Baldoví posa Mazón contra les cordes, mentre els socialistes donen oxigen al PP

De totes les frases que s’han sentit a les Corts, n’hi ha una que potser és la més impactant de totes: “A vostè no li han escrit el discurs els seus assessors, li l’han escrit els seus advocats.” És del síndic de Compromís, Joan Baldoví, i el destinatari era el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Perquè, realment, amb aquesta intenció ha anat Mazón a les Corts, a exculpar-se. Sap bé que la seua negligència i la seua indolència han causat, fins avui, dues-centes disset víctimes i catorze desapareguts. I sap que la seua carrera política ha acabat i que haurà de respondre davant els tribunals. Per això ha anat a les Corts amb els cinc-cents folis, a la recerca de l’exoneració, a la recerca del relat.

Ara provarà de refer el consell amb aquesta superconselleria de reconstrucció que ha anunciat i que tindrà potestat sobre totes les altres conselleries. De vesprada, en les contrarèpliques a l’oposició, Mazón ha dit una frase preparada per a ser titular de premsa i pensada, potser, per a frenar les peticions de dimissió: “Vull encapçalar la recuperació amb tota determinació i, si no puc fer-ho, assumiré les conseqüències polítiques no optant a la reelecció.”

Oblits i mitges veritats

Per a estalonar la seua veritat, Carlos Mazón ha fet una descripció detallada d’uns fets i unes dades en un discurs estructurat per a desinformar més que no pas per a informar. Els oblits, les mitges veritats i les lectures esbiaixades ho han enterbolit tot. El to de Mazón ha estat molt agressiu, sense cap intenció de connectar ni amb els partits de l’oposició ni amb la ciutadania. Tampoc amb les víctimes. Fins i tot, quan ha intentat demanar disculpes, no han estat gens creïbles. Tampoc les vegades que ha dit que reconeixia errades, perquè, a continuació, sempre ha afegit que les van cometre totes les administracions. Mai en primera persona, ni tan sols en un plural majestàtic. El plural de Mazón és el d’esposar-se les responsabilitats, obviant que ell és el cap el Consell, el responsable de les emergències al País Valencià segons l’estatut, i qui nomena els consellers i la resta de càrrecs.

Cap referència a les manifestacions

Ha estat una sessió de les Corts carregada de tensió. Amb molta presència policial al voltant de l’edifici, molts periodistes dins i, com a excepció, molt de silenci a l’hemicicle. Cap interrupció, cap crit, cap retret ni cap exabrupte fora de lloc. Únicament, els diputats del PP han aplaudit Carlos Mazón quan ha acabat el discurs i ell els ha demanat que callassen. La resta de grups han restat en silenci quan han intervingut els seus síndics.

Ja han passat divuit dies d’ençà d’aquell dimarts 29 d’octubre. La veritat, que no és la mateixa que ha dit Mazón avui, l’han escrita, amb dades i proves, els mitjans de comunicació. També l’han escrita les víctimes que clamaven quan demanaven una ajuda que no arribava. Per referir-se a això, el president s’ha referit a la “sensació d’abandonament” que potser van sentir.

Els ciutadans també s’han manifestat. Milers i milers de persones van eixir dissabte al carrer per demanar la dimissió d’un president absent i irresponsable que no els va protegir ni abans ni després de la barrancada. Avui també hi ha hagut una concentració a la porta de les Corts amb els mateixos lemes, amb els mateixos cartons escrits a mà.

Carlos Mazón no ha dimitit del seu càrrec i s’ha erigit en l’única persona capaç d’encapçalar la reconstrucció. Ho ha dit quasi literalment en les contrarèpliques que ha fet als grups de l’oposició. No només no ha dimitit, sinó que ha escampat la culpa de la tragèdia als protocols d’emergències, que diu que no van funcionar perquè no estaven preparats per a la quantitat d’aigua que va caure en la seua revolució hidrològica. En un moment donat, també ha dit que tot el sistema sencer va fallar, i que si no va actuar d’una altra manera va ser perquè els va faltar informació. Aquest dard anava directament a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que ha estat el blanc de la gran majoria dels retrets que ha fet el president.

On era?

En la seua intervenció, Carlos Mazón no ha fet cap referència a la manifestació que Joan Baldoví s’ha encarregat de recordar-li. El síndic ha començat la seua intervenció amb el vers d’una cançó d’El Último de la Fila (“¿Dónde estabas cuando más te necesité?”) que un manifestant havia escrit en un cartó per a protestar dissabte passat. Encara que en alguna compareixença prèvia el president va dir que en la sessió d’avui de les Corts ho explicaria tot, no ha dit on era ni amb qui durant les hores d’absència i de desconnexió del dimarts dia 29. S’ha limitat a dir que, com que tothom era al seu lloc, ell va mantenir l’agenda i que en tot moment va estar informat. Baldoví li ha recordat que quan va eixir a dinar, passades les dues del migdia, Utiel ja estava inundat i els bombers ja havien fet rescats de persones que es trobaven en una situació compromesa.

Joan Baldoví ha demanat la dimissió de Carlos Mazón per respecte a les víctimes i als valencians i ha fet preguntes incòmodes que el president no ha respost pas en la seua rèplica: “Per què va tardar tant a donar l’alarma? Per què tardà tant a avisar que hi havia perill de mort? La pregunta que ens fem els valencians és quantes morts eren evitables? Quantes d’aquestes persones podrien ser avui en sa casa, si haguera arribat una alerta a temps, un avís?”

El síndic de Compromís ha preguntat al president on pensava que feia falta aquell dia, si en el comité de crisi o en el reservat d’El Ventorro [en referència al reservat on va dinar el 29 d’octubre]. Ha fet referència també al fet que en les primeres hores la Generalitat va rebutjar ajuda i s’ha preguntat quantes vides s’haurien pogut salvar en aquell moment si, tres dies després, encara van trobar una dona viva atrapada dins un cotxe. Com que Mazón li ha respost que tot això era mentida, Baldoví li ha dit que els bombers li trucaven per dir-li que Mazón mentia. “Vostè és un mentider, la posició més responsable és exigir-li la dimissió, perquè vostè és un obstacle per a solucionar la crisi”, li ha dit. I li ha retret que no se n’anava perquè estava pensant més en el procés judicial que li cauria damunt que no pas en els valencians. “No descansarem fins que vostè i el seu consell responguen davant el poble i davant la justícia”, li ha dit.

El tacticisme del PSPV

El síndic del PSPV, José Muñoz, ha intervingut just després que la secretària general del partit, Diana Morant, valoràs de Madrid estant la intervenció del president Carlos Mazón. No ha pogut fer sinó d’altaveu i caixa de ressonància del que acabava de dir Morant. Una proposta diferent de la que va fer la setmana passada. El PSPV ara ja no opta per aprovar el pressupost del 2025, com va dir fa uns dies, sinó per demanar al PP que destituesca Carlos Mazón. El seu grup donaria suport a la investidura d’un tècnic com a president. Tenint en compte que per a ser president de la Generalitat cal ser diputat a les Corts, la proposta socialista no deixa de ser ben estranya.

Tot el discurs de Muñoz, que s’ha centrat a criticar la gestió de Mazón i a dir-li que el sistema no va fallar, sinó que ell és el culpable perquè no era al seu lloc, ha quedat soterrat davall aquesta petició. Morant compareixerà demà davant la premsa a la seu dels socialistes valencians i, suposadament, aclarirà per què es deixa perdre l’oportunitat de fer una oposició contundent al Partit Popular després de la pitjor tragèdia que s’ha viscut aquest segle i de la nefasta gestió que en fa el Consell.

El conhort del PP

El síndic del PP, Juanfran Pérez Llorca, ha contribuït a cuinar la veritat de Mazón amb un altre element que aquests dies també ha estat un tema de discussió. És el fet que Mazón ha dit sempre que el president no és membre del CECOPI. Ho ha dit sempre, durant aquesta crisi, perquè durant les emergències que va haver-hi durant el Botànic, com ara la gota freda al Baix Segura o el tren que pràcticament es va cremar en l’incendi de Begís, Mazón sí que deia que el president era el responsable de les emergències. Pérez Llorca ha dit unes quantes voltes, per mirar de fixar la idea en l’opinió pública, que el president no formava part del CECOPI. La realitat el desmenteix, d’una banda, perquè ara el presideix diàriament, i d’una altra, per això que ja hem apuntat més amunt: el president és el responsable de la seguretat i les emergències al País Valencià.