de prendre decisions que tenen a veure amb aquests àmbits.”
Quan parlem amb Víctor Pàmies no ens podem estar de demanar-li què es pot fer perquè els refranys pervisquin. Per ell, ja s’hi fa tot allò que s’hi pot fer. Hi ha dies, diu, que la PCCD supera les dues mil visites. Però passa que avui dia els refranys no són necessaris, n’hi ha que no s’entenen, són confusos… En canvi, veu més possibilitats de creació en les frases fetes i les locucions: “Cada dia apareix nova terminologia que hem de poder dir amb normalitat. En aquest àmbit el català ha de ser creatiu i eficaç.” Cap exemple: “Podem prendre per ‘refranys moderns’ versos o citacions d’autors d’ara. Per exemple, ‘Tot està per fer i tot és possible’, de Miquel Martí i Pol; ‘Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora’…, de Pep Guardiola; o ‘Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer’, de Lluís Companys. Ens cal l’enginy d’un de sol que reflecteixi la saviesa de tots, com deia John Russell.”
