13.03.2023 - 23:59
|
Actualització: 14.03.2023 - 08:10
Els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola han fet un ús “sovint imprudent i desproporcionat” de bales de goma en les protestes dels darrers cinc anys a Catalunya. És una de les conclusions que es desprèn de l’informe “My Eye Exploded“ (“M’ha esclatat l’ull”) que publica avui Amnistia Internacional en col·laboració amb la Fundació de Recerca Omega i organitzacions com ara Stop Bales de Goma. S’hi documenten exhaustivament els abusos derivats de l’ús a tot el món d’armes “menys letals”, com ara els projectils d’impacte cinètic o bé les granades de gas lacrimogen.
Al text, que posa èmfasi en el cas de les bales de goma, l’organització denuncia les “lesions i morts terribles” que aquests mètodes repressius han causat històricament i continuen causant avui. És per això que en demana controls estrictes en l’ús i proposa un tractat mundial per a regular-ne el comerç.
L’estat espanyol, epicentre mundial en l’ús de bales de goma
L’ús de projectils d’impacte cinètic contra manifestants per part de les forces d’ordre és recurrent a l’estat espanyol, on aquests darrers anys s’han registrat almenys un mort –Iñigo Cabacas– i vint-i-quatre lesionats greus –incloent-hi onze lesionats oculars greus–, per l’ús incorrecte de bales de goma. L’organització, tanmateix, recorda que les bales de goma podrien haver contribuït a la mort de desenes de persones més en operacions de control fronterer com ara la matança de Melilla, el juny proppassat, o bé la del Tarajal, l’any 2014. És per això que Amnistia Internacional remarca que aquest càlcul, en tot cas, és a la baixa.
Les bales de foam, una assignatura pendent
Malgrat això, l’organització recorda que tant la policia espanyola com la Guàrdia Civil continuen emprant regularment les bales de goma en les seves operacions contra manifestants. No és el cas dels Mossos d’Esquadra, que les han reemplaçades per les bales de foam. L’informe, tanmateix, constata que l’ús d’aquestes bales “ha causat lesions greus” i recorda que la policia catalana n’ha fet servir per a dispersar multituds, una pràctica que prohibeixen els criteris internacionals.
Entre aquestes lesions, l’organització documenta almenys cinc casos de lesions molt greus per l’impacte d’una bala de foam: dos en què els afectats van acabar perdent un ull, dos en què van tenir un traumatisme cranioencefàlic greu i un en què va acabar perdent un testicle. Aquesta xifra no inclou tots els casos de lesions a les cames registrats al país aquests darrers anys.
De tots aquests casos, el report se centra en el de l’Àfrica, una jove que va perdre un ull arran de l’impacte d’una bala de foam el febrer del 2021 –quan tenia vint-i-un anys– durant les protestes a Barcelona contra l’empresonament del raper Pablo Hasel.
El pare de l’Àfrica, Eric Cuesta, explica en l’informe que l’experiència l’ha perjudicada irrevocablement: “Ara té molta por de qualsevol soroll, amb un petard o un clàxon s’espanta. Era una noia amb molta vida social, que anava a moltes manifestacions, i ara no vol anar enlloc on hi hagi molta gent. L’impacte per a ella ha estat brutal, fins i tot ha deixat d’estudiar. No pot ser que una persona vagi a una manifestació i torni sense un ull.”
L’Àfrica es va querellar contra l’agent que creu que li disparà. La investigació determinà que la lesió havia estat produïda per una bala de foam, però acabà essent arxivada perquè les autoritats judicials no determinaren mai l’autoria del tret.
Finalment, el text recorda que el Parlament de Catalunya va aprovar de sol·licitar la retirada urgent del tipus de bala de goma més lesiu, el projectil SIR-X. Fins ara, tanmateix, la Generalitat no ha anunciat si atendrà aquesta petició. Entretant, AI demana la suspensió de l’ús de les bales de foam fins que no se n’hagin avaluat els protocols i les especificacions tècniques.
No és pas la primera vegada que Amnistia Internacional denuncia la desmesura dels abusos policíacs a Catalunya. L’any 2019, amb motiu de les protestes a Catalunya contra la sentència del procés, l’organització ja va denunciar “l’ús excessiu de la força per part dels antiavalots” dels Mossos i la policia espanyola.
L’ús de bales de goma creix a tot el món
El document, que es basa en una investigació duta a terme en més d’una trentena de països, fa notar que armes com ara les bales de goma han causat centenars de casos de discapacitat permanent i qui-sap-los morts aquests darrers cinc anys. En particular, Amnistia Internacional remarca que en aquest període s’ha observat un augment alarmant de les lesions oculars, incloses ruptures de globus oculars, despreniments de retina i pèrdua total de la visió, a més de fractures òssies i cranials, lesions cerebrals, ruptura d’òrgans interns i hemorràgies, perforació de cor i pulmons causada per fractures de costelles, danys en genitals i trauma psicològic.
Aquests casos s’afegeixen als centenars de lesions i morts que AI ja havia recollit entre el 1990 i el 2017, l’any a què es remunta l’informe. En aquell període, almenys 53 persones van morir per projectils disparats per les forces de seguretat, i 300 de les 1.984 persones ferides van restar discapacitades permanentment. Són unes xifres que l’organització, novament, considera probable que siguin inferiors a les reals.
AI explica que aquestes darreres dècades s’ha intensificat la disponibilitat, varietat i ús de projectils d’impacte cinètic per tot el món. “Aquesta tendència ha fomentat la militarització del control policial de les protestes“, sosté.
Demanen un control global sobre el comerç i l’ús de bales de goma
Alhora, el report revela que les directrius de cada estat sobre l’ús de bales de goma no s’ajusten “gairebé mai” a les normes internacionals sobre aquests projectils, que estableixen que se n’ha de limitar l’ús a situacions d’últim recurs, quan individus violents representin una amenaça imminent. Però segons Amnistia Internacional les forces policíaques de tot el món “infringeixen habitualment la normativa amb impunitat”.
Ho explica a l’informe Patrick Wilcken, investigador d’Amnistia Internacional sobre Afers Militars, de Seguretat i Policials. I afegeix: “Creiem que és necessari introduir amb urgència controls d’àmbit global i jurídicament vinculants sobre la fabricació i el comerç d’armes menys letals, inclosos els projectils d’impacte cinètic, a més de directrius efectives sobre l’ús de la força, per a combatre el cicle en augment d’abusos.”
Amnistia Internacional és una de les trenta organitzacions que demanen un tractat sobre el comerç sense tortura que prohibeixi la fabricació i el comerç de projectils d’impacte cinètic intrínsecament abusius, i que estableixi controls sobre el comerç d’aquests materials que s’ajustin a la legislació internacional en matèria de drets humans.
