31.01.2025 - 19:50
|
Actualització: 31.01.2025 - 19:54
Sense cap mena de dubte, el protagonisme de la setmana se l’ha endut l’empresa xinesa d’intel·ligència artificial DeepSeek, que ha demostrat que el rendiment de la seva IA superava totes les expectatives després d’haver igualat i, fins i tot, millorat competidors molt més grans, com ChatGPT, d’OpenAI, però sobretot, havent utilitzat i aplicat un pressupost molt menor. Però han passat moltes més coses i d’una importància de primera línia. Per exemple, la negativa del president de la Reserva Federal americana, Jerome Powell, a baixar els tipus d’interès, com li exigia Donald Trump. O l’estancament en el quart trimestre a l’economia de la zona euro, amb creixement zero. O la baixada dels tipus del BCE, que es distancia més dels americans. O els preus al consum, que es resisteixen a baixar, malgrat què digui el BCE. O el creixement de l’economia espanyola, del 3,5% anual en el quart trimestre, superant quatre vegades el 0,9% anual registrat a la zona euro. O el fort creixement també de l’economia nord-americana, amb un 2,8% en tot l’any 2024, cosa que obre una escletxa important amb Europa pensant en aquest 2025.
Comencem pel pas important, la quarta baixada consecutiva dels tipus d’interès de referència del BCE, que passen del 3% al 2,75%. No ha estat cap sorpresa, però significa allunyar-se una mica més del tipus central dels EUA, la qual cosa és una invitació a vendre uns euros, més mal remunerats, en canvi d’uns dòlars amb un interès més alt. La diferència que hi ha avui entre la taxa de les dues monedes és d’1,75 punts percentuals, i ja comença a ser important. La resposta no s’ha fet esperar en el mercat de divises, i l’euro perdia avui un -0,13% davant el bitllet verd.
Però l’evolució de l’euro no és el principal maldecap que té ara la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que ahir va tornar a deixar la porta oberta a ulteriors retallades. “Encara som en territori restrictiu, per la qual cosa no hem discutit quan deixarem de reduir els tipus”, va apuntar. I va afegir: “El procés de desinflació va ben encaminat, i tant les projeccions com els indicadors que fem servir habitualment apunten a la consecució de l’objectiu d’estabilitat de preus del 2% en el 2025.”
No obstant això, Lagarde va voler insistir, com a advertiment, que encara no havien arribat a la meta. I ho va explicitar. “La inflació interna continua essent alta, principalment perquè els salaris i els preus en uns certs sectors encara es van ajustant a l’augment inflacionari anterior amb un retard substancial. Però sembla que el creixement dels salaris es va moderant com s’esperava…”, va dir.
El cas és que fins dilluns no sabrem quin és l’avanç de la inflació del gener a la zona euro, en conjunt. Sí que sabem que a Espanya l’IPC ha pujat dues dècimes, fins al 3%; que a França s’ha mantingut en l’1,8% i a Alemanya també ha quedat igual, en el 2,8%.
De totes maneres, la inflació, de moment i pel que diu, tampoc sembla que sigui el seu gran maldecap. Sí que ho és, en canvi, la marxa de l’economia, sobretot en els pesos pesants de la zona euro. Em va sorprendre la seva negació de la cruesa de les xifres, quan va considerar explícitament que l’economia europea estava en “recuperació, no en estagflació” (inflació alta amb baix creixement econòmic), malgrat que el darrer PIB trimestral a Alemanya ha baixat d’un 0,2%, a França, d’un 0,1% i a Itàlia ha estat del 0%. Tot un panorama, amb el ja esmentat 0% de tota la zona euro. No sé si li remou la consciència per haver allargat massa temps els tipus alts, però sembla clar que els ha de continuar baixant, malgrat alguns preus que no acaben de baixar com voldria.
L’any 2024 ha estat un any de patiment a molts països, com ho demostren els seus creixements anuals de l’activitat. A Alemanya, ha estat d’un -0,2%; a França, d’un 0,7% i a Itàlia, d’un 0,5%. I, el 0,9% assolit per la zona euro en conjunt és gràcies al 3,2% que ha crescut l’economia espanyola, la quarta en pes dins l’activitat europea. No sembla que l’aportació relativa al total de la zona dels quatre països durant l’any es pugui qualificar de normal.
Sí que és veritat que el gener podria haver representat una inflexió incipient en aquest panorama tan desolador. Segons l’avanç del gener de l’índex dels directors de compres (PMI), hi ha indicis de millora en l’economia més gran de la zona euro, perquè l’activitat empresarial a Alemanya s’ha estabilitzat el primer mes de l’any, cosa que posa fi a una seqüència de sis mesos de declivi. França ha continuat registrant una contracció econòmica, però el ritme de reducció s’ha atenuat, fins a ser el més feble d’ençà del setembre del 2024. La resta de la zona euro va continuar produint més bons resultats que no pas les dues economies principals, la qual cosa indica una nova expansió modesta de l’activitat total. Veurem si l’indicador definitiu continua apuntant en el mateix sentit positiu.
I queda el factor Trump. Els seus deliris ja comencen a causar problemes i contradiccions dins els EUA mateix, amb les deportacions i les retallades de fons a alguns col·lectius (i la retirada posterior del decret), quan fa tot just uns dies que és al capdavant del país. En economia no hi ha entrat, encara, però tal com apuntava ahir Lagarde, sobre les amenaces que planen pel programa d’aranzels que pretén d’implementar, “els seus efectes encara s’han de veure, per la complexitat de moviments econòmics que poden desencadenar”. De moment, l’enuig que deu tenir amb el president de la FED, Jerome Powell, deu ser monumental, perquè ha mantingut la seva política monetària prudent, en lloc de doblegar-se als desitjos de Trump, que són els d’abaixar el preu del diner tan ràpidament com sigui possible. Ho va prometre mantes vegades durant la campanya. Veurem si hi ha conseqüències.
I, finalment, en termes d’afectació més propers a nosaltres, tenim la marxa de l’euríbor. Val a dir que la mitjana del gener ha trencat amb nou mesos de baixades consecutives, però deixa la bona notícia que encara abaratirà les hipoteques. Avui és la darrera jornada del mes i l’indicador, al qual fan referència la majoria d’hipoteques a l’estat espanyol, acaba el gener en el 2,526% de mitjana, malgrat haver baixat avui fins a un 2,519%. Amb aquestes dades, els canvis en la quota de les hipoteques, ara com ara, continuaran essent a favor de l’hipotecat, perquè aquest primer mes del 2025 es compara amb el 3,6092% del gener del 2024. I això significa més d’un punt percentual de baixada.
