L’AVL qüestiona els criteris lingüístics del govern de Mazón

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet públic l’informe que ha lliurat al Consell sobre els nous criteris lingüístics que pretén d’impulsar el govern de Mazón en l’administració. El document qüestiona moltes de les propostes que els va fer arribar el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i apunten que algunes se separen del registre formal propi de l’administració. L’AVL també fa palès el malestar en el fet que la redacció del text del Consell eludeix no sols l’explicitació de l’AVL com a autoritat normativa de referència, sinó també el paper de la institució en la consolidació d’un model formal valencià.

L’AVL pica el crostó al govern de Mazón d’un bon començament. D’entrada, diu que el títol del document que els van lliurar, “Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat”, no és correcte. “Caldria corregir-lo pel de ‘Criteris lingüístics de l’Administració del Consell’, ja que la Generalitat Valenciana és ‘el conjunt de les institucions d’autogovern de la Comunitat Valenciana’ (art. 20 de l’Estatut)”, comenten. Els acadèmics, per tant, apunten que s’hauria de parlar del Consell. “Si la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, com a òrgan competent en matèria de política lingüística del govern valencià, vol aprovar uns criteris lingüístics caldrà precisar que són els criteris de l’Administració del Consell, però no de l’Administració de la Generalitat en el seu conjunt”, destaquen.

L’AVL recorda que la institució es va crear per llei i que la funció principal és determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià. “I que a part de fixar la normativa gramatical i lèxica, també fa una sèrie de recomanacions per a orientar els usuaris sobre les formes més adequades en cada àmbit.”

La institució respecta que el Consell vulga fer servir un model de llengua pròxim als “administrats”, però apunta que no ha de contradir els registres lingüístics que hi ha. S’expliquen: “Una de les tasques importants que ha realitzat l’AVL sobre el valencià ha sigut fixar la correspondència entre les solucions lingüístiques i el registres en què estes solucions són adequades. Això ha permès dignificar el valencià i fer-lo extensible a totes les situacions comunicatives.” És per aquest motiu que consideren inoportú un comentari sobre la correspondència entre formes i registres.

També consideren improcedent que es vulga estendre l’aplicació d’uns criteris específics a la resta d’administracions valencianes, no tan sols la Generalitat. “Bona part d’estes administracions ja fa anys que han adoptat un model de llengua basat en les prioritats de l’AVL, entitat reconeguda per l’Estatut com a autoritat normativa del valencià i que ha treballat des de la seua creació en un acostament, recuperació i promoció del valencià”, avisa la institució.

Respecte de les recomanacions gramaticals, l’AVL diu que és convenient de seguir les solucions que ells proposen: “Això ajudaria a traure del marc polític l’elecció d’una opció o d’una altra, i evitaria un increment d’alternatives formals.”

Sobre les qüestions lèxiques, lamenta que no s’opte per l’ús de paraules recollides al Diccionari Normatiu Valencià, que consideren que són solucions preferents. “Considerem que seria una solució més satisfactòria indicar explícitament que, llevat d’algun cas específic, s’adopten les solucions preferents del DNV, obra que s’ha caracteritzat per prioritzar les solucions més esteses en valencià. Si no es fa així, la llista esdevé arbitrària, ja que s’expliciten un grapat de casos i es deixa a criteri personal de l’usuari la resta del lèxic no exemplificat”, expressen.

Vegeu tot seguit l’informe complet que ha fet públic l’AVL.