Els bacteris superresistents d’aigües residuals són “una amenaça mundial”

Científics de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) adverteixen que les plantes de tractament d’aigües residuals són una font de bacteris superresistents, a la qual demanen de parar més atenció. Existeixen diferents tipus de patògens: virus, bacteris, fongs i protozous que infecten éssers humans, animals o plantes. En les últimes dècades, la ciència ha advertit que certs patògens s’estan convertint en superpatògens o superbacteris, individus capaços de resistir als antimicrobians i causar infeccions mortals.

Josep Peñuelas, del CREAF, explica en un article publicat a la revista National Science Review: “La pandèmia ha demostrat com els virus es propaguen als sistemes de tractament d’aigües residuals, però s’ha fet poc per eliminar l’amenaça dels superpatògens. Fer-ho requereix entendre que hi ha una sola salut, perquè la salut humana, animal i la dels ecosistemes estan interconnectades.”

Les plantes de tractament d’aigües residuals que funcionen amb tecnologies ambientals (anomenades EBTs per les sigles en anglès) utilitzen microbis per degradar els contaminants de forma econòmica. Segons l’article, les EBTs són valuoses per purificar les aigües residuals, però també comporten riscos, perquè són incubadores de patògens i gens de resistència antimicrobiana, el que les converteix en focus de superpatògens.

“Els microbis utilitzen estratègies per sobreviure als contaminants, que són molt semblants a les que utilitzen per resistir als antimicrobians. Per això, durant el funcionament a llarg termini d’aquestes plantes de tractament, els patògens es multipliquen, intercanvien gens i evolucionen per sobreviure als múltiples contaminants d’aquestes aigües, que desgraciadament els porta a augmentar també la resistència als fàrmacs antimicrobians”, apunta Peñuelas.

Els superpatògens de les plantes de tractament d’aigües poden transferir-se als éssers humans principalment a través del contacte accidental amb l’aigua regenerada i amb els bioaerosols, micropartícules d’aigua que passen a l’aire a causa de les bombolles i al moviment de les mateixes aigües. També ho poden fer mitjançant aliments contaminats pels efluents de les plantes de tractament que reguen camps de cultiu.

En aquest sentit, els investigadors demanen una estreta col·laboració entre la comunitat investigadora, la indústria i els governs per reduir aquestes possibilitats de contacte i reduir l’amenaça a la salut mundial.