06.11.2019 - 21:50
|
Actualització: 07.11.2019 - 23:22
Gràcies a un decret llei publicat ahir al BOE amb la nocturnitat de les eleccions, des d’avui a Espanya la regulació sobre internet no ha d’envejar res a la censura de la Xina. Amb Catalunya com a excusa (‘excepcionalitat i urgència’), s’imposa a tot l’estat la llei probablement més lliberticida després de la llei de la puntada de peu a la porta del socialista Corcuera de 1992. Gràcies a la indignació que va generar aquella llei, no va prosperar. Esperem que aquesta també la puguem revocar.
De moment, és en vigor. La diputació permanent del congrés l’ha de votar abans de trenta dies. És de suposar que si no fem prou soroll, el PSOE tindrà el suport majoritari dels partits autoritaris per a aprovar-la. Tot sigui en nom de la gran cortina de Catalunya.
El contingut contradiu l’exposició de motius, que eximeix com a objectiu la protecció i la millora de ‘la privacitat i drets digitals del ciutadà’. En realitat, l’enfocament tecnòfob imposa un accés a la xarxa cada vegada més tutelat per part de l’estat. Un estat que es protegeix a si mateix contra els ciutadans. Com a la Xina. Com la Inquisició.
Com ho fa?
1. ‘Fake’
Acabem de publicar el llibre #FakeYou – Fake News i Desinformació – Governs, partits polítics, mass media, corporacions, grans fortunes: monopolis de la manipulació informativa i retalls de la llibertat d’expressió, en què expliquem com el ‘fenomen’ de les fake news, produïdes massivament per partits i governs, és l’excusa principal utilitzada per aquests mateixos partits i governs per retallar drets fonamentals. Aquest llibre demostra ser avui més premonitori que mai.
Quines motivacions s’aporten per a justificar el decret llei? Aquestes:
‘Entre els principals reptes que les noves tecnologies plantegen des del punt de vista de la seguretat pública es troben les activitats de desinformació, les interferències en els processos de participació política…’
Ells desinformen, nosaltres paguem per això. Ells s’ho pasten i ells s’ho cuinen.
2. Tallen internet com a la Xina, Turquina, l’Aràbia Saudita, l’Irac…
Els camps d’actuació del decret llei, com es llegeix en l’exposició de motius, ‘no es limiten en la seva aplicació a un concepte estricte d’una xarxa o un servei de comunicacions electròniques, sinó que estenen la seva eficàcia a […] les infrastructures susceptibles d’allotjar xarxes públiques de comunicacions electròniques, els seus recursos associats o qualsevol element o nivell de la xarxa o del servei que sigui necessari per a preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional.’
El govern s’atorga la potestat de tallar internet pel concepte genèric, i molt utilitzat pels règims autoritaris, de ‘ordre públic’ (ja no solament el de ‘seguretat’). Això, sense mandat judicial, per decisió d’un ministeri. Per entendre’ns: com passava amb Franco. ‘[…] Amb l’objectiu de potenciar les facultats de què disposa el govern, a través del Ministeri d’Economia i Empresa, per a afrontar situacions que poden afectar el manteniment de l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.’
Així ho porten a la pràctica en l’articulat del decret llei. Al capítol IV, article 6, punt cinc, es modifica la llei anterior afegint ‘l’ordre públic’ i ampliant el ‘perill per a la vida humana’ a ‘salut pública’. A més, es dóna suport als monopolis privats reforçant-ne la protecció, tal com bé indica l’anàlisi d’Eva Belmonte per a Civio. Recordem-ho: tot això SENSE cap mandat judicial, per decisió del govern de torn.
Además del orden público, hay otra cosa rara que naaada tiene que ver con seguridad nacional: "Cuando cree graves problemas económicos u operativos a otros proveedores o usuarios de redes". O sea, se permite cierre cautelar si afecta a operadores PRIVADOS. Ojo ahí
— Eva Belmonte (@evabelmonte) November 5, 2019
Passin i vegin. Es fa una nova redacció de l’apartat 1 de l’article 81, que queda redactat de la següent manera:
‘1. Prèviament a l’inici del procediment sancionador, es pot ordenar per part de l’òrgan competent del Ministeri d’Economia i Empresa, mitjançant resolució sense audiència prèvia, el cessament de la presumpta activitat infractora [1] quan hi hagi raons d’imperiosa urgència basada en algun dels següents supòsits:
a) Quan hi hagi una amenaça immediata i greu per a l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.
b) Quan hi hagi una amenaça immediata i greu per a la salut pública. [Substitueix ‘posar en perill vida humana’.]
c) Quan de la suposada activitat infractora puguin sorgir perjudicis greus per al funcionament dels serveis de seguretat pública, protecció civil i d’emergències.
d) Quan s’interfereixin greument altres serveis o xarxes de comunicacions electròniques.
e) Quan creï greus problemes econòmics o operatius a altres proveïdors o usuaris de xarxes o serveis de comunicacions electròniques o altres usuaris de l’espectre radioelèctric.’
Què s’entén per ‘activitat infractora’? No parlem només de tancar webs o aplicacions (si fos així, es retocaria també una altra llei, la LSSI), sinó principalment de tallar l’accés a internet [1].
3. Se sustenta en la llei mordassa
Lluny de derogar-la, se sustenta en la llei mordassa per justificar el decret [2].
4. Abús d’autoritat en l’ús de les dades personals
En l’exposició de motius del decret, es diu diverses vegades que tot això es fa sota l’empara del Reglament Europeu de Protecció de Dades. Com moltes vegades hem advertit a Xnet, aquest reglament no és respectat per les institucions en la majoria dels casos i, a més, és utilitzat com a motiu per a tot, com una rentada de cara per a fer justament la cosa contrària de la que pretén.
En aquest cas, les administracions poden passar-se entre si les nostres dades alegrement, sense l’obligació de comunicar-nos-ho. El contrari del que diu el Reglament Europeu.
Doncs, senyors, Xnet ja ho deixa ben clar aquí. Serà que no.
‘[…] Quan l’administració pública cessionària de les dades pretengui el tractament ulterior d’aquestes mateixes dades per a una finalitat que estimi compatible amb la finalitat inicial, ha de comunicar prèviament a l’administració pública cedent a l’efecte que aquesta pugui comprovar-ne la compatibilitat. L’administració pública cedent podrà oposar-s’hi motivadament en el termini de deu dies […]’
‘[…] En aquells contractes l’execució dels quals requereixi la cessió de dades per part d’entitats del sector públic al contractista, l’òrgan de contractació haurà d’especificar en l’expedient de contractació, en tot cas, quina serà la finalitat del tractament de les dades que seran cedides.’
Finalment, al decret s’esquincen molt les vestidures per protegir el cens, com si ho fessin per protegir les dades de les persones. Però no és per això. A cada convocatòria d’eleccions, el cens es regala als partits polítics amb les dades personals de tota la població, de manera que tanta preocupació pel cens no és pas per nosaltres; és per ells.
5. ‘Bonus track’
Es permet el silenci negatiu en l’autorització de l’administració de l’estat als sistemes de verificació d’identitat. El silenci negatiu és un procediment considerat, en la desitjada era de la transparència, poc democràtic, perquè empara l’administració, que no té l’obligació de contestar, i no contestant, rebutja qualsevol petició per defecte, a més de col·lapsar amb les apel·lacions dels requeridors. Un sistema burocràtic, ineficient i paternalista que no permet d’avançar.
De la mateixa manera, prohibeix completament el desenvolupament del blockchain com a sistema d’identificació, un sistema que s’investiga precisament pel fet que sostreu la privacitat de les persones de la vigilància massiva per part dels poders fàctics.
Spain approves without parliamentary process a law that prohibits public entities from implementing distributed technologies such as #blockchain, for authentication systems. It also enables Government to intervene and take control of networks for preservation of 'public order' pic.twitter.com/2FIxvLiIzA
— MaadiX (@MaadiXnet) November 5, 2019
L’àmbit digital no és al marge de la vida, a l’era en què vivim. Una vegada més, Xnet fa una crida a la societat civil perquè continuem defensant els drets digitals com la nova frontera per a la defensa de les nostres llibertats individuals i col·lectives.
—
[1]
‘Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions.
1. L’àmbit d’aplicació d’aquesta llei és la regulació de les telecomunicacions, que comprenen l’explotació de les xarxes i la prestació dels serveis de comunicacions electròniques i els recursos associats, de conformitat amb l’article 149.1.21a de la Constitució.
2. Queden exclosos de l’àmbit d’aquesta llei els serveis de comunicació audiovisual, els continguts audiovisuals transmesos a través de les xarxes, així com el règim bàsic dels mitjans de comunicació social de naturalesa audiovisual a què es refereix l’article 149.1.27a de la Constitució.
Així mateix, s’exclouen de l’àmbit d’aquesta llei els serveis que subministrin continguts transmesos mitjançant xarxes i serveis de comunicacions electròniques, les activitats que consisteixin en l’exercici del control editorial sobre els continguts i els serveis de la Societat de la Informació, regulats en la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, que no consisteixin, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques.’
[2]. ‘En particular, no té caràcter orgànic l’article 8.1 de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la Seguretat Ciutadana, com expressament disposa la disposició final tercera de l’esmentat text legal.’
‘El Tribunal Constitucional ha situat dins el concepte de seguretat pública, entre altres extrems, ‘les situacions o productes que són susceptibles d’ocasionar greus riscos per a persones i béns, cosa que exigeix l’adopció de mesures d’especial intensitat’, a més de ‘la regulació de matèries concretes susceptibles d’originar riscos certs que poden afectar de manera directa i greu la seguretat de persones i béns, tenint en compte, especialment, fenòmens col·lectius que impliquen l’aparició d’amenaces, coaccions o accions violentes, amb greus repercussions en el funcionament dels serveis públics i en la vida ciutadana’ (STC 25/2004, de 26 de febrer, FJ 6).’
