Els estats bàltics fan front a una inflació vertiginosa pel conflicte amb Rússia

Els tres estats bàltics, Lituània, Letònia i Estònia, han estat dels més exposats de la invasió russa d’Ucraïna. Són membres de l’OTAN, tenen set-cents vuitanta quilòmetres de frontera amb Rússia i hi ha una tensió en augment, per exemple, en l’enclavament rus de Kaliningrad. Però les amenaces no arriben solament en l’àmbit militar, sinó que l’econòmic també és un dels camps de batalla, amb una inflació que no es veia d’ençà dels anys després de l’esfondrament de l’URSS.

Les darreres dades revelen un creixement interanual de la inflació de més del 20% en aquests països. Concretament, del 22,7% a Estònia, del 21% a Letònia i del 20,8% a Lituània. Molt per sobre de la mitjana europea, que és del 8,6%, i també molt més alta que no pas la dels estats espanyol i francès, que és del 6,8% i 10,8%, respectivament. Si en aquests dos darrers països la inflació ja ha causat estralls, en els tres estats bàltics, els efectes són devastadors.

La inflació va començar a créixer amb la covid, amb un xoc en la demanda i la cadena de subministrament. Molts productes es van deixar de fabricar o van restar atrapats als ports i hi havia una pressió inflacionista a causa de la manca de proveïment, especialment de semiconductors. La recuperació de la demanda després de la pandèmia també va fer créixer els preus en alguns sectors, i ara ha estat el torn de la guerra.

Però malgrat ser tres dels estats que més exporten a Rússia dins la Unió Europea, i tenir-ne una gran dependència en sectors fonamentals, sobretot el de l’energia, han estat dels més combatius políticament en aquest conflicte, tot i ser els que hi tenen més a perdre.

De fet, no solament els afecta l’economia aquest enfrontament, sinó que el novembre passat Lituània va tenir un xoc diplomàtic amb la Xina perquè va permetre d’obrir a Vílnius una representació oficial de Taiwan. Com a represàlia, el gegant asiàtic va trencar vincles amb empreses lituanes que depenien de components xinesos. I ara, juntament amb Estònia i Letònia, ha abandonat el marc 16+1, una plataforma de cooperació d’Europa de l’est amb la Xina en projectes d’infrastructures i desenvolupament.

Ara, Lituània, Letònia i Estònia han encapçalat les sancions econòmiques contra Rússia, han començat una campanya per a retirar els monuments soviètics i pressionen per evitar que els turistes russos puguin entrar a la Unió Europea. Tanmateix, l’exposició és clara: el 60% de les importacions procedents de Rússia són en l’àmbit de l’energia i són el 90% de les importacions de gas natural de Letònia, el 46% d’Estònia i el 42% de Lituània.

Tot i això, han boicotat Rússia i van decidir a principi d’abril de suspendre les compres de gas –una decisió amb efectes devastadors. Si a l’estat espanyol, tot i que el preu de l’energia és molt alt, el rècord històric va ser de 545 per megawatt/hora, aquest mes a Estònia, Letònia i Lituània va pujar fins als 4.000 euros per megawatt/hora, amb una demanda que va superar l’oferta disponible.

Entre més mesures per a abaixar la dependència, Finlàndia i Estònia han acordat de llogar conjuntament una terminal flotant de gas natural liquat, i Letònia treballa per poder accedir a la terminal lituana de gas natural liquat a partir de l’any que ve. Però això comporta un augment del preu, atès que transportar-lo congelat amb vaixells és més car i, a més, cal competir amb més estats pels mateixos recursos, en un moment en què el preu del petroli i el gas s’han disparat.

Una gran inflació… i amb les mans lligades

Per trobar una inflació de dos dígits com l’actual, cal recular fins als anys noranta. Però ara tenen moltes menys eines per a fer-hi front. El fet de formar part de la zona euro fa que no es puguin canviar ni el tipus d’interès ni el de canvi de manera independent per frenar la inflació, i tan sols la política fiscal resta en mans dels estats.

Ara hi ha una dependència del Banc Central Europeu, el responsable de prendre les decisions en la moneda que han adoptat dinou estats de la UE. Això fa que s’hagi de cercar un equilibri entre l’augment que voldrien els bàltics i la posició dels estats més endeutats i una inflació més baixa, que s’hi resisteixen.

El motiu principal de la inflació és la dependència de l’energia russa, però va més enllà. Per exemple, el 82% de les importacions de mineria de Letònia (o el 69% d’Estònia) procedeix de Rússia, i la cerca d’alternatives en fa augmentar el preu. A més, les sancions i obstacles dels vincles comercials entre aquests estats i Bielorússia també han causat un augment del preu dels aliments.

Els experts preveuen que la inflació arribi al seu punt màxim els mesos vinents i que això faci que l’economia s’estanqui. El creixement interanual del PIB de Letònia s’ha desaccelerat al 2,6% el segon semestre del 2022, en comparació amb el 6,7% del primer; Lituània té un creixement del 2,8%, però va arribar a estar en recessió en el primer semestre (-0,4%). Ara és molt probable que tots dos entrin en recessió.

Per la seva part, a Estònia hi ha un fort creixement de la producció, l’ocupació i els ingressos, i es preveu un augment anual del 9%, però la inflació fa que el creixement real pugui ser de zero o negatiu.

Un risc per a una economia que avançava

A mesura que els preus augmenten, les factures es disparen i el consum s’atura, i això crea el risc de recessió econòmica. Una altra resposta a l’augment de la inflació, aquesta vegada entre els treballadors i facilitada per una escassetat de mà d’obra i un augment del salari mínim, ha estat la d’exigir sous més alts.

El creixement econòmic ràpid d’aquests darrers anys ha creat una gran demanda de mà d’obra i ha obligat a cercar treballadors a l’estranger. De fet, una part molt important dels cent mil refugiats ucraïnesos que hi han arribat arran de la guerra ha trobat feina. Això ha alleujat l’escassetat de mà d’obra en el sector de la construcció i en les indústries manufacturera i informàtica.

Per exemple, l’augment de salaris a Estònia ha estat del 8,1% durant el primer trimestre d’enguany. Tot i això, és un creixement més baix que no pas la inflació i tan sols compensa parcialment l’impacte negatiu en el sentiment dels consumidors.

Les autoritats de tots tres estats han pres mesures per a controlar els preus i suavitzar l’impacte en les cases i la població més vulnerable, com ara subsidis energètics i la reducció de l’IVA de certs productes. Però sembla que no n’hi ha prou.

Per a les empreses, un augment dels costs vol dir menys competitivitat a escala internacional, fet que també implica una reducció dels ingressos dels estats i, per tant, més deute. En canvi, per als ciutadans pot significar poder assumir la hipoteca o no, i fins i tot pot crear nous moviments migratoris, cosa que podria ser desastrosa per uns estats que han tingut una gran emigració, especialment Letònia, amb el percentatge de pèrdua de població més alt de la Unió Europea d’aquests darrers trenta anys.

Ara els governs són en una cruïlla, perquè una gran despesa pública i repartir diners a ciutadans amb dificultats pot causar una demanda més gran i un nou esclat de la inflació, a més de fer augmentar el deute públic. Tot plegat en un moment clau del cicle electoral: el primer d’octubre hi ha eleccions a Letònia, i les d’Estònia són d’ací a uns mesos, el març de l’any vinent.