07.10.2016 - 12:39
Militars de la força aèria de la Itàlia feixista de Benito Mussolini que van bombardejar ciutats republicanes com Barcelona durant la Guerra Civil espanyola podrien haver cobrat pensions de l’estat espanyol fins i tot durant la democràcia. Ho sospiten diversos historiadors i ho apunta un estudi històric presentat a un jutjat de la capital catalana que investiga possibles crims de guerra de l’aviació italiana i l’acusació particular vol que l’Agència Tributària espanyola ho confirmi o desmenteixi. La magistrada que instrueix la causa, però, encara no ho ha demanat a la hisenda pública espanyola.
La jutgessa Olalla Ortega Herrero, del Jutjat d’Instrucció número 28 de Barcelona, instrueix des del 2013 una causa presentada per l’associació AltraItalia, formada per italians residents a Catalunya que volen que es persegueixi els militars del seu país d’origen que van bombardejar població civil catalana durant els anys 1937 i 1938. La jutgessa va arxivar el cas, però l’Audiència de Barcelona va obligar a reobrir-lo. A més, l’Audiència ha hagut d’intervenir en altres moments de la instrucció davant de la denegació per part de la jutgessa de diligències sol·licitades per les acusacions, com l’Ajuntament de Barcelona.
Segons ha avançat el diari ‘Ara’, l’acusació ha presentat un informe elaborat per un historiador italià, al qual ha tingut accés l’ACN, per descobrir la identitat dels diversos aviadors que van intervenir en els bombardejos de Barcelona des de les Balears. N’ha identificat un total de 139. Les acusacions demanen que la jutgessa requereixi a les autoritats italianes i a l’Agència Tributària espanyola quins d’aquests militars van rebre condecoracions de les autoritats franquistes un cop acabada la guerra, ja que en té constància d’alguns, però no de tots. A més, els advocats recorden que algunes d’aquests condecoracions anaven lligades a prestacions econòmiques puntuals, en el moment del lliurament del guardó, o vitalícies. Per això, volen saber si alguna pensió es va seguir cobrant quan ja s’havia aprovat la Constitució espanyola del 1978.
L’hivern passat l’Ajuntament de Barcelona va demanar a la jutgessa que preguntés al Ministeri de Defensa espanyol si tenia constància de les condecoracions, però la jutgessa no va atendre la petició i ara l’Audiència haurà de resoldre un nou recurs sobre aquesta qüestió.
L’informe s’ha elaborat gràcies a la consulta d’arxius històrics militars italians, que inclouen els diaris de vol de diverses unitats aèries. En alguns d’aquests documents els militars van escriure que voldrien fer una ‘guerra integral’, però que la Guerra Civil espanyola ho dificultava, perquè hi havia població ‘nacional’ enmig de ciutats republicanes. A més, els militars franquistes van demanar als seus aliats italians que no destruïssin línies fèrries, ponts, indústries o centrals elèctriques.
Tot i així, els militars admeten que els bombardejos sobre ciutats de la rereguarda republicana, com Barcelona, són efectius per crear ‘terror’ a la població civil, i que tenen un ‘gran efecte moral’ i poden provocar un ‘malson insostenible que obligui a rendir-se’. De fet, en un cas es recomana utilitzar més aviat bombes grans, que no pas petites, perquè ‘l’efecte moral és més gran que l’efecte material’.
