Aznar, González, Zapatero: quins tres

Aquests actes són organitzats per la caverna mediàtica per l’estricte consum propi. Ja saben que no convenceran ningú, ni ho pretenen.

I és cert que Aznar ha fet molt per l’independentisme. Quan els franquistes es treuen la careta queden retratats. Però jo voldria apuntar un comentari que ha fet Aznar durant l’acte: ha volgut treure representativitat als independentistes anomenant-los ‘un problema de algunos catalanes’ (com si fossim quatre gats) i cridant a defensar els ‘bons catalans’ que se senten espanyols. Aquesta serà la seva gran excusa per justificar qualsevol mesura repressiva.

Excepte, és clar, que no som quatre gats…

Tots tres tenen unes característiques comunes que no s’esmenten a l’editorial. A més a més de nacionalistes espanyols en el pitjor sentit de la paraula, són ignorants. No ho oblidem. En la seua formació no hi ha cap més llengua que el castellà. Per a la resta són analfabets. Ni hi ha coneixements seriosos de res més. Ni d’economia, ni de cap mena de ciència, ni de res. No tenen cap mena de discurs. Tots tres van ser foragitats per la seua nefasta gestió. Ara, com han fet sempre, bramen per no escoltar. Només parlen per al seu consum intern. Reunir-los als tres a la vegada, és un gran triomf per a l’independentisme català. Es pot felicitar l’organitzador de l’acte. I, per cert; mentre ells blasmaven, ha passat un altre dia. Per al final de setembre, només resten 86 dies.

Gràcies com sempre, per afegir un poc d’humor, tant necessari per el nostre dia a dia.
Vaja uns tres, com dius: Un psicótic, un “chaquetero” i un incumplidor …i tots tres enganxats amb super-glue a la cadira per seguir “vivint del cuento” ells i els seus fills i els seus nets. El més patétic es que allá, aquest tipus de personatjes, siguin considerats el millor del millor, després del rastre de mediocritat, quan no directament de corrupció i/o ineptitut, que han deixat, i pel que veig, segueixen i seguiràn deixant.
Ara entenc per qué la lletra d’Els Segadors ja parlava de gent “…tan ufana i tan superba”. No han canviat ni canviarán mai…per que “ni poden, ni volen”.
Volem seguir sent manats per gent així? Volem seguir sent súbdits del rei borbó de torn? O volem ser independents i (bons) veins d’Espanya?
El día 1 d’Octubre tindrem la grandíssima oportunitat de votar per decidir precisament aixó, i només ens podrem equivocar si no hi participem i si no animem als nostres amics, familiars i companys de feina a participar-hi també…Per que, si Catalunya pateix en el futur encara més menysteniment i més regresió, si no vam votar, no tindrem ni tant sols la legitimitat de queixar-nos del que ens vingui.

Pensem-ho be doncs, pensem qué es el millor pels nostres fills i nets, i votem, senzillament votem i decidim.

Llastimosament aquest tres personatges són el reflex d’una Espanya que s’han esforçat a alienar per tal de mantenir els privilegis de l’oligarquia que es va consolidar amb el franquisme, i que ha utilitzat el règim del 78 per aconseguir que res canviï.

Però atenció, són part de la reacció de Polifem (govern espanyol) que amb l’estaca clavada a l’ull (el Projecte de Llei de referèndum) ha embogit i reparteix cops sense sentit. Hem d’evitar que ens colpegin i, sobretot, no seguir debats estèrils que només busquen fer-nos perdre el nord.

Dediquem-nos, doncs, a dir ben alt que, facin el que facin, votarem en un referèndum legal i legítim. La Llei de referèndum així ho estableix i garanteix un exercici exemplar de democràcia. La legitimitat la donarà la correcció i transparència de tot el procediment establert per la nova legalitat.

També, tal com especifica el projecte de Llei, que sigui quina sigui la participació, si el resultat és el 50% més 1 a favor de la independència, la declararem immediatament i començarem a actuar com a estat.

FG: aviat s’encarregà de desil·lusionar els aires de canvi a Espanya, actor necessari per a la LOAPA, triler de l’OTAN, X , mà de ferro en les privatitzacions, i finalment, portes giratòries ben greixades.
AZNAR, ni val la pena allargar-se més que recordar que tots els que ha tocat amb la seva vareta, l’han espifiada, Rato, Acebes, òbviament Rajoy, Blesa, Zaplana,Trillo, Aguirre … i els sanguinaris Bush i Blair. Com el rei Midas però a l’inrevés.
Zapatero: “apoyaré….” i altres insolvències polítiques. Per cert, tant Zapatero com FG també van donar suport a S.Díaz…. Maremeva!!!

Allò que dèiem de les raons (87 raons avui) per votar Sí a la república catalana. Els dirigents han de tenir un màxim de poder i un mínim de decència -ètica i intel·lectual-. Si no, com poden governar per fer una societat decent?

Hi ha coses, amics/amigues, que son de conte per a primates, com l’escenificat per aquest trio, a l’estil del de les Açores. Patètics, amb el sostenella y no enmendalla, com la unanimitat d’insults als quatre diaris habituals de la caverna impresa, entre d’altres mitjans de manipulació ja coneguts. Volen aturar la evolució de la història i quedaran condemnats a empassar-se-la. Transició democràtica en aquests 40 anys?. Amb aquests trio de principals?. Transició al prefranquisme, camí d’altre intent de cop feixista als electes democràticament. Però sense eines de matar, el carrer serà nostre per recolzar la única veritat en democràcia: un home/dona, un vot.

És una paradoxa ben estranya. Els independentistes esporuguits, basant-se en l’experiència dels tres segles anteriors, ens diuen que ja veurem. D’altra banda, els que no estem esporuguits, no ens sabem avenir de l’experiència consolidada dels últims, diguem, vint anys, en els que Espanya fa un error rera un altre. Toca fer l’esforç de mantenir la confiança en nosaltres mateixos i de no menystenir mai l’adversari, encara que la paradoxa ens inciti a abaixar la guàrdia.

Nota al marge. Albert Pont, en el seu llibre Delenda est Hispania, digué que la millor circumstància per a la proclamació de la independència seria que hi hagués el PP en el govern espanyol, ja que en aquest cas tothom acceptaria que si el PP no havia pogut evitar la independència de Catalunya, és que no era possible. També aquesta circumstància la tenim ara a favor.

Crec que fou na Soledat Balaguer, qui explicava que els dirigents espanyols secularment han tingut sentit d’imperi i gens d’estat.
Això explica la reunió de “El trio de los Panchos”. D’adoctrinament per al seu poble imperial, que es rebel·la quan un poble se’ls deixa abandonats.
Mai s’han adreçat al(s) poble(s) colonitzat(s) per tal d’enamorar-lo(s), sinó de subjugar-lo. A mi m’ha faltat algun president de govern d’esquerra colonial. ‘hi havia de dreta extrema, com Josemari, de dreta neoliberal com Felipe, socialdemòcrata com Rodríguez…però és una llàstima que no hagen tingut un president d’esquerra-esquerra, perquè tots quatre hagueren demostrat que l’única cosa important, per a tots ELLOS, com deia Manolo Fraga, és España.

Vicent, ells no van errats, eres tu o els teus lectors, que creieu pintar alguna cosa més que no siga acotar el cap als seus designis imperials com si foren la dinastia dels Anjou a França i España.

Per a un principatí potser que l’acte al Palau siga el desllorigador de la visibilitat d’una estafa. Per a un balear el continu empobriment i l’aprofundiment en les diferències de les illes per a mantindre’l enguerrats a uns contra els altres, tot fent d’unió la processó monàrquica i els seus “avalentaors gonelles” al castell de Bellver, com si fos la gràcia caiguda del cel.

I què direm dels valencians que després d’esprémer totes les taronges, panses, moscatells, nespres, arròs, etc del món per a convertir en divisa “estrangera” se’ls tanca Forns Alts de Sagunt com a camí de la industrialització i es tanquen tots els telers a causa dels tints del cas Ardystil fent que tota la indústria tèxtil de l’Alcoi, Comtat, etc. caiga en favor de la italiana i la del Vallès occidental?

A més d’encetar el meló de la Batalla de València, pel mateix motiu amb què es catalitza la divisió els illencs.
Doncs, com digué Felipe González a mitjans dels 1980’ a propòsit del País Valencià: “España puede permitirse el lujo de tener una Catalunya, pero no dos”.

Vaja trio,si això és tot el que té el país de l’Oest per a exhibir estan apanyats, tres mòmies que no es poden presentar com a autoritat moral de res. I si els sents el discurs és d’una buidor extrema, amb frases terribles i oracles sobre la destrucció de Catalunya que no diuen res de res. De riure per no plorar.
NO em puc creure que aquesta sigui la guia moral al país veí, no pot ser altra cosa que una mostra de la desconnexió flagrant entre els ciutadans i els poders. Ja s’ho arreglaran ells.

En això benvolgut Partal discrepo, jo no crec que sigui un error seu. Ells han fet un càlcul i saben que un acte amb “els tres gerros xinesos” no ens fa cap efecte als convençuts fins i tot ens pot provocar hilaritat, per a ells som irrecuperables. Ja assumeixen que no ens poden convèncer i que l’unic que poden fer es vèncer-nos. I l’escenografia està muntada per demostrar poder i unitat d’estat adreçada a la seva pròpia gent que pugui dubtar, el missatge es clar i per consum intern seu (adreçat a podemos i altres possibles dubitatius): unitat d’estat contra l’enemic, i qui en dubti es un traïdor. I també serveix per a espantar als insegurs i dubitatius dels nostres, aquells que malgrat volen la independència pensen i diuen que mai l’assolirem, perquè ells tenen molta força, i que mai ens deixaran marxar. En aquest aspecte fan com el marit maltractador que en un acte de supervia li diu a la víctima que ella mai no marxarà perque es incapaç de fer res, es inútil i la necessita. I això durant un temps funciona perque destrueix la confiança i l’autoestima de la víctima, pero de vegades arriba un moment que la humiliació pot mes que la por, i comença un llarg procés d’empodarement que desencadena la ruptura. El maltractador no ho sap però el que abans funcionava: espantar, intimidar, humiliar,…ara ja no funciona tan be, i fins i tot arriba un moment en que es un estímul per a marxar mes ràpid, com ens passa ara a nosaltres. I això els desconcerta i amplifiquen l’error. En aquesta fase son mes agressius i arrogants perquè la por ha canviat de bàndol. Per això a nosaltres aquests muntatges ja no ens impresionen, pero si a alguns dels nostres els que encara estan espantats i insegurs inclosos alguns consellers i exconsellers.

Doncs jo haig de dir que, convènce’m convènce’m no, perquè ja n’estava, però una absoluta seguretat sí que me l’ha donat aquest trio de desgraciats històrics. Ara estic absolutament segur que al menys han multiplicat per dos el nombre d’independentistes.
L’estupidesa de presentar aquests tres indesitjables, però, no m’ha estranyat gens. És el que ténen, o és que ténen quelcom millor? Han tret el que ténen: “el bueno, el feo y el malo”, o sigui a quin més burro. Quina mala sort ténen els espanyols, que ni per puta llet els surt un candidat que, al menys calli!

No oblidem en que ens estan acusant d’antidemocràtics, autoritaris i extremistes. I qui son aquest senyors que diuen això.
De l’Aznar no cal presentació. Va ser el president del govern espanyo, que va precipitar la necessitat de modificar el estatut d’autonomia per tal de protegir les nostres competències.

En Zapatero no sols es el mentider que va prometre aprovar el Estatut que surtis del Parlament Català, sino que en motiu de la elecció del Secretari General del PSOE, va acusar el catalans de masclistes i xenòfobs per estar en contra de la Susana Diez, obviant que aquesta senyora no sols ha atacat constantment Catalunya, si no que a mes, fou la cara visible del cop a dins del PSOE, per posar al Sr. Rajoy com a president del Govern en contra de la voluntat de la majoria no sols dels seus votants, si no també de la majoria dels Espanyols.

El sr Felipe Gonzàlez no sols està íntimament relacionat amb les Oligarquies Energètiques,. Va ser el principal impulsor del cop contra Sanchez per tal de posar Mariano Rajoy com a president del govern saltan-se totes les regles democràtiques que tan diu defensar.

No hem de oblidar Rajoy, l’autor de la frase “Els deliris autoritaris i frontistes dels independentistes catalans” . Qui diu axó es el impulsor de la “Llei Mordassa”, l’ home que ha impulsat la máxima re-centralització possible, retirant els medis de autofinançament de Catalunya, limitant les inversions del estat al nostre país, L’home que davant de les demandes de Catalunya, no tan sols a negociar, si no també a presentar una proposta alternativa a Catalunya.

Diguem-lo clarament. Aquests Senyors volen imposar la nació espanyola heredada del franquisme, i violan qualsevol norma democràtica q

Tot plegat és una demostració de com de diferents són la societat catalana i la castellana. La Catalana, amb el jogo bonito i el tiki-taka, arriba a l’enfrontament amb tensions arreu, cadascú tirant per la seva banda i discutint obertament cada petit moviment. Això sí, amb una estratègia, de moment, intel·ligent i difícilment predictible per l’enemic. La societat castellana, en canvi, arriba unida al voltant del que digui el líder, que envesteix com un toro, no per ruc, sinó perquè és una única persona (o idea) que ha fet callar totes les altres.
És una lluita universal. Veurem qui guanya aquesta vegada.

La veritat és que a mi em segueix impressionant que Espanya no tingui res més que el menyspreu més absolut per als catalans.
Podem dir que això és la seva decadència com a estat que vol pintar alguna cosa en el concert internacional, que blablabla…, però la realitat expressa una aversió profunda a la democràcia i una xenofòbia immensa contra els catalans: el menyspreu (el ninguneo, paraula magnífica) a 7’5 M de persones, la minoria (notable) més potent a Espanya té bases etniconacionals castellanes de gran transcendència.

S’ha reunits tres tenors per anar contra Catalunya. Tots tres amb una llarga i coneguda trajectòria unionista i agressiva contra la nostra nació i per comptes de fer servir arguments civilitzats, han deixat anar tots els tòpics que fa anys que la ciutadania venim sentint d’aquest bàndol enemic de les nostres llibertats fent servir a més un to de violència notable.

Independentment de les bestieses que van dir, cal tenir present que són personatges que van tenir una molt mala relació amb la nostra nació i encara que la memòria no sempre està a punt, les seves actuacions a terres catalanes continuen recordant-se. L’ “Apoyaré…” de Zapatero que va ser una gran mentida perquè el PSOE va ser el primer que va passar el ribot a l’estatuet, l’Aznar de la majoria absoluta que va suposar un calvari per la nostra pàtria que fins i tot va fer pronunciar a Montilla la famosa declaració sobre la desafecció dels catalans envers Espanya, a part de ser el culpables directes del trinxament judicial de l’estauet i que va provocar l‘inici del procés independentista. Felipe Gonzàlez implicat en el terrorisme dels GAL, del qui va ficar l’estat a dins l’OTAN tot i que deia que d’entrada NO, la LOAPA, etc., etc. Aquests són els individus caducats políticament i totalment “cremats” que ja no tenen ni predicament entre els seus –vegis els resultat de les eleccions internes del PSOE, donant suport a Susana Díaz, pel que fa als socialistes i les baralles entre Rajoy i Aznar conegudes públicament entre la FAES, fundació del PP, i la Moncloa pel que fa al pepero- poden fer que algun català despistat deixi de ser independentista? Algú ciutadà d’aquí pot estar content de continuar essent també espanyol tenint aquesta mena de polítics en el seu estat quan fan actuacions antidemocràtiques d’aquest caire?

Recomanable en grau òptim l’article d’en Pere Cardús, “vegeu, vegeu, …” sobre els quatre articles determinants de la llei de referèndum.
Ho explica de manera planera, prescribint allò que és el gra, i recordant l’excel·lència com a manera de fer dels conciutadans. Molt pertinent, sr. Cardús !!
(Per cert, vàrem proposar que entre dimarts dia 4 i dissabte dia 8 han d’esgotar-se les existències de cava a les botigues. Està tothom fent els deures??. Si no , tranquils, d’aquí a l’1/O encara vindran uns pocs dies “històrics” que ens permetran fer el fet.)

Espanya mai ens fallarà. Sempre ha estat així, com diu més avall en Josep M Armengou, és com el brau, que sempre reacciona igual. Tan mateix com a la faula del escorpí que demana a la granota que li deixi pujar al llom per creuar el riu, la granota no se’n fia però finalment hi accedeix. A mig cami l’escorì pica mortalment la granota, que estupefacta li diu: però no veus que ara morirem tots dos; l’escorpi respon: ja ho sé, però no puc fer-hi res, ès el meu tarannà…