Aznar serà extraparlamentari a Catalunya

TEMA DEL DIA
Campi qui pugui. Mentre José María Aznar va explicant els seus plans sobre la ‘solució final’ contra l’independentisme, en sopars per acontentar l’alta burgesia barcelonina, sempre agenollada, el seu partit és a punt de ser extraparlamentari a Catalunya. El darrer símptoma d’aquesta desbandada és la sortida de Xavier García Albiol del parlament, amb l’excusa de centrar-se a recuperar la batllia de Badalona. Darrere Albiol és molt probable que se’n vagi la diputada Andrea Levy, que s’ha recol·locat com a possible número dos del candidat del PP a l’Ajuntament de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Alícia Sánchez Camacho i Dolors Montserrat ja fa temps que van fugir a Madrid, on l’ex-ministra es destaca per unes originals intervencions al congrés espanyol. Ací, de guàrdia, hi deixen Alejandro Fernández, gestionant els quatre escons que els queden al grup mixt del parlament.

A les eleccions catalanes del 21 de desembre, el PP va quedar darrere la CUP, amb 185.000 vots. A les del 2015 n’havia obtinguts 349.000 i 11 diputats. I a les del 2012, 471.000 i 19 diputats. El descens és vertiginós i sense aturador. El PP ja no té espai polític a Catalunya. El seu electorat natural s’ha anat desplaçant cap a Ciutadans, i aviat els més ultres tindran Vox de referència. La prova és la discreta retirada d’Alberto Fernández Díaz com a cap de llista a l’Ajuntament de Barcelona, un gat vell que ja ho veu a venir. I no han trobat cap candidat més bo per a substituir-lo que l’empresari Josep Bou, que ha aconseguit una certa notorietat per l’extravagància de les seves intervencions. Però les enquestes el deixen fora del consistori. Si el PP no pacta amb Manuel Valls, no tindrà regidors a la capital de Catalunya.

L’únic bastió que li quedaria seria –si la recuperés– la batllia de Badalona, que van arrabassar a Dolors Sabater amb una moció de censura indecent pactada entre el PP i el PSC. Albiol va deixar el candidat socialista a la batllia perquè es rostís la resta de legislatura. Mentrestant, Albiol ha començat la pre-campanya i s’ha fet acompanyar per Pablo Casado pels carrers de Badalona, demostrant que el PP durà tota l’artilleria en aquesta ciutat. Però Casado no ajuda a centrar Albiol, ans al contrari, l’empeny cap a l’extrema dreta.

Mentre passejava per Badalona, Casado ja tenia al mòbil els resultats de la darrera enquesta del CIS: el PP baixa a la quarta posició, darrere del PSOE, de Ciutadans i fins i tot de Podem. La pujada de Vox perjudica més Casado que no Rivera, que malda per fer de centrista encara. Tot i que l’enquesta s’ha d’agafar amb pinces, demostra que la política de radicalització del PP impulsada per Casado no funciona, sinó que el perjudica. Abraçar les tesis de l’extrema dreta no la frena, sinó que l’emblanquina i l’homologa com a opció votable. El tripartit d’Aznar trontolla i a Catalunya serà –a tot estirar– bipartit. Per molt que l’ex-president espanyol tingui ganes d’arrasar l’autogovern de Catalunya, no sembla que els resultats electorals l’hagin d’acompanyar. És clar que per a Aznar, això de la democràcia sempre ha estat un inconvenient.

MÉS QÜESTIONS
L’Ajuntament de València aprova el pla del Cabanyal. El ple municipal de València ha aprovat la primera versió del Pla Especial del Cabanyal (PAC), després de ser aprovat dilluns a la Comissió d’Urbanisme amb els vots a favor del govern municipal –Compromís, PSPV, i València en Comú– i Ciutadans i l’abstenció del Partit Popular. A l’hemicicle s’ha repetit aquest patró de votació. Aquest nou planejament substitueix l’antic pla impulsat pel govern anterior del Partit Popular i que el govern de la Nau va paralitzar quan va arribar a l’executiu local. Després de publicar-se aquesta aprovació inicial del PAC, s’obrirà un període d’exposició pública de 45 dies. Els terminis administratius fan preveure que no se’n farà l’aprovació final abans de l’abril, segons que calculen a la delegació d’Urbanisme, que dirigeix el regidor Vicent Sarrià. En aquest nou pla, l’arribada de l’avinguda amb el barri marítim sí que tindrà uns petits retocs estètics i funcionals. La intenció és fer molt més còmoda la intersecció entre el carrer de la Serradora, el carrer de Marí Blas de Lezo i l’avinguda, l’estació ferroviària central i la primera façana del barri del Cabanyal. Per això es pretén desplaçar cap a l’oest la glorieta que ara regeix la circulació en aquest punt, de manera que s’escurci la Gran Via, amb el propòsit de deixar l’estació d’Adif a una banda.

Renfe impulsarà un TGV de baix cost per competir amb Air Nostrum. Renfe inaugurarà un TGV de baix cost mesos abans que el transport de viatgers s’obri a la competència, el desembre del 2020, segons que ha informat el president de la companyia, Isaïes Táboas. El nou servei podria ser un 40% més barat que l’actual, que costa uns 52 euros de mitjana. Aquest nou servei s’inclou en el pla estratègic de Renfe 2019-2023, amb el qual la companyia pretén continuar creixent en ingressos malgrat la liberalització del servei de passatgers, pel qual ja han mostrat interès algunes companyies com Acciona i Air Nostrum. Segons Táboas, Renfe operarà el nou producte, perquè és l’única empresa que en aquest moment tindrà llicència per a fer-ho. El president de Renfe no ha revelat com seran els trens de baix cost ni en quins corredors d’alta velocitat funcionaran, tot i que sembla que el propòsit és estrenar-lo amb el Madrid-Barcelona.

El govern balear ja ha abonat 8.467.000 euros d’ajuts als particulars, empreses i ajuntaments afectats per les inundacions del Llevant. El govern ja ha abonat un total de 8.467.000 euros en ajuts a particulars, empreses i ajuntaments afectats per les inundacions del Llevant. Són 15.467.000 euros en total, si s’hi sumen els 7 milions d’euros ja esmerçats en la restitució dels torrents. Dels 1.690 expedients d’ajuts extraordinaris, ja se’n tramiten el 91%. La presidenta Francina Armengol ha donat aquestes xifres en la conferència de premsa que ha fet a Sant Llorenç del Cardassar. ‘Som conscients que encara hi ha molt per fer –ha dit–, però de mica en mica, entre tots, fem que el Llevant i els seus ciutadans puguin tornar a la normalitat.’ Segons Armengol, d’ençà de les inundacions totes les institucions han treballat intensament i coordinadament per concedir ajudes a particulars, empreses i institucions, amb l’objectiu de refer les zones afectades per la tragèdia. La presidenta ha explicat que, en total, la Conselleria de Medi Ambient vol invertir 28,2 milions d’euros en gestió de residus i rehabilitació de torrents, camins i espais protegits.

El Consell General aprova el nou sistema de copagament de la sanitat andorrana. El Consell General ha aprovat la modificació de la llei de la seguretat social, que fixa els nous percentatges de copagament de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). D’ara endavant, quan el pacient vagi a fer-se visitar pel metge referent tindrà la cobertura de la CASS del 75%. A més, s’aplicarà la via del tercer pagador, és a dir, que l’usuari tan sols haurà de pagar directament el 25% de l’import, en lloc de la totalitat, com fins ara. Amb aquesta modificació, la CASS continuarà reemborsant el 75% de la visita a un especialista derivada pel metge referent, seguint la via del tercer pagador, com en el cas del metge referent. En el cas dels pacients que vagin directament a l’especialista sense passar pel metge de referència, la CASS només reemborsarà el 33% de la visita i el 60% dels actes derivats. En el cas d’optar per un especialista no convencional, la cobertura de la seguretat social serà del 20%, tant en les visites com en els actes derivats; fins ara era del 33%. El ministre de Salut, Carles Álvarez, ha defensat aquest nou mètode com una via per a contribuir a tenir un sistema d’assistència sanitària més adequat i sostenible.

LA XIFRA
500 habitatges es posaran a lloguer social al País Valencià després del conveni que han signat el president de la Generalitat, Ximo Puig, i Criteria Caixa. Els habitatges es podran llogar a partir del febrer.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de gener de 1994, fa 25 anys, es va calar foc al Gran Teatre del Liceu. En tres hores, una gran part de l’edifici va esdevenir cendra. Només se’n va salvar el Cercle i les obres d’art que custodia. Aquella mateixa nit, el patronat va decidir de reconstruir-lo. Es va tornar a obrir el 1999.