29.11.2023 - 19:50
La inflació anual estimada de l’IPC el novembre del 2023 és del 3,2%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, significaria una disminució de tres dècimes en la taxa anual, atès que a l’octubre aquesta variació va ser del 3,5%. Aquesta evolució és deguda, principalment, a les baixades dels preus dels carburants i els paquets turístics, més grans que no pas les registrades el mateix mes de 2022. També hi influeix el fet que l’augment dels preus dels aliments i de begudes no alcohòliques és menor que el novembre de l’any passat. En sentit contrari, destaca el descens del preu de l’electricitat, menor que el novembre del 2022. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de set dècimes, fins al 4,5%.
Aquesta és la nota que ha fet pública aquest matí l’INE, que ha estat una gran sorpresa, per la baixada de l’IPC general i subjacent. Era difícil que això passés, perquè l’índex del novembre de l’any passat havia baixat d’una dècima mensual. Per tant, la lògica apuntava a un augment mensual d’aquest mes i, en conseqüència, interanual. Sembla, segons l’INE, que els carburants en tenen la “culpa” i, cosa que és més positiva, que l’augment dels aliments és menor que l’any anterior. Són dues dades importants, en uns moments clau de l’any. El cas és que una baixada mensual de 4 dècimes no s’esperava. D’ací a un parell de setmanes en veurem el detall, és a dir, veurem en quins productes ha tingut lloc la bona nova. Val a dir que ha marcat el nivell més baix d’ençà del mes d’abril de l’any 2022. Una altra dada significativa és que l’evolució dels preus globals respecte del mes anterior mostra una caiguda per primera vegada des del gener passat.
Però el mes de novembre té una derivada molt destacada, perquè és el punt a partir del qual es calcula la pujada de les pensions contributives de l’any vinent. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol ha assenyalat que, encara que la taxa d’inflació definitiva se sabrà el 14 de desembre, atesa la coincidència que hi sol haver entre la dada avançada i la definitiva, l’estimació inicial de pujada de les pensions el 2024 serà del 3,8%.
Al novembre, segons que hem sabut aquesta setmana, la pensió mitjana del total del sistema va ser de 1.197,87 euros, i la pujada la deixaria en 1.243,39 euros. Per la seva banda, la pensió màxima escalarà dels 3.059 euros bruts el mes del 2023 a uns 3.174 euros. Les pensions pujaran una mica més per als més vulnerables, aquells que perceben pensions mínimes o no contributives. La segona part de la reforma del ministre espanyol José Luis Escrivá, aprovada el març d’enguany, estableix un increment superior al de l’IPC per a aquestes quanties. La norma marca un camí de pujada amb el llindar de pobresa com a referència, any a any fins al 2027. El ministeri farà públic quan creixeran les pensions mínimes i les no contributives, però, tenint en compte què han dit fins ara, tot apunta a una xifra al voltant del 7%.
Segons que recorda l’agència EFE, la vice-presidenta segona espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va dir la setmana passada que el salari mínim interprofessional (SMI) havia de mantenir el poder adquisitiu i pujar en línia amb la taxa mitjana de l’IPC entre el desembre del 2022 i el novembre d’aquest any, que llavors va estimar que seria entre el 3,7% i el 3,8%. A la reunió, hi anirà una patronal que defensa una pujada del 3% per a l’any que ve (més un altre 3% per al 2025) i uns sindicats que consideren insuficient la proposta i demanen que es tingui en compte la inflació dels productes bàsics, com l’alimentació, molt més elevada.
Però avui hi ha hagut més novetats que no podem passar per alt. Són les referides a Alemanya, on tot Europa té posada la mirada, per la situació tan feble que travessa i per les repercussions que té en les decisions del Banc Central Europeu (BCE). Encara abans-d’ahir, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, deia que l’economia de la zona euro havia entrat en una fase d’estancament i es mantindria feble durant la resta de l’any. Alhora, insistí en el fet que encara era d’hora per a cantar victòria en la lluita contra la inflació, l’evolució de la qual a mitjà termini continua envoltada de “considerable incertesa”.
“Hem sortit del període d’inflació galopant. Quan la inflació ere al 10,6% l’octubre de l’any passat sí que teníem xifres molt oneroses i que tenien un impacte molt important sobre els nostres ciutadans a Europa. Ara hem baixat al 2,9% [octubre]. No canto victòria ni de bon tros, crec que seria molt prematur, però hem reduït la inflació des d’aquest nivell molt alt a xifres que són més properes al nostre objectiu”, va dir davant el comitè d’Afers Econòmics del Parlament Europeu. I va afegir: “Esperem que continuï l’afebliment de les pressions inflacionàries, encara que la inflació general podria tornar a augmentar lleugerament els mesos vinents, a causa principalment d’alguns efectes de base.”
Sí que sembla clar que el BCE –molt pressionat pels presidents anomenats “falcons”– no s’acaba de creure que els preus baixin definitivament. Jo espero que, després d’haver vist com a Alemanya han baixat al novembre fins al 3,2% (sis dècimes menys que no pas a l’octubre), potser començarà a canviar de parer. És el nivell més baix d’ençà del juny del 2021. Demà, de totes maneres, tindrem més dades, quan sapiguem l’evolució total dels preus de la zona euro.
De fet, en el món financer, fa temps que hi ha apostes sobre quan començaran a retallar els tipus de referència, tant el BCE com la Reserva Federal americana. Les autoritats continuen dient que encara poden pujar més, però les xifres de la inflació sembla que donen la raó als agents més impacients dels mercats i que el 2024 començaran a baixar, per a satisfacció, sobretot, dels hipotecats.
En aquest sentit, abans-d’ahir, el Financial Times apuntava que l’índex harmonitzat de preus de consum dels vint països que comparteixen l’euro baixarà del 2,9% de l’octubre al 2,8% al novembre, segons les previsions dels economistes elaborades pel London Stock Exchange Group (LSEG). Si aquesta previsió es complís, la caiguda de la inflació global l’acostaria més a l’objectiu del 2% del BCE. Això podria generar més il·lusió sobre com i quan començaran les retallades de taxes. Recordem que el BCE únicament va deixar d’augmentar els tipus de referència el mes passat, i molts inversors creuen que podria començar a retallar-los a partir de l’abril. L’encertaran?
