10.07.2024 - 19:50
La informació rebuda aquests últims sis mesos continua reflectint una evolució favorable de la situació financera global de les cases. El dinamisme de l’activitat econòmica i la fortalesa del mercat de treball han continuat sostenint l’avanç de les rendes, gràcies a la creació d’ocupació i a l’augment de les remuneracions per treballador. La posició patrimonial de les famílies també s’ha reforçat, entre més motius, per la prolongació del patró descendent de la ràtio d’endeutament, afavorida per factors com ara la baixada del saldo de crèdit hipotecari, tot i que a un ritme cada vegada més moderat.
Amb aquest paràgraf comença el resum de “l’Informe de la situació financera de les llars i les empreses del primer semestre 2024”, que va presentar ahir el Banc d’Espanya.
El tarannà del report és moderadament positiu, com calia esperar, després de saber els indicadors de conjuntura d’aquests últims mesos. Per exemple, l’estimació que fa l’AIReF sobre el creixement del PIB interanual, amb data del 5 de juliol, és del 2,4%. Sense dubte, un factor important ha estat la moderació del preu dels diners, que ha permès una lleugera reducció del cost dels nous préstecs bancaris d’ençà de l’últim trimestre del 2023. La disminució ha estat una mica més intensa en el crèdit per a adquisició d’habitatge, concretament, d’uns 40 punts bàsics entre l’octubre de l’any passat i el maig d’enguany.
Així mateix, segons l’Enquesta sobre Préstecs Bancaris, les entitats financeres han deixat d’endurir els criteris de concessió de crèdit per a la compra d’habitatge. En canvi, en els préstecs al consum i més finalitats, el grau d’enduriment també s’ha moderat. Alhora, s’ha frenat el descens de les sol·licituds de fons per part de les famílies, i els bancs anticipaven que el segon trimestre de l’any aquestes sol·licituds haurien pogut començar a augmentar.
De fet, les noves operacions de crèdit per a adquisició d’habitatge a Espanya s’han recuperat els primers mesos del 2024. I, paral·lelament, les llars espanyoles han continuat amortitzant préstecs per imports relativament elevats, atès el context d’altes taxes d’interès. De resultes d’això, el saldo estatal d’hipoteques s’ha continuat rebaixant i al maig va ser del -1,7% interanual. Això vol dir que la situació de les llars va millorant, globalment, en unes variables clau, com ara la feina i els salaris.
Segons l’informe, les rendes laborals van continuar augmentant a un ritme elevat durant el primer trimestre del 2024, un 8,3% interanual, tot i que lleugerament per sota de la dada de final del 2023 (8,7%). Aquest augment va ser resultat de l’evolució favorable, tant del nombre d’assalariats com dels ingressos nominals per treballador. Això ha fet que el creixement interanual de la renda bruta disponible (RBD) de les llars fos del 9,1% el primer trimestre del 2024, un 4,9%, en termes reals (una vegada deduïda la inflació), dinamisme que en part també recull el nombre més gran de noves llars creades. I un fet important és que la RBD real per família, el primer trimestre de l’any, fou gairebé un 4% superior al nivell del 2019.
Aquesta dada és cabdal per a entendre, per exemple, el dinamisme registrat pel crèdit al consum. El saldo d’aquesta mena de crèdit s’ha accelerat aquests darrers mesos i al maig va assolir un creixement interanual del 7,2%. Aquesta evolució s’ha esdevingut en un context d’augment important de la despesa nominal en consum de béns duradors (aquesta mena de despesa és el component del consum que més es finança amb crèdit), que, en termes acumulats de quatre trimestres, va créixer a una taxa interanual del 8% el primer trimestre del 2024, segons el Banc d’Espanya.
Aquesta bonança que s’apunta en el consum es manifesta també amb les dades de vendes del juny que Comertia va publicar dilluns, referides als seus associats. El conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits a Comertia té una mitjana de creixement del 3% durant el mes de juny respecte del mateix mes de l’any anterior. Les dades posen de manifest un creixement constant els primers sis mesos de l’any.
Aquest mes de juny, el 68% de les empreses de l’associació ha tingut un augment de vendes, en valor, respecte del mateix mes de l’any anterior, si bé amb una intensitat diferent segons els sectors. La categoria d’alimentació bàsica ha encapçalat l’augment de vendes, amb un 7,4%; seguida de restauració i complements personals, amb un 6,8% cadascuna; lleure-cultura, amb un 3,6%; altres (sobretot cotxes), amb l’1%; i equipament de la llar (0,2%), han registrat uns creixements més baixos. Per una altra banda, alimentació no bàsica i moda han tingut una disminució de les vendes d’un -1,3% i un -3,8%, respectivament.
Amb vista a la temporada d’estiu, hi ha un cert optimisme, perquè un 38% dels empresaris associats diu que el turisme portarà una millora de les vendes, l’afluència a les botigues de carrer i als centres comercials.
La millor predisposició a consumir i a demanar crèdits té també un rerefons financer, plasmat en un endeutament general menor de les famílies i un augment de la riquesa, gràcies a la revaloració d’actius immobiliaris i mobiliaris. De totes maneres, en aquest cas, les diferències segons els nivells de patrimonis familiars són importants. A parer del Banc d’Espanya, encara que els actius immobiliaris siguin el principal component en tots els grups de famílies, segons la seva riquesa neta, els actius financers (exclosos els dipòsits bancaris) tenen un pes molt superior en el patrimoni de les famílies més benestants.
Quant a l’endeutament, la ràtio mitjana de les llars es va reduir fins al 72% de la renda disponible el primer trimestre del 2024, un nivell que no s’observava de final del 2001 ençà. Això és fruit, sobretot, de l’esmentada amortització en els préstecs per a adquisició d’habitatge. L’informe fa notar també que, d’una perspectiva temporal més àmplia, el menor endeutament de les llars espanyoles recull un accés inferior a l’habitatge en propietat de les llars joves, en comparació amb anys enrere.
En definitiva, l’anàlisi que fa de la situació financera general de les famílies millora respecte d’anys anteriors, i això s’ha d’interpretar amb compte i sense gaire triomfalisme. És a dir, que una cosa és la mitjana i una altra la dispersió que hi ha entorn d’aquesta mitjana. Segons que s’apunta, la desigualtat entre els extrems de riquesa de tot l’espectre de les famílies ha disminuït una mica, però, d’acord amb uns altres informes, encara és massa alta, segons els nivells mitjans europeus, per exemple.
