L’àvia de 115 anys que va derrotar el coronavirus

La biografia de Maria Branyas podria inspirar una novel·la, un film o una sèrie d’unes quantes temporades de Netflix. La seva trajectòria vital és tan llarga com apassionant. Va néixer a San Francisco el 1907, va travessar l’Atlàntic per quedar-se a Catalunya, va viure la guerra del 36-39 i el març del 2019, ara fa un any, es va convertir en la persona més longeva del país, i també de l’estat espanyol. Fa tres setmanes li van fer la prova del coronavirus 2019 i va sortir positiva. Els seus 113 anys feien predir el pitjor desenllaç. Però Branyas s’ha resistit a escriure el darrer capítol de la seva història i les proves serològiques han confirmat que ha superat la Covid-19.

A la residència Tura d’Olot, on Maria Branyas és internada des de l’any 2000, encara se’n fan creus i fins i tot han hagut de contractar un servei de comunicació per a gestionar l’allau de trucades de mitjans que es volen fer ressò de la notícia. Si no és la persona de més edat del planeta que ha superat la malaltia, poc li’n deu faltar. Sí que és segur que és la segona pandèmia que ha vist la nostra protagonista. L’anterior va causar cinquanta milions de morts.

La seva història comença lluny de la zona volcànica de la Garrotxa; concretament, al número 1571 de Powell Street, a San Francisco. Hi va néixer el 1907, un any després del gran terratrèmol que va deixar 10.000 morts a la ciutat californiana. Anys abans, el seu pare, Josep Branyas, havia anat fins a Mèxic per continuar el negoci d’un oncle. Després d’haver passat per Califòrnia, la família es va establir a Nova Orleans, on Josep Branyas va fundar la revista Mercurio. Editada en castellà, publicava textos d’autors de renom, com ara Miguel de Unamuno, i contenia il·lustracions de Ramon Casas.

A Josep Branyas li van diagnosticar tuberculosi pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època. D’ací ve que tota la família s’embarqués al Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya. Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va tenir una dispnea i va morir. En aquell moment, la Maria tenia vuit anys. El fèretre va ser llançat davant les costes de Galícia.

La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica. La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviduat anys enrere. A dotze anys, doncs, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas. Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.

El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al santuari dels Àngels (Gironès), al massís de les Gavarres. Aquell dia fou immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família. Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps. Es va dedicar a atendre els seus tres fills. L’esclat de la guerra del 36-39 la va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge. Amb la guerra acabada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.

Amb el pas de les dècades, Maria Branyas ha vist com s’anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia vuitanta-set anys. Però alhora, arribar a 113 anys li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.

En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va fer positiu per coronavirus. Feia dies que es queixava d’una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus. ‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè a aquesta edat…’ La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare a distància, perquè el confinament impedia cap visita. ‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon. Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva cambra, però sense arribar a tenir cap símptoma de gravetat. Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia. Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país.