06.12.2015 - 02:00
Avui fa vint-i-cinc anys que va fundar l’Euskaldunon Egunkaria, l’únic diari que aleshores es publicava íntegrament en èuscar. Un diari d’abast nacional que es va anar consolidant amb el pas dels anys i va arribar a assolir un tiratge de 15.000 exemplars i desenes de milers de lectors. Fins que el 2003 l’Audiència espanyola en va ordenar la clausura, sota l’acusació de formar part d’un conglomerat empresarial presumptament controlat per ETA, i periodistes i directius foren detinguts, torturats i processats. I set anys després, el 2010, van acabar essent absolts, i cap de les acusacions per les quals la justícia espanyola va liquidar aquell projecte no es va demostrar certa. Ara, damunt la taula del govern espanyol, hi ha una condemna del Tribunal d’Estrasburg per no haver investigat les tortures que havia denunciat el director del diari, Martxelo Otamendi.
2003: Tancament del diari i detencions
El jutge Juan del Olmo va ordenar la clausura temporal i l’embargament preventiu dels béns d’Egunkaria. Considerava que formava part d’un conglomerat empresarial controlat per ETA. En aquella operació foren detingudes deu persones, la majoria directius del diari: Iñaki Uria, Martxelo Otamendi, Juan Mari Torrealdai, Peio Zubiria, Luis Goia, Fermin Lazkano, Inma Gomila, Xabier Alegría, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi.
En una segona operació, l’octubre del mateix any, van detenir vuit persones més, acusades de suposats delictes econòmics: Mikel Arrizabalaga, Angel Diez, Armando Hernández, Mikel Sorozabal, Joxe Mari Sors, Mikel Azkune, Joanmari Larrarte i Xabier Legarra.
Denúncia de tortures
Arran dels fets, considerats un atac frontal a la llibertat d’expressió i d’informació, es van organitzar un seguit de campanyes de solidaritat, i Egunkaria va rebre suport de tot el món, en forma de mobilitzacions i manifestos. També en va rebre Martxelo Otamendi, que va ser torturat durant els cinc dies que va restar incomunicat, segons que va denunciar. Una denúncia que va ser arxivada per les instàncies judicials espanyoles.
2010: absolució de tots els encausats
No va ser fins el 2009 que va començar el judici oral. I, finalment, set anys després del tancament del diari, el 12 d’abril de 2010, els cinc periodistes i directius del diari van ser absolts de les imputacions de pertinença a banda armada. Eren Torrealdai, Uria, Auzmendi, Otamendi i Oleaga.
2012: Espanya, condemnada per les tortures a Otamendi
Martxelo Otamendi va portar les seves tortures a Estrasburg, després del cop de porta de les institucions espanyoles. I a l’octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a pagar una indemnització de 24.000 euros per no haver investigat les tortures. ‘La tortura, li surt barata, a l’estat’, deia Otamendi en la compareixença, després de saber-se la sentència d’Estrasburg.
Berria, successor d’Egunkaria
El temps ha donat la raó als responsables del diari, però ningú no ha assumit cap responsabilitat ni jurídica ni política per un fet tan greu i excepcional com el tancament d’un diari. A més, set anys és massa temps per a poder reobrir un diari. De fet, poc després del tancament d’Egunkaria, va néixer el diari Berria, dirigit per Otamendi mateix, que segueix l’estela de la veu que intentaren emmordassar.
L’edició en català d’Egunkaria que va aparèixer dos mesos després
El tancament del diari Egunkaria, avui fa deu anys, va desfermar una onada de solidaritat a molts racons, i especialment als Països Catalans, per mitjà de la Plataforma per Egunkaria. Dos mesos després, i coincidint amb la diada de Sant Jordi, va aparèixer als quioscs una edició especial en català, ‘Egunkaria, endavant’. Se’n van repartir 30.000 exemplars, que es van repartir de franc a moltes ciutats del país. L’edició en paper es va esgotar en unes poques hores; l’edició digital, us la tornem a oferir avui, en format PDF i enGoogle Docs.
‘Egunkaria, endavant’ recollia cròniques dels fets i de la setmana de solidaritat als Països Catalans; Articles de Vicent Partal, Gabriela Serra, Isabel-Clara Simó, Xavier Giró, Salvador Cardús, Aureli Argemí, Pere Martí, Antoni Batista, Toni Strubell i Xavi Sarrià; una entrevista de Vicent Sanchis a Martxelo Otamendi; i informes sobre les tortures.
Va ser ‘la sublimació més ferma de la solidaritat del poble català amb Euskal Herria’, en paraules d’Otamendi.
