08.07.2023 - 13:10
Els bacteris menjamòbils són uns microorganismes capaços de recuperar metalls valuosos d’aquests aparells i altres artefactes electrònics. El Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasos i Olors (BIOGAP) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja hi treballa. Així ho expliquen la professora i investigadora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, Conxita Lao, i la doctoranda al mateix centre Lídia Garcia, en un podcast d’UPC, que convida a reflexionar sobre què has fet amb tots els mòbils que has tingut al llarg de la vida.
Les expertes de la UPC adverteixen que al món es generen anualment més de 50 milions de tones de deixalles electròniques, que contenen materials molt perillosos per al medi ambient, i que l’elevada demanda dels metalls per a fabricar-los suposa una explotació creixent dels recursos naturals.
“Només a Espanya, s’originen prop d’un milió de tones de residus electrònics a l’any, l’equivalent a 75 camps de futbol i, segons alguns estudis, de tots aquests residus només se’n recicla adequadament el 15%”, assegura la UPC.
Calculen que, amb l’actual ritme d’extracció d’aquests recursos les reserves mundials de cobalt i liti s’esgotaran a tot estirar en vint anys. En aquest sentit, els bacteris menjamòbils podrien suposar una manera de plantar cara a la crisi de matèries primeres.
Aquests microorganismes, que poden separar els diferents metalls dels aparells electrònics, s’extreuen de la natura, on viuen en condicions molt extremes —concretament, en entorns molt àcids, amb pH molt baix—, per cultivar-los al laboratori, on es posen en contacte amb els residus electrònics.
Lídia Garcia explica que és possible d’extreure metalls com el coure, el cobalt i el liti dels aparells mitjançant un procés biotecnològic anomenat biolixiviació.
En primer lloc, cultiven els bacteris i fan que es reprodueixin perquè segreguin unes substàncies que són les que, en una segona fase, entren en contacte amb els residus, prèviament triturats, perquè els metalls es desfacin.
Utilitzen reactors en columna en què, per la part superior, la substància entra en contacte amb el residu i, per sota, s’obtenen els metalls dissolts, tot i que barrejats.
La tercera etapa consisteix a separar “físicament i químicament” els metalls, que estan en estat líquid, amb la idea de reutilitzar-los i, en funció de la seva aplicació, els donen una forma o una altra, en una etapa final.
Garcia detalla que, per exemple, amb el coure aconsegueixen plaques mitjançant electrodeposició, a diferència del liti, que normalment l’obtenen en pols.
L’EPSEM ja compta amb una planta pilot semiindustrial capaç de dur a terme aquest procés de separació i des de la UPC destaquen: “Es tracta d’un sistema que es podria fer servir en centres de reciclatge per a recuperar els metalls i, així, reutilitzar-los per a fabricar nous aparells i afavorir l’economia circular i la resolució de la crisi de primeres matèries”.
Conxita Lao sosté que el reciclatge permet deixar de dependre dels països on es concentren els recursos per a fabricar aparells electrònics i concreta que el 91% del liti de tot el planeta és a l’Argentina, Xile i Austràlia; i el 59% del cobalt, a la República del Congo.
Com contribuir a no generar residus electrònics
Per tal de reduir la quantitat de residus electrònics i evitar-ne els efectes perjudicials, Garcia advoca per reduir el consum de mòbils, ordinadors i altres artefactes. “És imprescindible renovar-los cada tres anys per què hi ha una nova generació d’aparells?”, planteja la doctoranda, que aconsella que, a l’hora de comprar-los, hauríem d’adquirir un compromís ambiental i contemplar factors com ara la fiabilitat i la durabilitat del producte, ara que ja hi ha marques que prioritzen per materials menys contaminants.
Garcia advoca per la reparació i la reutilització dels aparells, però assumeix que no es pot lluitar contra la seva obsolescència. Per això, recomana de portar-los a centres de reciclatge al final de la vida útil per evitar l’abocament descontrolat de materials molt contaminants.
