08.03.2021 - 21:50
El dia 9 de març de 2020 a migdia va haver-hi una reunió a la seu de Barcelona de la redacció de VilaWeb. En un ambient que avui seria impensable, al voltant d’una simple taula rodona, sense distàncies de seguretat ni màscares, ens vam reunir improvisadament la major part dels membres de la redacció. Segons els càlculs que fèiem, en aquell moment als Països Catalans hi havia 163 casos de coronavirus. L’expressió ‘covid-19’ encara no s’havia imposat, i ja hi havia hagut les quatre primeres morts. Les notícies que arribaven d’Àsia, i sobretot d’Itàlia, eren molt preocupants, però no planava encara la sensació de por que poques hores després va caure sobre el conjunt del país.
El propòsit principal de la reunió era discutir com encarar periodísticament tot allò. Encara no sabíem ni imaginàvem que “allò” ens portaria a tancar completament la redacció i a teletreballar, ni que duria el país i el món a una situació absolutament desconeguda i única.
Vam decidir de fer un “Report diari sobre el coronavirus”. Això volia dir que cada dia prepararíem un report que inclogués les dades principals de l’epidèmia, relatives al conjunt dels Països Catalans i desglossades, i també a escala planetària. No seria tan sols un article, sinó també un butlletí que els lectors podrien rebre al seu correu. Poc abans de les sis de la tarda ho teníem tot a punt per a fer públic el primer report, que va ser aquest. De les quatre morts, tres havien passat al Principat i una al País Valencià. A les Illes hi havia 11 casos i cap mort; a Andorra només hi havia un cas i a Catalunya Nord encara no n’havia aparegut cap.
La feina de consolidar les dades dels Països Catalans ha estat un envit molt important perquè ens ha servit per a contrastar, segurament per primera vegada més enllà del mapa del temps, la realitat de tota la nació. VilaWeb ha pogut fer una anàlisi de dades única, molt important, amb què ha resseguit fil per randa l’evolució de la pandèmia i ha comparat i analitzat tot allò que passava a cada àrea geogràfica i amb l’acció de cada govern del país.
El report, elaborat per tota la redacció però especialment per Roger Graells, Josep Rexach, Alexandre Solano i Ot Bou, ha incorporat d’aleshores ençà tot de notícies sanitàries i socials però també l’anàlisi econòmica de Jordi Goula. Pocs dies després d’haver començat a publicar-lo, Goula va passar a escriure una columna diària per al report, que n’ha esdevingut un dels punts de referència i que ha resseguit i analitzat a fons i de manera brillant el fet més inesperat i demolidor del segle XXI.
Aquell primer dia una de les preguntes que ens fèiem a la redacció de VilaWeb era si hi hauria prou notícies per a omplir un report com aquest cada dia. Érem lluny, si fa no fa com tothom, d’entendre l’abast real d’allò que es començava a abatre sobre nosaltres.
Avui fa un any, doncs, del “Report diari sobre el coronavirus“, que ha esdevingut de llarg el producte especial al qual VilaWeb ha destinat més esforços i que ha sostingut amb més perseverança. Però també el producte que més aviat voldríem deixar de fer, perquè deixés de ser necessari.
La reacció dels lectors va ser molt encoratjadora des del primer minut i ens ha refermat en la vàlua del periodisme de servei, rigorós i puntual, dada a dada i dia a dia. A part les visites a la web de cada vespre, el butlletí ja és el més llegit de tots els especialitzats que publiquem a VilaWeb. Arriba cada vespre a la bústia de milers i milers de lectors, amb un gran índex de lectura que s’ha mantingut estable aquests dotze mesos i que encara avui creix. Per a rebre’l tan sols cal entrar en aquesta pàgina i deixar-hi una adreça de correu electrònic. Però no han estat les xifres i prou. Un mes llarg després d’haver començat la publicació del Report, un estudi de la Universitat Ramon Llull indicava que VilaWeb era el segon diari del país que més confiança inspirava a l’hora d’informar-se sobre el coronavirus.
Un any després, doncs, ahir al vespre VilaWeb va publicar un nou “Report diari sobre el coronavirus”. Per desgràcia les dades no tenen res a veure amb aquelles del primer dia. Si el 9 de març del 2020 hi havia als Països Catalans 163 casos i 4 morts, un any després hem de lamentar que la xifra hagi arribat a 975.140 casos i 28.820 morts. I només podem dir, amb dolor, que ni en l’anàlisi més catastrofista no ens hauríem pogut imaginar aquestes xifres, aquell migdia quan ens vàrem reunir, encara sense màscares, per a veure què havíem de fer i com havien d’informar de la millor manera possible els nostres lectors.
