07.04.2021 - 21:50
Dimarts que ve s’ha de debatre al congrés espanyol una moció perquè el govern de Sánchez afronte definitivament la reforma del finançament autonòmic. L’ha presentada el diputat de Compromís Joan Baldoví que aquests dies ha emprès una ofensiva amb l’objectiu d’obtenir el suport necessari perquè la ministra d’Hisenda faça una proposta. Aquestes últimes hores ha hagut de desactivar també la intenció d’Unides Podem de descafeïnar la moció que demana que el govern espanyol garantesca un finançament just; que mentre no s’arribe a cap acord s’apliquen unes mesures transitòries de compensació; i que l’estat repartesca les inversions de manera proporcional per a tallar el dèficit d’inversions vers el País Valencià.
El diputat lamenta que, de Rajoy a Sánchez i de Montoro a Montero, s’ha reconegut l’infrafinançament però no s’hi ha posat remei. Als pressuposts de la Generalitat hi consten crònicament aquests 1.336 milions d’euros que l’estat no aporta i que haurien de fer part de la proposta de la ministra Montero.
Entrevistem Joan Baldoví per telèfon. Acaba de comparèixer davant la premsa al congrés per a retraure al president espanyol la poca lleialtat institucional que ha demostrat tot anunciant el final de l’estat d’alarma abans de parlar-ne amb les comunitats autònomes.
—Heu presentat una moció sobre el finançament per a remenar el vesper?
—Us ho dic sincerament, la meua intenció és arribar a un acord i que la ministra Montero presente una proposta d’una vegada per totes. Una proposta sobre la qual puguem discutir. Evidentment, no es pot discutir sobre res que no és damunt la taula i ja ha tingut prou temps per a fer-ho. M’agradaria arribar a un acord.
—Cerqueu suport?
—Parle amb tots els grups. He parlat amb el PSOE, he parlat amb el PP, he parlat amb Ciutadans, i també amb Podem. En definitiva, amb els grups que podrien fer decantar la balança cap a una banda o cap a una altra. Tots em diuen que ben prompte em diran alguna cosa sobre el sentit del seu vot. Per a nosaltres és absolutament fonamental que s’aprove. I en temps de pandèmia, encara més.
—Aquestes últimes hores s’ha sabut que Unides Podem s’havia desmarcat del contingut de la moció i que pretenia rebaixar-la prou. Què us han dit?
—He parlat amb el portaveu de Podem i sembla que les coses podrien canviar els pròxims dies. Hem tingut una conversa molt raonable en què m’han manifestat que en principi estan molt d’acord amb la meua proposta. També se n’ha de parlar amb el ministeri i amb el govern i aquests dies seran decisius. No he de dubtar de la seua paraula, i estic segur que Podem s’alinearà amb les posicions de Compromís. És absolutament raonable i legítim.
—D’acord amb les converses que teniu, quins partits veieu com a aliats per a defensar la moció?
—Veig que el PP, ara que és a l’oposició, fa bandera del finançament. Ho hauria tingut fàcil perquè fa tot just quatre anys tenia majoria absoluta a Madrid i a les Corts Valencianes i pràcticament a tots els parlaments autonòmics de l’estat. Fins i tot a la Diputació d’Alacant hi ha hagut un acord sobre això. Espere que Unides Podem i que el Partit Socialista també s’hi avinguen. També espere que Esquerra Republicana hi vote a favor perquè és un partit amb presència al territori valencià. Hem d’arribar a un punt satisfactori per a tots.
—Treballeu també en un altre eix, que és el del País Valencià. Heu demanat el suport de tots els diputats valencians a Madrid, amb independència del partit que representen. Quina resposta n’heu tingut?
—He tingut converses, sí. No sé què passarà ni vull avançar-me, però m’agradaria que els diputats valencians actuaren com a valencians. Jo entenc que és importantíssim saber qui representem. M’agradaria que foren coherents. Si són capaços de votar una cosa a les Corts Valencianes, també ho han de poder votar a Madrid. Han de voler empènyer el govern, el Ministeri d’Hisenda, perquè presente la seua proposta de finançament.
—Aquesta coherència, la demaneu també al president de la Generalitat, que la setmana passada es va entrevistar amb la ministra Montero però no va aconseguir cap compromís?
—Demanem que es complisca la llei. En eixe sentit, m’agradaria que el Partit Socialista i Podem foren coherents amb el que votem al parlament valencià, i que votaren igual a València i a Madrid. Representem cinc milions de valencians i crec que hauríem de fer pinya tots. No demanem que avui ens posem tots d’acord. Diem que es faça el primer pas i que la ministra pose una proposta damunt la taula.
—Una proposta que les Corts van demanar l’any 2017.
—Efectivament. Nosaltres som persones absolutament raonables i ho podem entendre tot. Podem entendre que ha vingut la pandèmia, podem entendre que mentre hi havia les eleccions catalanes era complicat, però ara ja ha passat tot. Demanem una proposta. L’acord vindrà o no vindrà. El govern té la responsabilitat d’acatar la llei i la llei diu que ha d’haver-hi una proposta nova aprovada fa set anys. Ha de prendre la iniciativa. Sobre eixa proposta podrem posar-nos d’acord o no, però l’ha de fer. Ja no és temps de més estudis ni de més comissions. És l’hora de passar a l’acció. Amb els informes de la comissió d’experts que es va crear, el ministeri ha de tenir una proposta clara.
—La reforma del finançament era un dels punts de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez.
—Sabia que m’ho preguntaríeu i us ho dic ben clar. Compromís no permetrà mai que perille un govern progressista. Compromís no permetrà mai que ací acabe governant la dreta. Com diem els valencians, hi ha més dies que llonganisses i algun dia el govern ho pot pagar, però tenint en compte que Compromís és un soci que no permet mai que la dreta acabe governant.
—Teniu la sensació que els acords d’investidura han quedat diluïts?
—En algunes coses s’han complert. S’ha complert en el deute de la Marina de València. S’ha promès la inversió per a connectar l’aeroport de l’Altet. S’ha augmentat la despesa de dependència. Però hi ha punts que no s’han complert. I per això hi som nosaltres, per a recordar un dia i un altre i un altre, i no ens cansarem, que els acords es fan per complir-se.
—Un dels punts de la moció demana una mena de pont i de compensació fins que no s’arribe a un acord de finançament. De quants diners parlem?
—És el que anomenem fons d’anivellament. Ja ho he demanat unes quantes vegades a la ministra. I és una solució que seria com un pont fins que hi haguera un acord i que no seria excessivament car. Amb 2.400 milions podria equilibrar les comunitats autònomes més mal finançades, les que no arribem a la mitjana de despesa.
—Darrerament també heu estat crític amb la manera com el president del govern ha anunciat el final de l’estat d’alarma.
—Fem un advertiment. Repetisc la dita que m’agrada molt: hi ha més dies que llonganisses. Algun dia, els vots de Compromís poden ser molt necessaris per a alguna cosa que puga interessar molt aquest govern. Jo tindria més cura dels socis, que no en té cura aquest govern. Ha de complir els acords d’investidura. I dimarts ix i parla de l’estat d’alarma, però crec que el president primer hauria de parlar amb les comunitats autònomes i després fer l’anunci que no es perllonga l’estat d’alarma. Crec que eixes coses són dins allò que en diríem lleialtat institucional. És en aquest sentit que el govern espanyol hauria de tenir més cura a l’hora de prendre decisions que afecten les comunitats autònomes. Sobretot si, com en aquest cas, hi tenen alguna cosa a dir perquè són les responsables d’aplicar eixes mesures.
