24.06.2024 - 21:40
Aquestes setmanes, els sindicats UGT i Intersindical negocien amb Ford Almussafes un possible ERO. És quart en cinc anys, tot i les ajudes públiques milionàries que rep la multinacional. El darrer, executat l’abril de l’any passat, va ser el més extens fins aleshores, amb 1.144 treballadors afectats. Ara, l’empresa ha proposat un reajustament encara més gran, de 1.622 treballadors. Això es traduiria en una pèrdua progressiva aquests darrers anys de dos terços de la plantilla. No obstant això, en la darrera reunió, Ford va posar damunt la taula la possibilitat de substituir 996 dels acomiadaments per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), el mecanisme RED o alguna altra fórmula. Per als altres 626, es treballa en eixides voluntàries, tal com ja ha passat les vegades anteriors. Avui hi haurà una altra reunió per a continuar negociant les condicions.
Amb tot, els treballadors de Ford no són els únics perjudicats per la progressiva baixada de la producció de la fàbrica, que ha passat de tenir més de 9.000 treballadors l’any 2018 als prop de 4.700 actuals. El teixit industrial d’Almussafes i de la comarca de la Ribera Baixa és vinculat estretament al sector de l’automoció. Aproximadament, s’hi dedica un terç de la població. Es calcula que la davallada de l’empresa americana ha causat una pèrdua entre 7.000 llocs de feina i 10.000 entre Ford mateixa i la indústria auxiliar. Ara, a més de l’ERO proposat per l’empresa, podrien perillar uns 2.000 treballadors externs més. Per Toni González, el batlle d’Almussafes, la preocupació en el sector és màxima.
“Hi ha moltíssima preocupació perquè afecta Almussafes i totes les comarques de l’entorn. Perquè te’n faces una idea, Almussafes, per al producte interior brut de la Comunitat Valenciana, representava el 10% l’any 2018 i 2019. Ara possiblement no arribem al 6%. És una autèntica barbaritat el que es perd ací d’economia”, assenyala.
Explica que el problema no és tant el possible ERO de Ford com la repercussió sobre les empreses del voltant. “Els acomiadaments en Ford possiblement no seran traumàtics, perquè hi ha moltíssima gent que es pre-jubilarà i, els que no, se n’aniran amb unes indemnitzacions molt altes. Per tant, els acomiadaments en Ford no són dramàtics per als treballadors acomiadats, sinó quant a la possibilitat de recuperar els seus llocs de feina en el futur. El problema el tenim en les empreses auxiliars. Eixos acords són menys favorables per als treballadors, o no n’hi ha.”
AVIA, el clúster d’automoció i mobilitat del País Valencià, relativitza aquesta preocupació i apunta que l’afectació sobre la indústria auxiliar serà proporcional a la facturació que tinguen amb Ford. “Les empreses auxiliars ja han adaptat la producció al volum que s’espera de Ford. A més, les empreses proveïdores no treballen només per a un sol fabricador, i les de nivell 2 treballen per a uns altres sectors. Les empreses, que ja sabien que la producció baixaria, han fet els deures i cerquen uns altres mercats i hi accedeixen”, diu Francisco Segura, president d’AVIA.
La incertesa de l’electrificació
La normativa europea, que obligarà a deixar de fabricar vehicles de combustió a partir del 2035, ha fet entrar les empreses d’automoció en una cursa per a adaptar-se a l’envit de futur. Però, a parer de González, ha mancat planificació. “En aquests moments, a escala nacional, som al 10% de quota de mercat del vehicle elèctric, i fa uns quants mesos que baixem. A Europa, que havíem arribat al 24%, sobretot en la gran economia europea, que és l’alemanya, ara han baixat al 19%. La venda de vehicles elèctrics a Europa es desaccelera i baixa. Tu prepares la indústria per a fabricar vehicles elèctrics, però no hi ha mercat”, apunta.
Així, explica que avui el procés d’electrificació ha implicat aquesta destrucció d’ocupació en l’entorn industrial d’Almussafes. “La fabricació d’un vehicle de combustió costa molt més de mà d’obra, perquè té moltíssims més components que un vehicle elèctric. A major necessitat de mà d’obra, major contractació. I si hi té a veure la quantitat de components que té un vehicle elèctric, doncs, més clar, l’aigua. I se sabia que vindria. La qüestió és que ja s’han destruït aquests 7.000 llocs de treball, com a mínim. Es podria haver estat un poc més flexible”, diu.
Fa poc es van reunir amb ANFAC i Sernauto, les dues patronals principals del sector, i la secretària d’estat d’Indústria espanyola, Rebeca Torró, per abordar quines eren les problemàtiques. Van concloure que hi ha una mancança en la xarxa d’estacions de càrrega i que les ajudes per a la compra de vehicles elèctrics s’acabarien aviat. A més, apunten a la competència d’uns altres mercats. “Encara sort que s’ha anunciat un projecte per part de la Unió Europea per a posar uns aranzels als vehicles xinesos. Perquè, si no, la competència és brutal. Pràcticament són 15.000 euros de diferència entre un vehicle fabricat a Europa i un vehicle fabricat a la Xina”, diu González.
Ford va ajornar les inversions per a la fabricació de vehicles elèctrics, assignada a la planta d’Almussafes l’any 2022.
Optimisme per al futur
Tot i la preocupació actual, es manté l’optimisme per al futur. Ford ha dit que el 2027 començaria la producció a la fàbrica d’Almussafes del nou model híbrid i és previst que això faça recuperar els llocs de feina que es puguen perdre ara. Fins i tot, que hi haja més contractació. “Tenim una situació puntual, però sabem que la factoria es quedarà a Almussafes”, diu González.
Segons que calcula el batlle, un 6% dels treballadors de Ford són d’Almussafes, i tenen una representació més alta en les empreses auxiliars, cap al 20%. És a dir, uns 2.000 almussafencs es dediquen al sector. Un nombre elevat tenint en compte que el poble té uns 9.000 habitants, 6.000 dels quals, actius. De moment, comenta que no ha notat una pujada de la desocupació. Ho atribueix, en part, a les ajudes que dóna l’ajuntament a les empreses que contracten veïns del municipi, que són de 4.000 euros.
“A més, la formació dels treballadors ajuda molt que els contracten en uns altres sectors perquè són gent molt formada en robotització, en línies de producció, en picking, etc. Moltes empreses d’uns altres sectors que ara mateix entren en aquestes dinàmiques, es rifen aquests treballadors. Entre una cosa i una altra, ajuden que la baixada de treball d’ací no repercutisca molt a la gent del meu poble”, diu.
Quin impacte té Ford a Almussafes, més enllà de l’ocupació?
L’Ajuntament d’Almussafes té un pressupost considerablement més elevat que no hi correspondria gràcies a la presència de Ford i del teixit industrial al seu voltant. “A nosaltres, per població, ens correspondria un pressupost d’uns 6 milions. I el tripliquem”, apunta González. Ford tota sola ja hi aporta prop de 5 milions, que és aproximadament un 30% del pressupost del municipi. Les empreses auxiliars, que en són més de 300, també en representen bona part.
Això repercuteix en la població de diferents maneres. “Tenim més de cent entitats i associacions esportives i culturals, i totes reben subvenció. Això no passa en cap poble de la contornada. L’IBI, el tenim al mínim legal, que és el 0,40. La diferència respecte dels pobles del costat d’un pis normal i corrent de noranta metres quadrats pot ser perfectament entre 125 i 200 euros. L’aigua ara es cobra perquè l’anterior govern la va privatitzar, però abans era gratuïta. Els llibres els tenim gratuïts des del 1991, tot i que fa uns quants anys que s’ha assumit per part de la Generalitat Valenciana a través de la Xarxa Llibres. Tenim ajudes al lloguer i la compra. Les instal·lacions són a l’altura de qualsevol ciutat gran. També invertim molt en neteja. Amb tot el que podem, repercutim en el poble”, diu el batlle.
Les ajudes a la contractació, que fan que els treballadors puguen rotar al mercat laboral malgrat la situació del sector de l’automoció, també es poden tirar endavant gràcies a l’elevat pressupost. Ara, González apunta que, com que l’activitat econòmica es reduirà, les empreses pagaran menys imposts. Per tant, calcula que l’any vinent l’ajuntament ingressarà entre un milió i un milió i mig menys. Però diu que això no perjudicarà directament la ciutadania. De fet, planegen d’augmentar les ajudes per a incentivar l’ocupació fins a 5.000 euros per veí contractat.
