27.12.2020 - 21:50
|
Actualització: 28.12.2020 - 00:12
Epidemiòlegs, metges i la resta d’experts avisen des de fa mesos que trobar un vaccí efectiu contra la covid-19 no posarà de seguida punt final a la malaltia. Sobretot perquè caldrà distribuir dosis per a tota la població, i un vaccí acabat de sortir del forn necessita un temps perquè se’n facin i es reparteixin. Per això és igualment important una línia d’investigació més enllà de la preventiva: els tractaments. Fins ara, els dos projectes més prometedors, la hidroxicloroquina i el remdesivir, han quedat embarrancats.
L’AZD7442
Però encara queda camí per a recórrer, en aquest sentit, i els avenços poden ser tan esperançadors com la vaccinació. Tot just aquest cap de setmana s’ha sabut que la companyia farmacèutica AstraZeneca, amb el seguiment i la supervisió de la University College de Londres i el Servei Nacional de Salut britànic, té en marxa un assaig clínic registrat als EUA per a un tractament, anomenat AZD7442.
Segons que diu la companyia, l’estudi investiga “l’eficàcia de l’AZD7442 per a la profilaxi postexposició de covid-19 en adults”. La proteïna de punta SARS-CoV-2 conté el RBD (domini d’unió a receptors) de virus, que permet al virus d’unir-se als receptors de les cèl·lules humanes. En atacar aquesta regió de la proteïna de punta de virus, els anticossos poden bloquejar la unió de virus a les cèl·lules humanes, i per tant s’espera que bloquin la infecció.
La doctora Catherine Houlihan, viròloga consultora del University College London Hospital, que dirigeix l’assaig de Storm Chaser, afirma que “aquesta combinació d’anticossos pot neutralitzar el virus, per la qual cosa esperem trobar que l’administració d’aquest tractament via injecció pot conduir a una protecció immediata contra el desenvolupament de la covid-19 en aquells qui ja hi han estat exposats, és a dir, quan seria massa tard per a oferir-los un vaccí”.
Segons la doctora Houlihan el tractament podria seguir sent efectiu més de vuit dies després que algú hagi estat exposat a la malaltia. “No esperem que el vaccí cobreixi el 100% de la població. Si l’assaig té èxit, podríem tenir una solució per als malalts no vaccinats fins a vuit dies des de la data d’exposició.”
Cal remarcar, amb tot que l’AZD7442 és en fase d’estudi, i que si els assaigs en confirmen l’eficàcia, encara hauria de passar tots els tràmits de sol·licitud d’aprovació.
El bamlanivimab
El cas de l’AZD7442 és una novetat, però ja fa més d’un mes que, amb un mig silenci forçat pel tram final de la cursa pel vaccí, l’Agència d’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) ha aprovat un tractament, el bamlanivimab: el primer fàrmac específic contra la covid-19. És un producte desenvolupat per l’empresa farmacèutica Eli Lilly: una sola dosi per a pacients contagiats amb símptomes lleus, que no hagin estat hospitalitzats ni necessitin oxigen, però amb previsió que puguin empitjorar, i que tan sols es pot aplicar durant els deu primers dies posteriors al primer símptoma. És a dir, majors de seixanta-cinc anys i persones amb malalties cròniques, o considerades de risc, i pacients amb obesitat.
El cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de les instal·lacions del centre IRTA CReSA, el viròleg Xavier Abad, va explicar en un seguit de piulets que la base perquè la FDA hagi aprovat el bamlanivimab és un “petit assaig clínic fet amb 465 adults no hospitalitzats que complien els criteris esmentats”. La gent que va rebre el tractament va obtenir un 3% de risc d’hospitalització, contra el 10% dels qui havien rebut el placebo.
Un dels principals esculls, doncs, és que, durant els assaigs, tan sols se n’ha demostrat l’eficàcia en grups de pacients amb risc d’empitjorar. Per això Abad remarcava que el tractament no està autoritzat per a contagiats hospitalitzats ni amb teràpies d’oxigenació. “No han mostrat cap benefici en aquests pacients greus o amb malaltia massa avançada i pot empitjorar el seu pronòstic”, afirmava. De fet, el 22 de desembre The New England Journal of Medicine va publicar un estudi que concloïa que el bamlanivimab no havia mostrat millorar el quadre de cap pacient hospitalitzat per contagi sever de covid-19.
El casirivimab i l’imdevimab
La base del bamlanivimab, els anticossos monoclonals, ja ho eren també del Regeneron, un còctel de dos medicaments, el casirivimab i l’imdevimab (mAB és una manera d’anomenar aquesta mena d’anticossos) que la mateixa FDA va aprovar d’urgència perquè se’n pogués servir el president dels Estats Units, Donald Trump, quan es va infectar de covid-19 el mes d’octubre. L’FDA també n’ha avalat l’ús generalitzat, just després de donar el vist-i-plau al bamlanivimab.
Però en el cas del REGN-COV2, fet amb dos anticossos monoclonals a partir de cèl·lules d’ovari de hàmster, el problema és el mateix: cerca de ser efectiu sobretot als primers trams de la infecció, de manera que els pacients no hagin de ser ingressats o connectats a un respirador, tot reforçant-ne la resposta immunitària i reduint-ne la càrrega viral. Però no han mostrat efectivitat més enllà d’això.
Què són els anticossos monoclonals?
Els anticossos monoclonals són un fàrmac que es pot utilitzar tant per impedir una infecció com per tractar el desenvolupament de la malaltia. Aquests anticossos són còpies sintètiques que s’han creat en laboratoris i copien els que han generat els sistemes immunitaris de persones que han superat una infecció, en el cas del REGN-COV2 de la covid-19.
“A diferència del vaccí, que introdueix una proteïna o material genètic al nostre organisme per estimular el sistema immunitari, aquests anticossos se subministren per donar-li protecció directament”, va explicar a la BBC Jens Lundgren, metge especialitzat en malalties infeccioses de la Universitat de Copenhaguen.
Les teràpies amb anticossos monoclonals es van començar a desenvolupar a la dècada dels setanta i s’han fet servir en diverses malalties com ara la sida. De totes maneres, una de les principals traves d’aquesta mena de tractaments és el seu elevat cost final. El govern de Donald Trump ha pagat 300.000 dosis a 1.250 dòlars cadascuna.
De moment, no hi ha notícies sobre l’estat dels tràmits perquè ni el bamlanivimab ni el còctel format pel casirivimab i l’imdevimab siguin aprovats per l’Agència Europea del Medicament, en una Unió Europea immersa en l’inici de la vaccinació.
