Josep Ballart: “Podríem fer una nova xarxa pública de cablejat i que fos soterrada”

Josep Ballart, enginyer de telecomunicacions (Universitat Politècnica de Catalunya) i màster en direcció d’empreses, ha treballat trenta anys al sector elèctric, primer a Enher (1983-1991) i després a Endesa (1992-2010), on va ser alt directiu. Actualment retirat, és membre actiu de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya, i VilaWeb l’entrevista per parlar de la transició energètica a Catalunya. L’any 2050, el 75% de l’energia que emprem ha de ser generada amb renovables. A hores d’ara, només el 25% de l’energia que fem servir és electricitat. El transport, per exemple, bàsicament va amb benzina. VilaWeb entrevista el senyor Ballart per la seva llarga experiència en el sector elèctric, i es troba amb una proposta agosarada: crear una xarxa nova de cablejat públic, i no privat, per cobrir tot el territori, si fes falta, soterrada.

—Com veieu Catalunya des d’un punt de vista energètic?
—Catalunya és un país intrínsecament pobre quant a energies primàries, però vam ser capaços de fer una revolució industrial amb una miqueta de carbó i un xic d’aigua. Cas únic al món. Ara amb les renovables tenim la possibilitat de fer moltes coses, però també tenim molts entrebancs. Amb el vent no és que siguem gaires afortunats. Donen de si tant com donen de si. El vent baixa per l’Ebre. Ho tenim difícil. Però hi ha coses a fer. Haurem de ser més creatius. I hem d’entendre que haurem de fer una pressió més forta sobre el territori. Modificarem el territori, sí. Ho hem fet sempre. Pensa en les carreteres. O la mateixa xarxa elèctrica. Sempre explico que la xarxa elèctrica és l’actuació més extensa que ha fet l’home sobre el planeta. Piràmides d’Egipte. Muralla xinesa, trens, gas. Tot això queda superat pel coure dels cables elèctrics escampats pel planeta.

—Hi ha més xarxa elèctrica que no pas xarxa d’autopistes?
—Més que autopistes, carreteres, camins i carrers. La xarxa elèctrica de transport, sub-transport, de mitjana tensió, de baixa tensió, fins arribar a l’endoll de casa, això té una capil·laritat descomunal. A Catalunya podríem parlar, per exemple, d’un milió i mig de pals posats al territori.

—Ha de ser sempre de coure, el cable elèctric?
—No tot és coure. És coure el cable que t’arriba a la tauleta de nit. Però la xarxa d’alta tensió i mitjana, i alguna de baixa, es fa amb alumini. I no amb el més bo. El coure és molt car i més susceptible de vandalisme.

—I el coure del cable, no s’acabarà? Si hem de posar cables per tot el país, això és renovable? Volem energies renovables passant per cables que no ho són?
—Vas bé. Tres quarts del coure del planeta ja no hi és. D’alumini n’hi ha més, i es pot extreure més fàcilment… Si tenim energia. Tant en coure com en alumini, com en la resta de matèries, hem de tenir un comportament molt diferent respecte de la terra. Els indis americans consideraven que una fletxa, una pedra, no els pertanyia. En tenien usdefruit, i n’havien de fer un bon ús, perquè la terra podia reclamar.

—El vostre col·legi ha fet un estudi crític amb el pla de renovables de la Generalitat.
—El veiem una mica irreal. Nosaltres intentàvem estar avalats amb números. Per exemple, amb la qüestió de les nuclears, que s’ha criticat molt en el nostre informe. Tant de bo no n’haguéssim tingut mai, de nuclears. Però ara les tenim. I si no fem les coses com les hem de fer, haurem d’allargar la vida de les nuclears. Ja surten els enginyers a avalar les nuclears, ens diuen. I no és ben bé això. Però no podem tancar els ulls i tirar-nos a la piscina sense mirar si hi ha aigua.

—Endesa, precisament, té el 100% de la nuclear d’Ascó I. El 75% d’Ascó II i el 72% de Vandellòs. Quin moviment farà Endesa? Voldrà aconseguir d’allargar la vida de les nuclears, tot i que el pla diu que s’han de tancar el 2030? Faran pressió? O ja les donen per perdudes?
—La resposta que donen darrerament, amb Pepe Bogas, conseller delegat, al capdavant, és que han entès el missatge de la necessitat de les renovables. I que no es parla de negoci i prou, sinó de supervivència. Sé que fan passes cap a les renovables. Evidentment, Endesa intentarà d’activar els seus actius on sigui possible, i on no sigui possible seran els primers interessats a tancar-les. Si els surt a compte, voldran allargar. Està clar. Vandellòs no els sortia a compte i quan van tenir l’oportunitat de tancar-la, van fer caixa.

—La UE diu que les nuclears són energia verda. Per què fan aquest moviment?
—És un moviment de supervivència. Com dir que el gas és verd. Els alemanys no tenen cap altra opció que cremar gas. I França necessita d’incloure la nuclear en el seu mix. El 70% o 75% de la generació elèctrica francesa ve de les nuclears. França no té gaires possibilitats de fer embassaments. No té aigua, ni embassaments, ni gaires llocs on posar molins de vents. I ells van optar per la nuclear amb el 75%.

—I Catalunya, amb el 50% de la producció d’electricitat, és nuclear.
—Sí. Els catalans anem darrere. Molt concentrats a Ascó i Vandellòs.

—I a Endesa, li costarà de desfer-se de les nuclears? En depenen molt?
—Endesa ho té molt diversificat. Depèn de la generació d’energia, que pot fer amb carbó, nuclears i hidràuliques. Moltes hidroelèctriques de Catalunya són d’Endesa. Vora el 80%-90%.

—I el cable?
—La xarxa d’alta tensió s’ha traspassat a Red Eléctrica de España. La xarxa de 220 mil en amunt és Red Eléctrica. En avall, en un 85% és Endesa.

—Som captius d’Endesa, a Catalunya?
—Com a comercialitzadora, no. Com a distribuïdora, bàsicament sí. Amb excepcions d’empreses tan importants i amb prestigi com ara Estebanell i Pahissa, a qui tinc molt d’afecte.

—Gent que tria la generació i distribució d’energia amb empreses públiques. Com ho veieu?
—No ho comparteixo. Si poguéssim dissenyar el món en un paper blanc, encara. Però el que tenim és un paper brut, i arrugat. I aquí hem d’escriure una novel·la. Sé com em va costar d’ordenar la xarxa a tot Espanya, i a Catalunya va ser l’exercici més difícil, a l’hora d’unir EDATSA, EASA, PYSESA, Hidroelèctrica de l’Empordà, Enher, Hidroeléctrica Española, FECSA, ERZ, GESA, UNESA i Sevillana de Electricidad i crear Endesa. Cadascuna d’elles era un món. Fer ara una empresa pública fins que vingui algú que digui que s’ha d’externalitzar? Fer un camí tan llarg per tornar on som, no cal. No hi ha res a fer? Sí. Dues coses.

—Quines?
—La gestió del territori és del país. La propietat del territori és del país, no de les empreses. Però a vegades a l’administració li ha anat molt bé d’acceptar com a vàlid allò que proposen les empreses. Com a país hauríem de tenir més múscul per a poder assumir amb autoritat i coneixement el control de la planificació, desenvolupament de la xarxa, i els nous subministraments. I no viure de les propostes de les empreses privades. Red Eléctrica suggereix el pla d’inversions. I la planificació. Però la llei diu que això és competència del ministeri. Si us plau, mulli’s.

—I la segona?
—Una de molt agosarada i trencadora, en el sentit que em poden trencar la cara quan surti d’aquí. Ha! Una nova xarxa. A mi m’agradaria de veure algú que s’ho prengués seriosament al sector públic, i no al sector privat (que ja sabem els números que sortiran). Com que les empreses ens diuen que no tenen potència disponible per a connectar nova generació, i com que tenim espais en autopistes, canals, vies de tren, podem imaginar, o pensar, una nova xarxa? Que no sigui calcada a la que hi ha. Una nova xarxa amb els nivells de tensió i fins i tot amb contínua o alterna, posats a ser provocadors? No podríem pensar en una nova xarxa capaç d’integrar tota aquesta renovable i poder-la posar als llocs adients sense ser dependents de la xarxa privada que ja existeix?

—Voleu crear una xarxa de distribució pública per a les renovables? Cables per tot el país per a l’energia necessària en mans públiques?
—Sí. Amb el Noucentisme van dir: “Posem telèfon a totes les cases”, “Fem el ferrocarril”. Ara podríem fer una nova xarxa pública de cablejat i que fos soterrada. Amb la tecnologia actual no calen torres.

—Els plans actuals preveuen de fer servir la xarxa d’Endesa i Red Eléctrica?
—Sí. Perquè som conservadors i fem servir allò que ja coneixem. Si les nostres institucions tinguessin més múscul, es podrien pensar coses noves.

—Una pregunta inicial: vós sou independentista?
—Pots posar que crec que la independència de Catalunya és una cosa que beneficia tothom. A Europa, que necessita nous pols de desenvolupament, a Espanya perquè ara la desgastem i potser ja valdria la pena que s’espavilessin sols. I, evidentment, a Catalunya, perquè ens trauríem una llosa de sobre.

—Ho preguntava perquè potser, si no fem els deures amb les renovables i l’electrificació, serem dependents de l’energia renovable d’Espanya.
—I una cosa pitjor, encara. Que no estiguem deslocalitzant la indústria cap a l’Aragó. Pensa en la fàbrica de bateries que hi ha a Sagunt. Hi és perquè la fàbrica de bateries anava amb la motxilla d’una planta de fotovoltaiques. Era un paquet. I aquella gent van veure que no se’n sortirien, aquí a Catalunya, per l’oposició que tindrien contra les fotovoltaiques.

—Angoixa ecologia, en teniu?
—Hi ha moments que sí. Pateixes per la gent que quedarà. Però a la meva edat ja sóc com una mena de voyeur que s’ho pot mirar tot amb una certa incredulitat. El mal que hem fet és irreversible. Però si ara trobéssim un endoll al qual poguéssim endollar tota l’energia a cost zero, seríem tan animals que la faríem servir. Pels principis de la termodinàmica l’energia sempre acaba derivant en calor. No tan sols no ens hem de qüestionar de generar menys diòxid de carboni del que el planeta pugui absorbir, sinó que no podem generar energia infinita perquè sempre acaba derivant en calor. Hem de tenir una visió més integral i estar-nos més quiets, perquè si no vigilem, acabarem cremant els mobles de la iaia.

—Aquesta visió no sé si arribarà a les grans empreses. Durant la vostra experiència a Endesa, aquests debats els teníeu o manava la visió a curt termini?
—A escala general, no. Jo tenia prou problemes amb el dia a dia. Vaig haver de gestionar les destrosses d’huracans, la gran apagada de Sevilla, l’incendi de les Corts, el del passeig de Maragall, les nevades de l’Empordà. Prou distret estava.

—Voleu afegir-hi res?
—No es valora prou l’aspecte humà, la gent que ha d’intervenir en la solució. Tenim una manca important de persones que puguin instal·lar no solament fotovoltaiques, sinó instal·lacions elèctriques. I les empreses elèctriques també en són culpables, amb les grans pre-jubilacions i reduccions de plantilla, que van comportar pèrdua de coneixement. I els sous són bons.

—Què pot cobrar un instal·lador?
—De 27.000 euros bruts l’any a 30.000. I potser hem de començar a pensar que la formació professional no ho és tot. Que siguin els gremis i les empreses qui creïn les escoles, de la mateixa manera que Seat va fer l’escola Seat. I que l’administració faci múscul per poder gestionar les competències que ja té.