23.05.2023 - 19:50
“Atesos els desfasaments amb què opera la política monetària, la major part de l’impacte esperat sobre la inflació de l’enduriment de la política monetària es veurà aquest any i els següents, amb el pic el 2024. Mirant al futur, el procés d’enduriment de la nostra política monetària ja va ben avançat, tot i que, amb la informació de què disposem actualment, encara ens queda una mica de camí per recórrer. També anticipem que els tipus d’interès hauran de romandre en territori restrictiu durant força temps per a assolir i sostenir el nostre objectiu. En tot cas, en un context de tanta incertesa com l’actual, continuem subratllant que les decisions futures dependran de les dades que vagin sortint.” El governador del Banc d’Espanya –amb el barret de membre del consell del Banc Central Europeu– recordava ahir al cercle financer de la Caixa que potser els tipus d’interès ja no pujaran gaire més, però que es quedaran al capdamunt més temps que no s’havia dit. És l’aspecte més interessant que va aportar, segons el meu punt de vista.
Això, sens dubte, afegeix preocupació a l’entorn d’incertesa en què es mouen les empreses catalanes. A la Píndola de divendres esmentàvem la importància que tenen les exportacions de béns per a la bona marxa de l’activitat catalana i la que tenen els nostres clients principals. Precisament, aquest matí hem sabut com evolucionen, durant aquest mes de maig, en l’avançament que fan els directors de compres (PMI), per la zona euro, Alemanya i França. I les dades que han aportat són mixtes. En realitat, segueixen el camí de les d’abril i s’aprofundeixen les diferències entre els dos grans sectors de l’economia. Si els serveis van cap amunt amb molta força, la indústria manufacturera manté una situació de davallada. La conseqüència és que l’índex global veu el creixement atenuat. De totes maneres, la diferència entre el creixement dels dos sectors és la més ampla d’ençà de l’any 2009.
La clau de la diferència està en el volum de les comandes, que creixen amb força en els serveis. En canvi, les destinades a la indústria han tornat a baixar amb una certa força i han eixamplat l’escletxa entre tots dos sectors. El director de l’informe diu: “En general, les companyies del sector manufacturer registren menys optimisme per als dotze mesos vinents. Aquest sentiment ve marcat no solament per la davallada de les comandes, sinó per una clara reducció de les existències de productes intermedis, que també registren menys compres.” De totes maneres, recorda que Eurostat ha comentat que la situació de les comandes és molt lluny de ser catastròfica, perquè les carteres dels principals països de la zona euro continuen molt per damunt de la mitjana a llarg termini.
Un aspecte positiu de la situació general és que les empreses continuen contractant gent. L’ocupació creix tot i la debilitat del sector industrial. L’estimació que fa el director és aquesta: “És probable que el PIB de la zona euro acabi creixent el segon trimestre, gràcies al bon comportament dels serveis.” El punt menys positiu d’aquest creixement és que els preus dels serveis tornen a enfilar-se. És un dels indicadors que segueix més de la vora el BCE i, probablement, un d’aquells a què es referia el governador del Banc d’Espanya ahir.
En l’anàlisi que fa d’Alemanya i França, hi veu un camí paral·lel entre tots dos països, amb una indústria que perd pistonada, sobretot a Alemanya, on les noves comandes han caigut més de pressa que no a França. A la resta de la zona euro, apunta un creixement global per cinquè mes consecutiu, però amb un biaix molt remarcat. Per una banda, el creixement dels serveis es va desaccelerant –tot i que continua pujant amb força–; i, per una altra, la producció de la indústria manufacturera passa uns moments complicats.
Aquesta anàlisi ens diu que els països on el pes dels serveis és més alt tenen un creixement global de l’activitat més important que no la resta. I aquesta és una de les conclusions a què arriba el Consell d’Economistes d’Espanya, en el seu Observatori Financer, referit al primer quadrimestre, que ha presentat aquest matí a Madrid. El president, Valentí Pich, diu: “Si a l’anterior Observatori vaig definir l’estat de la nostra economia com d’espera activa, el quadrimestre transcorregut ens permet de dir que hi ha hagut una millora en línies generals; per això hem apuntat una actualització a l’alça del PIB estatal en el creixement esperat, per bé que es mantenen algunes incerteses.” I ha afegit: “Cal no oblidar que l’economia espanyola continua essent l’única de les quatre grans economies de l’eurozona que no ha recuperat els nivells previs al març del 2020, si bé la dada de creixement del segon trimestre probablement ja col·locarà el nivell de PIB per sobre de l’anterior a la pandèmia.”
Una de les conclusions de l’Observatori és que l’economia de l’estat espanyol respon millor que no es preveia els mesos anteriors, fonamentalment pel bon comportament de la demanda externa. Les exportacions estiren el PIB i, a més, després d’haver-se aconseguit un control més gran dels preus, la diferència amb Europa beneficia el mercat de l’estat espanyol. D’una altra banda, com acabem de veure, a Europa els indicadors del sector serveis tenen un comportament millor que els del sector industrial; és per això que els països on el sector serveis és més fort, com l’estat espanyol, Grècia o Portugal, presenten un índex de creixement més alt, i, com és lògic, això té impacte en el mercat laboral. Aquesta situació els permet de revisar lleugerament a la baixa la taxa de desocupació prevista a final d’any tres dècimes, fins a un 12,7%.
L’Observatori Financer, en vista del creixement estable de l’economia els dos primers trimestres, augmenta la previsió de creixement de tres dècimes, fins a l’1,8%. No obstant això, diu que hi ha certes incògnites per al segon semestre, degudes fonamentalment a la reducció de la borsa d’estalvi de les famílies i a la caiguda de la demanda interna, un possible fre del turisme, les conseqüències de la sequera i l’augment del preu dels diners. Aquest punt, sobretot, per la incidència directa en el sector immobiliari i de la construcció, unit, en aquest cas, a les incerteses que suscita per al sector l’aplicació de la llei de l’habitatge, pel fet de ser un sector que com més va més pes té dins el PIB.
En definitiva, els economistes de l’estat espanyol mostren un optimisme moderat, reconeixen que les coses van millor que no havien pensat fa pocs mesos i apugen la previsió de creixement per a enguany. No són els primers de dir-ho ni seran els últims. És un fet important. De totes maneres, a Catalunya ens hauria de començar a preocupar el replegament que es produeix en la indústria dels països capdavanters, perquè a casa nostra la manufactura té molta més importància que no a la resta de l’estat. Cal estar molt a l’aguait!
