07.01.2022 - 19:50
Vet aquí que amb la variant òmicron, l’economia s’enfronta a un xoc sense precedents: la multiplicació dels contagis i dels casos de contactes fa que s’hagi de tancar a casa una xifra encara desconeguda de treballadors. Aquest absentisme ja ha colpejat molts sectors. Alguns efectes més mediàtics, com l’anul·lació de vols o de viatges en tren, ja els hem vist als mitjans, però el fet és que ja ens afecta a tots. L’extrema contagiositat de l’òmicron pesa molt en l’organització de les empreses, si bé, sortosament, no va acompanyada d’un augment dels morts. De moment, arran de la nova i inesperada onada, cada vegada són més els governs de tot el món que decideixen d’alleujar les mesures per als pacients i els seus familiars, per evitar una hipotètica paràlisi econòmica, a força d’escurçar els dies de quarantena.
Fins ara, la variant òmicron ha enfilat la incidència a 2.200 casos per 100.000 habitants a l’estat espanyol, mentre que al novembre eren 100, els casos, cosa que es tradueix en un augment exponencial de les baixes laborals. Això representa una amenaça per a l’activitat econòmica de moltes empreses. Segons les dades de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, el desembre va acabar amb 566.175 baixes laborals per coronavirus, set vegades més que el mes anterior.
A Catalunya, diumenge passat, les baixes laborals s’havien triplicat i, segons TV3, en només tres setmanes havien passat de les 27.249 la setmana del 9 al 16 de desembre a 45.117 la del 17 al 23 de desembre, i a 79.484 baixes la setmana de Nadal, la darrera de l’any. Sobta el salt tan espectacular en pocs dies. Dimarts, Comertia alertava de la situació en el seu indicador del desembre. Deia que tres empreses de cada quatre havien tingut problemes de personal aquest mes a causa de les baixes per contagi d’òmicron. “I el gran repte d’aquestes empreses ha estat gestionar els torns per cobrir les baixes de personal per contagi de la nova variant. D’aquest 74%, el 9% de les empreses s’ha trobat amb més del 20% de la plantilla de baixa i el 65% ha tingut entre el 0% i el 20% del total.”
L’impacte és de tal magnitud que els ambulatoris estan saturats i el govern ha demanat que els ciutadans es facin la prova d’antígens per compte propi i, si és positiva, l’utilitzin com a prova de la malaltia i tramitin la baixa laboral per via telemàtica. Poden demanar la baixa els positius, siguin simptomàtics o asimptomàtics, i els contactes estrets que no estan vaccinats, atès que aquests són els supòsits en què una persona està obligada a guardar una quarantena, la qual, com dèiem, s’ha reduït, de deu dies a set (si no hi ha símptomes).
I no hi ha por de picaresca? Sens dubte. Però amb els ambulatoris col·lapsats per a ratificar aquests positius, les autoritats de Salut consideren que aquesta és la millor fórmula. És una manera de dir que van desbordats per totes bandes. Les empreses confien que la mesura sigui passatgera i puguin reforçar-se ben aviat els controls mèdics sobre els autodiagnòstics fets a casa. Això no obstant, de moment, no hi ha cap mena de control, una situació sense precedents.
Tot plegat fa que aquesta sisena onada sigui molt preocupant des del vessant econòmic. Parlo amb Pere Ribes, que és el president d’AEDIPE, l’associació de directors de recursos humans, qui em comenta que el nombre de baixes s’ha enfilat a les empreses. Fa la distinció molt ràpida de les que ho passen pitjor. “Són les que no poden fer teletreball. Les que necessiten treball presencial. Amb teletreball, molts continuen fent l’activitat des de casa.” Sobre la possible picaresca, em diu que, ara com ara, és una situació impossible de saber. “És un tema molt delicat. Sí que hem notat que les baixes són més curtes que en onades anteriors.” Aconsella, com a pla de contingència, que les empreses que no han volgut posar el teletreball per qüestions culturals, però que el poden tenir, l’activin ben aviat. I conclou que la casuística és molt variada i que “on hi ha activitat amb autònoms es treballa més”. Els autònoms, això, de segur que ja ho saben de fa temps.
Vull saber més sobre la gravetat de la situació. Contacto amb Maica Enriques, directora de GM Integra, una assessoria laboral catalana amb un volum de feina important. “Gestionem 27.000 nòmines cada mes d’empreses de diferents sectors”, per la qual cosa, és una mostra interessant de què passa al mercat. Les dades que em dóna em deixen astorat. “Durant la pandèmia, hem anat observant com la covid era responsable del 20%-25% del total de baixes laborals. Doncs, bé, al desembre han estat el 60% i les dades dels primers dies de gener ens fan pensar que aquest mes poden ser entre un 50% i un 60%”.
M’assegura que els sectors més damnificats són els de feina presencial, sobretot, comerç, bars i restaurants. I de seguida hi afegeix les pimes de menys de deu treballadors, en general. “Quan a aquestes empreses els cauen tres o quatre persones, es queden amb el 50% de la plantilla blocada i ho passen molt malament, perquè habitualment cadascú té una feina específica. Cal afegir que, a més, tenen pocs recursos a l’abast. Ho solucionen com poden, fent més hores… Les grans poden buscar més solucions.” Em diu que, en nombre de baixes, és sense dubte l’onada de la pandèmia que més afecta les empreses.
Del mateix parer és Joan Carles Calbet, president de RetailCat, un dels sectors més afectats. “Sí, de totes les onades de la pandèmia que hem passat fins ara, aquesta és la pitjor, amb molta diferència”, diu. “Tenim un nivell de baixes mitjà del 20% i, la veritat és que no ens ho esperàvem. Pensàvem que això ja estava superat amb els vaccins i hem despertat de cop. En el comerç té mala solució, perquè ens ha agafat en els moments que més feina hi pot haver. Mirem de repartir treballadors entre les botigues, però conec casos, sortosament pocs, en què han hagut de tancar per les baixes.”
Això és cert, sobretot, en comerços especialitzats. M’ho ratifica Maria España, que és la gerent d’Esports Cuylàs, amb botigues a Barcelona i la Vall d’Aran. “En el nostre cas, és molt complicat. No podem substituir les baixes, són venedors molt especialitzats a qui els clients demanen consell molt sovint. No podem agafar eventuals en una ETT. No necessitem gent per a embolicar regals, per exemple”, em diu. “Ens en sortim com podem. Fent més hores i donant un servei més dolent al client, que s’ha d’esperar a ser atès. Sortosament, la majoria comprèn la situació en què ens trobem i no ens porta més problemes, per aquesta banda.”
En definitiva, aquesta és la situació anguniosa de moltes empreses. Però no podem oblidar les que són qualificades d’estratègiques. I aquest és un punt i a part. És bastant difícil de pensar que no hi ha un pla de contingència. Salut i el transport públic en són només dos exemples. Són serveis necessaris per al funcionament de la societat i sembla mentida que no hi hagi hagut la previsió adient per part de les autoritats.
Fa dos anys que tenim experiència amb la pandèmia, prou perquè no es pugui considerar inesperat això que passa. Entenc que ho pugui ser per a moltes empreses, sobretot pimes, però no per a qui té tota la informació disponible i l’experiència que se li suposa adquirida en aquests dos anys. En canvi, ens trobem amb dubtes i més dubtes en la recerca de l’equilibri entre sanitat i economia, mentre la societat està angoixada i sense saber què fer. Sóc conscient de les dificultats i de les pressions existents, però al cap de tant de temps, hauríem de tenir una confiança que no hi és i que es va fent més minsa cada dia que passa.
